Qui dia passa, any empeny

 Fa pocs dies em varen recordar que ja fa un any que represento els vostres interessos com a col·legiats. Quin orgull!

Això va molt de pressa vaig pensar... És ben cert però que qui dia passa, any empeny.

Així que fent un repàs de tot aquest any, només puc dir que en els tres anys que em queden continuaré donant tot el que sigui necessari perquè el nostre col·legi continuï sent un referent a tot arreu.

És evident que tenim fronts oberts que crec que ja formen part del nostre ADN, com la lluita contra la mala praxi de tercers en la distribució. Hem hagut de lluitar, anys enrere, contra aquells que feien assegurances sense cap mena d'autorització, contra els que s’abillaven amb un vestit que no era el real, també contra estafadors. Avui, ens toca lidiar amb una mala praxi encoberta per la legislació que tenim. I ho fan sense pudor! Quan vaig veure fa uns dies per primer cop l’anunci d’una entitat bancaria, tractant el client com si estiguessin al “zoco” de Casablanca, (amb tots els respectes envers aquest mercat) vaig pensar: us altiveu del que sou..., regategeu i aposteu per la millor oferta disfressada, sense tenir en compte, com sempre, el client: és el vostre estil.

El mes curiós d’aquest anunci és que ens recorden que son entitats financeres, que el seu objectiu es deixar diners a canvi d’un interès, és a dir, venen hipoteques, això sí, queden retratats fent servir l’estil que marca la seva manera de fer.

I llavors intento imaginar un treballador d’aquesta empresa defensant interessos del seu client. I no me’n surto.

Estem en uns moments difícils i a la vegada molt bons per a nosaltres, perquè podem marcar i marquem la diferència. Tenim un increment de primes fora de l’habitual (els altres també, no ho oblideu), també tenim més sinistres, i en tindrem encara més a causa del canvi climàtic, també tenim dificultats per assegurar segons quins riscos, però marcant la diferència nosaltres sempre hi som.

Amb aquesta reflexió no voldria semblar pessimista, tot el contrari, crec fermament que quan un col·lectiu com el nostre està unit, pot amb moltes de les adversitats que d’altres col·lectius ni es plantejarien de resoldre.

I parlant del nostre col·lectiu, voldria fer un tomb a aquest escrit, per parlar precisament de canvis. Canvis generacionals que tindrem al nostre estimat Col·legi ben aviat, pels quals ja ens estem preparant.

Vull transmetre tranquil·litat a tots els col·legiats i col·legiades, ja que els últims dies alguns de vosaltres heu mostrat la vostra preocupació per aquest canvi generacional, però podeu estar tranquils ja que com a professionals que som, tots plegats, els assumirem d’una manera elegant i seriosa, com no pot ser d’altra manera.

Sempre hi som.

Mercè Herrera Sarrà
Presidenta

La responsabilitat de la nostra professió

Hem passat de les vacances d'estiu a la plena activitat, tant si les vàrem fer com si no. Uns massa relaxats i amb la necessitat que no els estressin de cop a la tornada, d'altres estressats perquè tothom ha estat lliure d'obligacions a la platja o a la muntanya mentre ells han gestionat en època estival.

I unes poques setmanes després no ens n'adonem i ja som en plena tardor. El temps passa de pressa per a tothom, parlis amb qui parlis sol comentar el mateix. I sí, aviat celebrarem la Setmana Mundial, la 50a, que com sabeu té un acte distès i lúdic, però també un altre que sempre és de gran interès pels temes tècnics que s’hi tracten.

Un dels pilars de la meva candidatura va ser i és la continuïtat de la formació perquè sigui present en tot moment en el nostre dia a dia.

És evident que sense una formació de qualitat i contínua no podrem recomanar als nostres clients allò que més els convé.

En una societat on la competitivitat s'escriu en MAJÚSCULES, sense aquesta formació, estem destinats al fracàs. Aquesta formació, de manera obligatòria, ha de cobrir des de temes tècnics i de gestió fins a la IA, i per a tots els nivells dels nostres negocis.

Per això, us convido a no deixar escapar cap acte dels que preparem al Col·legi, no només per l'obligació que el legislador ens ha imposat en aquest sentit, sinó per poder ser professionals de qualitat, per marcar àmplies diferències a l'hora de parlar i assessorar els nostres clients.

Podeu estar ben segurs que la nostra competència no disposa d'aquesta formació, que la banca es dedica a imposar assegurances i que de professionals de la mediació a les línies directes no n’hi ha.

Recordem sempre que l'assegurança és un bé que protegeix el patrimoni present i futur del nostre client.

Per això, espero trobar-vos el pròxim 22 d'octubre a l'acte tècnic que de ben segur no deixarà indiferent a ningú.

Mercè Herrera Sarrà
Presidenta

Etapes, persones, llegats

 

Aquest segon trimestre ha estat un trimestre en què les emocions han aflorat en el més ampli sentit de la paraula, mai millor dit, en el mes que a Girona celebrem Temps de Flors.

Com a Col·legi hem organitzat, a l'espai 1930 de l’estadi de Montilivi, un esdeveniment que estic convençuda que ningú es podia imaginar: l'homenatge i el reconeixement a la tasca feta per Jordi Triola, el meu antecessor. Ha sigut una festa emotiva, plena de sorpreses que es van anar descobrint a mesura que avançava la celebració, sobretot amb el caliu de tots aquells que d'una manera o altra l'hem tractat i hem treballat al seu costat. Un homenatge sincer i amb l'afecte que aquestes ocasions mereixen.

Tot va quedar dit i expressat el 17 de maig, i per això no m'estendré a repetir-ho. Gràcies a tots els que hi vau ser i vau col·laborar i gràcies de nou, Jordi, per la feina feta i la teva dedicació a la nostra institució.

Malauradament, aquell mateix dia, vàrem assabentar-nos que un president estimat per tots ens havia deixat: en Vicenç Rosich Gonzalvo. És veritablement un xoc d'emocions i de sensacions contraposades, però que no ens deixa més opció que continuar endavant.

Com a Col·legi recordarem -millor dit, estem obligats a no oblidar- tot allò que en Vicenç ens va deixar. El seu CV és admirable i demostra la dedicació i el respecte que tenia envers la nostra professió.

Durant la serva etapa com a president es van crear les marques que avui, l'any 2024, ens identifiquen com a professionals i que varen ser assumides per la resta de col·legis catalans (Agent d'Assegurances i Corredor d'Assegurances). Com sempre, a Girona fem escola.

També, i perquè no se’n perdi la memòria, cal recordar que durant la seva etapa al capdavant de la nostra institució es va crear un esdeveniment totalment incorporat avui dia a l’activitat del Col·legi i plenament vigent (que, per cert, els més joves  veuen com un fet quotidià): el Premi Sol, un premi que qualsevol entitat se sent honorada d'obtenir.

En Vicenç era una persona amb àmplies mires de futur. Perquè si la música, de la qual ell estava plenament enamorat, dona el seu premi, i el cinema i el teatre també... "Per què no ho fa el món assegurador?", devia pensar.

Així, que aquesta plana dos va per a tu, Vicenç, perquè has deixat empremta al nostre Col·legi.

I ara, si em permeteu, acabaré parlant en primera persona, les circumstàncies no li han permès donar-me els consells que  va dir que volia donar-me, però,  per sort, tinc al meu costat dos presidents amb qui segur que podré comptar per rebre l'assessorament i els consells necessaris per tirar endavant el meu mandat.

I espero que entengueu que hagi personalitzat aquesta plana dos, però és que en Vicenç s'ho mereix.

Descansa en pau, president.

 

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Un repte

 Formo part, amb molt d’orgull i responsabilitat, d'una etapa de continuïtat i a la vegada també de petits canvis i reivindicacions al nostre estimat Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona on, per diverses circumstàncies, cap dona fins a la data ha estat presidenta. Posteriorment he sabut que tampoc a la resta de col·legis de Catalunya.

Però aquest orgull el sento, sobretot, pel Col·legi de Girona, un col·legi que funciona com pocs, amb la seva pròpia identitat i que personalment m'ha donat molt a escala professional. Aquí he trobat companys que s'estimen la seva feina diària, que un dia estan emprenyats i un altre satisfets pels resultats de la gestió dels seus sinistres, solucionats de manera ferma i impecable.

Els que em coneixeu (i els que no, ja ho veureu) com a dona, però davant de tot com a persona, sabeu que no admeto discriminació de cap mena, i això inclou la meva professió. Com a dona, emprenedora, comercial i empresària, sempre he hagut de demostrar la meva vàlua, en moltes ocasions de manera inconscient, això sí, molt més del que a la resta dels meus companys homes se'ls demanava.

Però no vinc a reivindicar res que no sigui la defensa de la nostra professió. Potser això és el que ens passa a les mediadores d'assegurances, el que ens passa a la nostra professió: tenim molts adversaris que pensen que això de "vendre assegurances" és com un mercat de segona mà on tot s'hi val. En tenim d'altres, d’adversaris, que pensen que estan a l'hora del pati, intercanviant cromos, "et canvio una assegurança per un % d'interès". I per descomptat tenim els adversaris amb poder econòmic dintre de les institucions, que han fet i faran totes les lleis inimaginables per fer la nostra tasca més complicada. Els tenim ben propers, al nostre entorn (ja intenten dissimular, sí, però ho fan molt malament). Ells envaeixen el nostre "territori", els nostres clients, i nosaltres quedem parats, i no fem res, o pitjor encara no ens permeten fer res. Per això, de forma inconscient, a vegades farts, ens justifiquem: "és el que toca..., és el que hi ha..., no podem fer-hi res...”.

El meu repte, tot i que és veritablement molt complicat en els temps que corren, com els de tots els presidents que m'han precedit, serà continuar fent de la nostra professió una Q de qualitat.

El meu compromís amb tots vosaltres, a partir d'ara, serà continuar mantenint la nostra professió al més alt nivell, defensar dintre del nostre país les discriminacions de tota mena, la dels grans poders respecte dels professionals i, com no pot ser d'altra manera, també la de gènere. 

I amb el vostre permís, deixeu-me rescatar el butlletí 156 on es va triar una foto de portada que ja indicava que algunes coses estan canviant.

Un enorme agraïment a tots i totes per la vostra confiança.

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Gràcies per tot

 Sempre m’ha resultat bastant complicat arrencar el full en blanc, però aquest cop, diria que bastant més. 

Vull començar aquesta darrera ”Plana dos” com a president del Col·legi gairebé com la primera, que vaig fer el juny de 2014; em passen moltes coses pel cap i parlava en aquell moment de la força que tenia el Col·legi de Girona i estic del tot convençut que no l’hem perduda.

Caldria destacar sobretot la feina feta per tot un grup de persones que ha destinat una part molt important del seu temps particular, empresarial i familiar a fer un Col·legi millor cada dia i a ajudar a difondre els valors de la mediació professional.

És clar que quan acaba un any sempre volem fer un xic de balanç i mirar enrere, examinar la feina feta, pensar, analitzar, mirar en perspectiva l’any que encetarem..., però aquest cop, tal com deia al missatge de Nadal, és del tot diferent per a mi, i hauria de fer un balanç d’aquests deu anys passats, cosa que no faré perquè em caldria un butlletí sencer, però el que sí que vull fer és donar les gràcies a totes les persones que han participat de forma activa en el seu temps a aportar el seu gra de sorra perquè el nostre Col·legi segueixi tenint la reputació i l’empenta que l’han caracteritzat en tot moment. 

Sempre he intentat manifestar les meves reflexions des d’aquesta talaia i sempre, a part de ser crític, he intentat que les sensacions fossin del tot positives i traslladar-les a la mediació. Hem viscut, diria, períodes transcendentals, com sortir d’una crisi en el 2008 que va durar pràcticament cinc anys amb les seves conseqüències per a tothom i, evidentment, la pandèmia que va fer que tots nosaltres en certa manera ens reinventéssim, però com a sector essencial, vàrem estar al peu del canó en tot moment, vam anar a treballar físicament, vàrem aprendre a fer teletreball, però sobretot vam donar servei als nostres clients; hem estat capaços a sobreviure als dos pitjors sotracs dels darrers quasi 60 anys, i els hem superat amb nota. 

S’ha demostrat que la nostra capacitat de resiliència és alta, que tenim una esquena ampla i que la mediació i el sector en general és capaç d’aguantar situacions inèdites.

Com deia, no vull fer un balanç d’aquests deu anys, el que sí voldria destacar és que ha estat un gran viatge, amb una molt bona companyia i destacar per damunt de tot les persones que hi han participat, començant per tots els integrants del Col·legi amb en Josep al capdavant i continuant amb tots el membres que han passat per les comissions, les juntes de govern o les permanents. 

Sí que m’ agradaria destacar dos fets d’aquest 2023: un, la nombrosa participació als actes formatius que s’han fet al llarg de tot l’any, marcats sempre per la qualitat i l’interès de tots, i la segona, remarcar que la Setmana Mundial està ben viva i que va tornar a ser un referent per a tots els actors de la mediació. Cal tenir en compte que al 2024, que ja és aquí, podrem celebrar els seus 50 anys ininterromputs, tot i la pandèmia. 

Deia l’altre dia a la darrera reunió de la Comissió Permanent del Col·legi “que la força ens acompanyi” i podeu estar segurs que qui surti escollit a les eleccions del proper mes de març i encapçali aquest nou projecte, tindrà el suport d’aquest president i que de ben segur aquesta força ens durà a noves fites en el futur, sempre amb una bandera a mostrar: defensar els interessos del nostre Col·legi. 

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem. Jo també. 

Gràcies per tot. 

Jordi Triola Guillem

President

 Sempre fem-ho avui

Sempre a la tornada de vacances ens costa un xic més arrencar, tot i que les vacances, per a tothom i sobretot pel que fa als nostres negocis, cada cop s’escurcen més, perquè cada any, quasi amb tota seguretat, malauradament, tenim una DANA que ens ronda i que acaba causant estralls en algun lloc o altre del nostre país; realment és fotut acostumar-se a fenòmens com aquests que sovintegen cada cop més.

En l’inici del darrer trimestre de l’any sempre ens costa un xic més d’agafar el ritme necessari i exigent, però està clar que no podem badar ni un moment.

Malauradament, com acostuma a ser habitual en el nostre sector, el legislador no arriba a temps per complir el que ens demana la llei, per mil excuses que hi puguin posar; un exemple del que dic és el darrer reglament de la Llei 7/2023, de 28 de març, de benestar animal que havia d’estar redactat, aprovat i en circulació el 29 de setembre passat, i com tots sabem, avui en dia no s’ha redactat res... un altre endarreriment més.

Què passaria a les nostres empreses de mediació si diguéssim als clients allò de “ja li ho faré”, que ens transporta a aquella famosa frase de Mariano José de Larra del “Vuelva usted mañana”, quin exemple a donar, però en diverses ocasions en el nostre sector, ens acaba passant el mateix.

Deixant de banda les normatives que solen arribar tard, estem a punt d’endegar la 49a Setmana Mundial; com si fos ahir, 49!, es diu ràpidament però és un llarg camí de difusió professional a la societat, perquè sempre en cal.

I aquest any, tractarem de qüestions totalment vigents en el nostre dia a dia, els fenòmens meteorològics, perquè tal com deia a l’inici, d’una forma o altra, hem de lluitar-hi cada cop més per donar resposta als nostres clients, ja sigui de forma directa o prestant l’ajuda necessària quan cal que intervingui el CCS.

El més important és estar al costat d’aquest client afectat que necessita que li marquin el camí i li puguem oferir la nostra ajuda, fent la nostra feina com a mediadors seriosos i implicats i no deixant-lo de banda en el moment més delicat com fan altres distribuïdors.

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem.

Fins aviat,

Jordi Triola Guillem

President

Bones sensacions

Quan ens acostem a aquestes dates caloroses comencem a pensar en altres coses més lleugeres i relaxades. Sembla com si les energies comencessin a fallar una mica pel camí transcorregut. De ben segur que encara ens cal algun esforç durant aquests dies per poder arribar a les merescudes vacances d’estiu.

En aquesta ”Plana dos” d’abans de començar les vacances, m’agradaria fer tres reflexions, dues d’agradables i una de no tant. Per poder acabar amb un bon regust de boca, començaré per la dolenta.

Tinc la sensació que el sector assegurador no ens mereixem les respostes que l’Administració sempre ens acaba donant, amb la bandera de voler defensar sempre el client, com és el cas de la recent resolució de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia (CNMC) quan acaba arxivant la denúncia per lligar crèdits ICO a assegurances de vida, sobretot, durant el període de covid, concedits tant a empreses com a autònoms.

Hi havia exemples de tots colors, queixes, abusos clars i després de pràcticament tres anys i “un llarg període d’investigació”, no hi ha hagut els elements necessaris per poder considerar provada una infracció de l’article 3 de la Llei de la defensa de la competència. Està clar que les visions són totalment, diria, interessades respecte al moment i a qui afecta. Els haurem de convidar a una sessió de treball, perquè un dia, en primera persona, puguin traslladar-nos els seus raonaments.

Per una altra banda, amb una visió totalment positiva, durant aquests darrers mesos, el nostre Col·legi ha estat protagonista en dues publicacions del sector.

Una, al número 675 de la revista Mercado Previsor en la qual es publica l’article “Gerents, els herois del moment de la mediació”, amb el protagonisme que es mereix el nostre gerent  traslladant la seva figura, les seves reflexions i podent escenificar la importància d’aquesta figura dins dels estaments col·legials i del nostre Col·legi en particular. Gran feina i amb el reconeixement que es mereixen i, en aquest cas, la tasca de Josep Torras.

L’altra també fa referència a una publicació, la d’Aseguradores, al darrer número publicat, el 506, en què es fa una radiografia del nostre Col·legi, mostrant el nostre dia a dia, la importància de l’equip de treball i de totes les persones que intervenen perquè tot surti com està pensat i amb aquest “orgull de pertinença” que tenim, demostrant per què un col·legi com el de Girona segueix essent el cinquè col·legi de tot l’Estat en nombre de col·legiats i el primer en ràtio de col·legiació per habitant.

Acabant amb aquests dos grans exemples i deixant de banda aquelles coses que no ens acaben d’agradar, us desitjo que tingueu un molt bon estiu i que ens puguem retrobar tots i totes amb les forces necessàries recuperades per encarar la segona part de l’any.

Jordi Triola Guillem

President

Les persones i la Intel·ligència Artificial

En aquest nou número del nostre butlletí i primer del 2023 tots tenim una certa visió diferent dels darrers anys que han passat, però aquest any l’enfoquem amb més positivitat malgrat els conflictes internacionals, l’IPC i algunes altres incerteses econòmiques que ens envolten.

Una de les coses de què parlem d’una forma continuada i cada dia més, és de les intel·ligències artificials que s’han donat a conèixer, com per exemple el ChatGPT. Aquest cop volia que aquesta aplicació fes de forma ordenada la plana dos, que simulés la lògica del meu pensament tant en la forma de crear com de comunicar i la veritat és que el resultat que n’he obtingut  no m’ha semblat gaire seriós per presentar-lo. 

Per un cantó m’ha semblat que li faltava molt per aprendre perquè redactava d´una forma imprecisa, sense coneixement del que volia parlar, utilitzant continguts diria que mig buits, en definitiva, parlava molt però deia poc i per un altre costat, que era perfecte, però que li faltava molt camí per recórrer i perquè estava clar no n’havia copsat exactament el que jo li deia que fes; també tinc clar que d’aquí a poc temps, “aprendrà” a comprendre millor el que li demanava i com diuen els experts ens ajudarà a tots a fer la feina una mica més fàcil, ajudant-nos en tasques automatitzades i molt possiblement també intervingui en les nostres relacions de futur amb els clients. 

Deia Bill Gates que “l’edat de la intel·ligència artificial ha començat”, i n’estic segur que sí i els que ja tenim una certa edat i estem acostumats a adaptar-nos a tot, no en tinc cap dubte que amb poc temps ens hi vincularem d’una forma o una altra. 

La definició d’IA, tècnicament parlant, es refereix a un model creat per resoldre un problema específic o prestar un servei concret. 

Tothom té clar que ha vingut pe quedar-se i que dominarà en certa manera el nostre futur, molt possiblement marcant una sèrie de pautes a seguir segons el seu criteri: 

• Intentar equilibrar les pors sobre els inconvenients amb la capacitat de millorar la vida de les persones.
• Les forces del mercat no produiran de forma natural productes i serveis d´IA que ajudin als mes pobres.
• Pensar que som al principi del que pot aconseguir la intel·ligència artificial. Qualsevol que siguin les seves limitacions actuals desapareixeran abans que ens n’adonem.

L’edat de la IA de ben segur està plena d’oportunitats, però també de responsabilitat pels seus usos. 

Però a dia d’avui encara hi ha coses que no es poden resoldre. 

A la IA li queda molt camí per fer i està clar que de moment hi ha una particularitat que aquestes intel·ligències no poden tenir, la Confiança.

Aprofitem aquest important recurs i preparem-nos sempre de cares al futur.

 

Jordi Triola Guillem

President

Nou any, nous reptes

Quan arriben aquestes dates del darrer trimestre, sempre fem una mirada enrere veient tot allò que ha estat passant al llarg de l’any i fem, i si no crec que hi estem obligats, un balanç d’aquells temes que col·legialment, laboralment o familiarment ens han anat ocorrent.

És bo treure’n conclusions i analitzar tot allò que sempre es pot fer millor.

Només parlant de l’aspecte col·legial, haig de dir que n’estic molt satisfet, a part de la implicació de totes les persones, perquè diria que tot ha tornat a aquella normalitat que desitjàvem tant durant el 2020 i 2021, i que es reflecteix en la celebració de la nostra 48a Setmana Mundial, que la definiria com un GOIG, tant el dimarts com el dijous, especialment, que hi va haver més de 250 persones a la sala, i que van poder tornar a parlar entre elles, sense mascaretes, rient, intercanviant parers, però sobretot, GAUDINT.

Tot i això, cal que no perdem la nostra essència col·legial i que sempre seguim treballant pels nostres col·legiats i per la dignificació de la professió en tot moment, que no deixem passar-ne  cap a qui no entén les normes d’actuació d’aquest mercat, tal com vàrem fer dies enrere quan el president d’AMAEF defensava coses, al meu parer indefensables, tot dient que  “las denuncias de presiones a los consumidores para contratar productos aseguradores no son ciertas”.

No es pot tolerar de cap de les maneres que des de la bancassegurança es donin lliçons de “bona conducta i de bones praxis”, ans el contrari. Per això el nostre Col·legi va rebre també el suport tant del Consejo General com del Consell i ho va denunciar als mitjans del sector on es feia palès el malestar i la tergiversació de la realitat portada a l’interès particular del sector que defensa.

En l’aspecte general, haurem d’estar alerta, com sempre, amb tots els reptes que ens venen a sobre: com es comportarà la inflació en l’any que encetem; com afectaran les pujades de tipus l’economia i, de retruc, a nosaltres; com podrem prevenir millor els nostres clients pensant en les pensions futures; com afectaran les diferents crisis i conflictes en els mercats mundials i als nostres negocis, i un llarg etcètera, que haurem d’anar-ne veient comportament durant aquest 2023.

Està clar que tot aquest reguitzell de coses no ens farà abaixar la guàrdia, tot el contrari, serà motiu d’estar en permanent atenció donant el millor de tots nosaltres.

I com no pot ser d’altra manera, espero i desitjo que aquest 2023, que ja és aquí, ens doni les alegries que ens mereixem i puguem gaudir de tot allò que hem planificat.

Jordi Triola Guillem
President

Sensibilitat i professionalitat

Encetem aquest darrer trimestre amb unes altres perspectives que no teníem en els darrers dos anys. També en l’àmbit professional acabarem de fer l’esprint que toca, en el personal, de ben segur que mirarem el calendari per veure on pot ser la propera parada de descans fins a acabar l’any. 

Ara fa un any, encara vivíem en la provisionalitat a l’hora de fer actes com la Setmana Mundial amb el perill de recaure en aquest forat que ha estat la pandèmia, però els meus desitjos i els de molts s’han complert durant aquest 2022. 

També m’agradaria recordar la meva plana dos del 2017, quan parlava de reflexió i malauradament crec que ara com ara n’hi ha hagut poca, de reflexió. Era una plana dos diferent, pràcticament en blanc, necessària, però segueixo demanant el mateix que feia en aquell moment per anar fent un camí ferm i que no es perdi l’horitzó.

Després d’aquest kitkat, necessari al meu parer, perquè el pitjor que ens pot passar és perdre la nostra memòria, cal dir que quan parlo de sensibilitat em vull referir al fet que sempre som al lloc que toca en cada moment, i prova d’això són las darreres tempestes que hi ha hagut i sobretot l’espectacular pedregada que va caure el passat 30 d’agost a la Bisbal d’Empordà de forma molt localitzada. 

Tota aquesta sensibilitat, al meu entendre, ja és una característica a destacar dins del nostre col·lectiu, va lligada a la professionalitat, a donar servei i consells als nostres clients i assegurats, però en molts casos també a aquells no ho són per diferents raons i han acabat contractant una assegurança amb alguns intermediaris que a l’hora de la veritat es mig desentenen, per no dir del tot, de la problemàtica personal. 

Quanta empatia que es troba a faltar en aquests moments! Dins de la desgràcia soferta, veure imatges de gent fent cua en diferents oficines de mediadors en els fons em satisfà, perquè entenc que els ajudaran en tot el que puguin i més. 

El treball realitzat i les conclusions de l’estudi de mercat que publiquem ens demostren, un cop més, que encara ens cal un cert camí en l’adaptació de la nova IDD i sempre pensant en el bé de la professió i del mercat que representem, en què novament, segons ICEA, els mediadors professionals, agents i corredors som la primera força de distribució. 

Aviat ens retrobarem tots de nou en la 48a Setmana Mundial, en viu i en directe, tal com vàrem fer el 2019 per darrer cop; haurem deixat enrere el fet de no poder-la celebrar plegats. Com ja coneixeu, el tema que tractarem serà l’humor, tan necessari sempre, però en aquests moments encara més. 

De ben segur que és el nostre millor punt de trobada perquè la professió s’hi senti representada. 

Fins aviat.

Jordi Triola Guillem
President

Anem per bon camí!

S’inicia el mes de juliol.

A l’equador de l’any, a prop de començar les vacances d’estiu, sembla que tot es veu d’un altre color, de forma molt més positiva, amb ganes de fer moltes coses i per això dic amb totes les ganes del món que anem per bon camí.

Perquè hem pogut tornar a les formacions presencials, no dic que hàgim desterrat el format en línia, però el que sí que us garanteixo és que l’administrarem amb les dosis adequades; les reunions de junta les tornem a fer de forma presencial; i és clar, el nostre dia de la patrona s’ha pogut tornar a celebrar després de més de tres anys de no fer-se.

Tot i ser un dilluns, una bona colla s’hi va aplegar, la qual cosa crec que és un molt bon senyal, i quina gran forma de començar una setmana. Curiosament, com molts de vosaltres sabeu, dels que hi han faltat per qüestions de salut, un he estat jo, aquest cop m’ha tocat a mi.

Sempre m’heu sentit a dir que un dels pals de paller, i possiblement el més important del Col·legi, cal que sigui la formació; com bé sabeu en la formació inicial hem tingut molts canvis en el darrers temps i ens hem hagut d’adaptar a les circumstàncies, tant nosaltres com tot el claustre de professors que tenim, a qui estic molt agraït per la seva predisposició i esforç docent. Dic això perquè hem dut a terme la primera edició del Curs Nivell 1 per accedir a la professió de corredor d’assegurances. Sis mesos, menys hores lectives, i diria que menys coneixements adquirits.

Crec que ha de ser un moment important de reflexió, de saber què volem realment dins del món que vivim professionalment, qualitat o quantitat...

Mediadors, empleats, col·laboradors, tots ens hem hagut d’adaptar i des del Col·legi així ho hem fet per complir amb les 15 o 25 hores de formació contínua, tal com ens marca la nova llei de distribució.

Finalment, m’agradaria tenir un record en aquesta Plana dos per a Jandro Baldellou, que ens ha deixat fa pocs dies i amb qui molts de vosaltres heu tingut la sort de compartir hores i xerrades. Fou durant més de trenta anys el secretari del nostre Col·legi, una persona implicada, i gent com ell han fet i fan que realment el sentiment i l’extensió de la nostra institució es transmeti i arribi a molts altres. DEP.

Agafant com a exemple l’actitud d’en Jandro, voldria que fossin extensibles aquestes ganes de pertinença a tothom, tot desitjant-vos un molt bon estiu i que realment puguem fer tot allò que tenim al cap. 

Jordi Triola Guillem

President

La unió sempre ha fet la força!

Comencem aquest 2022 amb totes les il·lusions, projectes i esperances del món de tornar a l’anhelada normalitat.

Tot i així, malauradament, d’entrada, de l’acte formatiu previst per al mes de gener ja no en vàrem poder gaudir, per culpa de les mateixes raons d’aquests darrers dos anys.

Però anem pel camí correcte i tot va tenint un altre color, realment esperançador.

Quan vaig fer bullir idees a l’hora de preparar aquesta Plana Dos, tot reflexionant, em va sortir aquest títol. Amb exclamació.

I per què?

Perquè això és el que per a mi representa un col·legi professional, evidentment com el nostre, i com a punt de futur. Qui treballa en aquest sector de la distribució professional de l’assegurança hauria de ser conscient que cal estar en aquest “club”, NO per obligació, sinó perquè cal entendre que ha de ser el lloc on sempre es defensaran els seus interessos, com a agents i com a corredors.

Sempre he cregut que molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona i així penso quan ho faig de forma col·legial; al meu entendre, després d’una ja experiència considerable, cal que hi afegim més mans, no només pensant en la fortalesa de la institució, que actualment de forma indiscutible ja té, sinó sobretot pensant que formar-ne part farà que el professional sigui millor, més ben format i el client pugui gaudir de les seves capacitats professionals.

Vivim uns temps, diria que convulsos, de canvis legislatius, de modificació en la formació contínua, de fusions, de compres, de canvis tecnològics, de captació de fons Next Generation, de panorama sectorial, i com a mostra aquelles més de 500 companyies que hi havia en el mercat estatal fa trenta anys, han passat a les menys de 200 que hi ha en aquests moments.

No sé si dir-ne selecció natural o “optimització” del sector, però aquests canvis viscuts també hem de ser conscients que s’han produït en el segment que ens afecta a nosaltres concretament, menys agents, menys agències, menys corredors, menys corredories, però més forts, perquè això ens ho reclama el sector.

Per fer-nos una idea del que representa respecte a la concentració de la quota de mercat, les 10 primeres companyies representen un 62,81 % de tot el mercat espanyol, i si anem fins a les 20 primeres, tindríem una quota del 79,81 %; dades que cal tenir en compte perquè realment són molt significatives, l’11 % de les asseguradores tenen una quota de mercat que representa gairebé el 80 % del total. Cal que això ens faci reflexionar un xic.

Des del Col·legi seguirem treballant, tal com diu el lema olímpic (Citius, altius, fortius), perquè cada cop siguem “més ràpids, més alts i més forts”, però també perquè puguem ser MÉS, dintre del mercat de la distribució de les assegurances, no de forma literal, però sí de forma col·lectiva, i siguem el pal de paller de tota la nostra professió, defensant els interessos dels nostres col·legiats i de la bona praxi.

Jordi Triola Guillem
President

Ens en sortirem

Deia a la plana dos d’ara fa exactament un any, “Adéu 2020”, i gairebé hauria de repetir el títol; no s’acaben d’arreglar les coses a nivell de salut, no tot encara és a la normalitat que coneixíem, no diria que està oblidada però algunes coses ens costa de recordar-les exactament com eren, en la vida personal, en l’esport, en la convivència diària amb els altres, en  les relacions personals, i en un grapat de coses més. 

Espero i desitjo que la lletra que ha batejat la nova variant del virus sigui la darrera de l’alfabet grec que se’ns fa familiar i s’acabi aquesta maleïda pandèmia. 

Professionalment i col·legialment, tot i que ens hem adaptat a les circumstàncies, de ben segur que ens ha costat una mica més, per la durada de tot plegat i pel cansament psicològic que ha motivat. 

Tot i així, tal com deia al missatge de Nadal, estic molt satisfet de com s’han pogut desenvolupar totes les activitats col·legials, encara que algunes d’elles no han pogut ser de forma presencial. 

Moltes vegades els desitjos i anhels que tots tenim presents no es compleixen i malauradament, durant aquest 2021, el que tothom pensava, que s’acabés aquesta situació irregular, no ha estat possible. Caldrà seguir mantenint les forces per lluitar-hi. 

Tot fent balanç de l’any, ja tenim un reial decret, juntament amb la resolució de la DGSFP, que ens marca les hores obligatòries de formació contínua tant per als nivells 1 i 2 (25 hores) com per el 3 (15 hores), per a tots els mediadors –corredors i agents- i també per al seu personal i col·laboradors externs. 

Una altra “novetat” també llargament anunciada és la creació dels nou curs “Superior”, ara anomenat curs Nivell 1, amb un format totalment nou, lamentablement amb menys hores lectives que els anteriors i que el Col·legi està preparat per dur-lo a terme a partir del pròxim mes de febrer.   

I, com a tema que es repeteix any rere any, hem de seguir lluitant de forma desenfrenada amb els actors que perverteixen el mercat de l’assegurança,  aquells que cada cop tenen més sentències en contra per fer malament la seva feina, sobretot fent prevaldre la imposició per davant de la necessitat. Fins on haurem d’arribar perquè tinguin màniga ampla dins del sistema, mal anomenat regulador, malmetent la feina seriosa de la mediació professional? 

Cal que seguim fent la força necessària en contra d’aquests embats i que fem pedagogia als nostres clients de la llibertat d’elecció a l’hora de contractar una assegurança encara que l’entitat financera jugui a abaratir el tipus d’interès fent aquest “magnífic favor” al client en base a la “vinculació” amb ells. Quina paraula tan maca i tan mal utilitzada, confonent-la pràcticament amb imposició. La veritat és que em sap greu que d’ofici no s’entri en aquestes operatives obscures i que sempre sigui el consumidor qui hagi d’agafar la bandera i lluitar contra els elements. 

Des de la mediació col·legiada s’està lluitant contra aquesta mala praxi i s’han fet i se seguiran fent, totes les accions necessàries per posar en coneixement i denunciar davant dels organismes competents aquestes actuacions. 

I com no pot ser d’altra manera, desitjo que aquest 2022 que ens toca a la porta sigui el principi del final i ens porti de camí cap a l’esperada normalitat enyorada. 

 

Jordi Triola Guillem
President

El sol sempre torna a sortir

Aquest darrer tram de l’any, gairebé el segon amb la maleïda pandèmia, l’enfoquem amb la força necessària perquè puguem estar en tot moment al costat dels nostres clients sense cap mena de defalliment, tot i les dificultats que ha comportat aquesta certa tornada a la normalitat, no normal del tot. 

Els darrers esdeveniments que hi ha hagut a l’illa de La Palma demostren una vegada més el que no em canso de repetir sempre que tinc ocasió, dues coses primordials: 

•  La importància d’estar assegurat, i a més, ben assegurat.
•  La importància de tenir a prop un mediador professional, i si pot ser col·legiat, molt millor encara. 

Aquests dos factors faran que tinguem una certa tranquil·litat tot i la desgràcia de partir un sinistre tan important com una erupció volcànica, i cal recordar que el 1971 el mateix volcà Teneguía ja havia fet erupció, i per tant, d’aquí encara més el fet de la previsió, perquè malauradament estem parlant que només un 48,03 % dels habitatges estaven assegurats. 

És important ser solidari en tot moment, però també és basic ser previsor, sempre, en cada situació de la vida, personalment, familiarment o empresarialment. 

D’aquí pocs dies, tornarem a celebrar una nova Setmana Mundial, la 47a, tot i que encara l’haurem de fer en streaming, per acabar de gaudir d’una certa tranquil·litat mèdica, però amb l’esperança posada en la 48a edició perquè sigui de nou el desitjat lloc de trobada de tots nosaltres. 

Com bé sabeu, enguany ens centrarem en el món de la publicitat i lligat a això, ja en sou coneixedors, a més dels actes propis de celebració, inaugurarem l’exposició “40 anys de campanyes publicitàries al CMAG” amb la col·laboració de la Universitat de Girona. 

I parlant de publicitat, hem endegat una nova campanya publicitària per promocionar la figura del mediador d’assegurances col·legiat, com a professional de confiança, davant dels embats continus de diferents sectors tant el bancari, l’elèctric, el gasístic o el que puguem imaginar en un futur. 

També us convido a fer difusió del vídeo relacionat amb la mala praxi que s’ha editat des del Consell de Col·legis de Catalunya. És important fer pedagogia, però és bàsic ser valents i denunciar les imposicions, les males pràctiques, sense por; serem al costat de qui calgui. 

D’acord amb el meu punt de vista positiu, com entenc que ha de ser, m’agradaria acabar destacant des d’aquesta “Plana dos”, el fet que una corredoria col·legiada gironina tingui el goig de celebrar enguany 100 anys estant al peu del canó, repartint professionalitat i sempre al costat del client. Parlo de Godoy i Associats Corredoria d’Assegurances. Per molt anys amb majúscula a tot l’equip! 

Sempre hi som! 

Jordi Triola Guillem
President

Senzillament, gràcies

Som de nou a la meitat de l’any i d’aquí pocs dies entrarem en període de vacances, d’un any rar de nou, de no saber exactament on som i cap on anem amb la maleïda pandèmia.

Si bé és veritat que les vaccinacions fetes fins a la data han donat una certa “normalitat” a la societat, no hem de baixar la guàrdia ni personalment ni professionalment, perquè com veiem dia a dia, això no s’atura.

En aquesta vida cal ser agraït i vull començar aquesta Plana dos fent palès el meu agraïment i el de tots els col·legiats gironins pels més de 40 anys treballant al Col·legi a la nostra Mercè Cla, que aquest mes de juliol es jubila. Ha viscut una gran part de la història del nostre Col·legi, en primera persona i a primera línia. Ha conegut tots els presidents que hi ha hagut a la nostra entitat, i diria que quasi milers de col·legiats, és padrina dels nostres capgrossos del 50è aniversari, que espero que recordi amb estimació, juntament amb l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont.

No puc dir-te res més que moltes gràcies, Mercè, per la teva predisposició i entrega durant tots aquests anys enfortint les relacions col·legials i donant servei als nostres col·legiats.

Portem molt de temps de canvis i d’inseguretat dintre del món de la mediació, com la recent publicació del RD 287/2021, de 20 d’abril, sobre la formació exigida a la mediació.

I jo em pregunto, ens poden respectar reduint cada cop més les hores de formació per acreditar una certificació de nivell 1, que és com es diu ara? I la meva resposta és que cada cop és molt més difícil. Ens exigeixen com ningú, però ens respecten cada cop menys.

Al meu entendre, l’organització d’una professió no es fa retallant hores de la formació, tot al contrari, i per això seguirem treballant des del Col·legi perquè aquest pal de paller que és la formació, ho segueixi essent de veritat.

Com veieu, també ha sortit una altra sentència de Girona, com s’anomena ara, la 254/2021, de la secció 2a de l’Audiència Provincial, però és curiós que periodísticament tornen a destacar el tema de la pandèmia quan en realitat té molt poc o res a veure amb aquest fet, sinó que aquesta vegada se centra en la suposada falta de coneixement del demandant de les condicions generals de la pòlissa. I en un futur proper tindrem, pel que sabem, unes quantes sentències més i haurem de veure en què es basen.

Tot i així, espero que tinguem un merescut temps de descans, amb totes les precaucions del món, perquè puguem recuperar energies consumides i amb l’esperança que puguem celebrar una Setmana Mundial, si més no, que s’assembli tant com es pugui a les primeres quaranta-cinc i que el format de la de l’any passat quedi en una anècdota. El que és clar és que la Setmana Mundial no deixarà de fer-se d’una forma o d’una altra, i serà la 47a edició.

Com us deia dies enrere en el vídeo de la festa patronal, tenim ganes de retrobar-nos!

Que tingueu un molt bon estiu!

Jordi Triola Guillem

President

Benvingut 2021!

Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes. 

En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial. 

Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa. 

L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.

Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.

Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.

El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.

Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!

M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.

Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.

Seguim treballant! 

 

Jordi Triola Guillem

President

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President

Missatge de Nadal

 

Benvolguts companys i companyes,  És clar que aquest Nadal serà del tot diferent per les circumstàncies que estem vivint i que l’entrada de la dècada de què parlava l’any passat no ha estat ni de bon tros el que ens esperàvem.   Ha estat un any dur i ho segueix essent, hem après moltes coses de comunicació, diferents de les que fèiem de forma normalitzada fins a la realitat que teníem i coneixíem del mes de març, portem mascareta, no ens abracem, ens parlem a distància, malauradament hem perdut per la COVID-19 éssers estimats i parlem de pandèmia i de bombolles amb un trista normalitat, però des del Col·legi volem estar i estem a prop dels nostres col·legiats en tot moment.  Cada desembre faig una mica de reflexió del que hem tingut ocasió de fer dintre l’any que s’esmuny, però a part de totes les coses que han succeït, potser, col·legialment parlant, el pas endavant que hem fet durant la darrera Setmana Mundial per celebrar-la sense tenir-vos al costat, sinó per mitjans televisius, no ha estat fàcil, però ja us puc dir que ha estat tremendament enriquidor, i espero que per a tots vosaltres també. Un pas més per saber ser on cal, per adequar-se a les circumstàncies i per saltar els obstacles que tenim.  De cares al futur tindrem canvis a la societat, en les relacions personals, en les comunicacions, però cada cop tinc més clar que els mediadors som d’una espècie darwiniana, ens adaptem a totes les circumstàncies que ens toca viure i en què ens toca treballar, i com no pot ser d’altra manera, ens farem més forts i ens adaptarem al que calgui, però sempre cal tenir la ment oberta davant d’aquestes situacions, cosa que, al meu parer, ens ajudarà i ens enfortirà.   La nostra feina sempre és diferent però la finalitat no canvia, com la del Col·legi, estar a prop del nostre client, del nostre col·legiat, per poder satisfer les seves necessitats i perspectives de futur.  La pertinença al Col·legi de tots els que el configurem és un punt molt positiu i de professionalitat que s’estén per totes les contrades. Els inputs que ens traslladeu de forma contínua en les trobades que tenim, encara que siguin virtuals, ens omplen de l’energia necessària per seguir treballant per la nostra col·lectivitat, que ens estimem. La vostra/nostra força la demostrem dia a dia davant les adversitats que se’ns plantegen.  No puc acabar aquestes línies de Nadal amb un sentiment de moral baixa, tot al contrari, ja que de ben segur que ens esperen bones coses més endavant. I com diu Albert Espinosa al seu darrer llibre: “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre”.  En aquestes dates m’agrada traslladar-vos a tots vosaltres, a les vostres famílies i a tots aquells que estimeu, els meus millors desitjos per a l’any que comença, i per a aquest 2021 encara més.  Bones festes!   Jordi Triola Guillem President

Es parla d’una certa normalitat

Habitualment, quan acaba l’estiu, els altres anys, agafem el darrer trimestre amb una força diferent i amb l’embranzida necessària, com deia al darrer butlletí, una vegada descansats de les vacances.

És clar que aquest cop no és així, més que en la normalitat, paraula que no m’agrada gaire, estem en una certa anormalitat, ni la vida ordinària, ni el contacte amb els nostres familiars i amics, ni les classes del Curs Superior que encetem, ni la Setmana Mundial que farem.

Però l’esperit positiu que em caracteritza no pot tenir un altre to, veure les ampolles sempre mig plenes i buscar les solucions a les qüestions col·legials que ens van envoltant diàriament.

I una d’aquestes coses que em fa mantenir la meva actitud positiva és un fet ben simple i complicat alhora, que El Butlletí torna a sortir en paper; potser algú no hi donarà la importància que es mereix, però jo sí, han estat dos números diferents, sis mesos, però aquest fet sí que demostra alguna cosa, que ja queda menys per acabar aquesta marató vírica que en certa manera ens tensa el dia a dia, tant personalment, familiarment com laboralment.

I així encararem la pròxima Setmana Mundial que ja la tenim a tocar, i tot i que serà totalment diferent de les altres 45 edicions anteriors per les circumstàncies que ens envolten, estic ben segur que tant el dimarts 20 en la jornada tècnica com el dijous 22 en l’acte institucional, gaudirem dels avantatges de les noves tecnologies mitjançant l’streaming i esperem que el plat que hem preparat sigui diferent, ben cuinat i del gust de tothom.

M’agradaria tenir unes paraules de record per al nostre col·laborador quasi etern, el nostre ninotaire de capçalera en els darrers 25 anys, batejat per Perich com a Fer, José Antonio Fernández Fernández, part de la nostra història i Creu de Sant Jordi, que ens va deixar el mes de setembre passat; d’ell recordarem moltes coses, tal com glossa una de les persones que el coneixia molt bé, Antoni Godoy, a la pàgina on Fer dibuixava.

Hi som de nou, però la veritat, al meu humil parer, hi hem estat sempre.

Som-hi!

Jordi Triola Guillem
President

Agafem embranzida

Arribem al número 150 del nostre butlletí i l’encetem després de les darreres eleccions del mes de març en què vaig ser reelegit president d’aquest Col·legi. Tal com deia, seran quatre anys plens de nous reptes i de noves implementacions.

A part dels objectius marcats i exposats en el moment de la reelecció, el que sí que vull remarcar són la complicitat i l’esperit de treball de tota la gent que forma aquesta nova Junta de Govern, amb l’objectiu clar que ens portarà a treballar amb la força necessària tal com hem fet fins ara: pensar en la mediació col·legiada gironina i defensar la nostra professió. 

Segurament hi ha moltes coses que canvien amb el temps, persones, revistes, institucions, però altres ens hi adaptem perfectament de forma mimètica al llarg de tots aquests anys de vida del nostre butlletí! 

Acabava la darrera Plana dos al mes de març amb un desig “que realment foren uns feliços anys vint”, i la veritat és que després d’haver transcorregut la meitat d’any, segurament el que volem és que s’acabi al més aviat possible i que, si més no, que vagi més en una dinàmica més positiva, que no en la dinàmica que hem portat fins avui. 

Des del Col·legi hem pretès seguir donant servei en tot moment durant aquests quasi tres mesos de teletreball, i com moltes empreses de mediació del nostre sector, crec que ho hem aconseguit. 

Hem estat en tot moment al costat dels col·legiats, resolent els dubtes, donant solucions tècniques, tal com ha de ser.

I també haig de reconèixer que moltes entitats asseguradores s’han apropat a nosaltres i han sabut adaptar-se de forma ràpida a les circumstàncies viscudes. 

Hem hagut de canviar hàbits, de suspendre actes, també l’àpat de germanor de la nostra festa patronal que teníem previst per al dia 26 de juny, aprendre a fer funcionar programes de videoconferència i encara tenim en l’aire la Setmana Mundial d’enguany, amb el dubte de si realment la podrem fer o no. 

Aquesta plana que sol ser més de reflexió personal, de comentaris de l’actualitat asseguradora o de la meva visió del sector, en aquests moments que mai havíem viscut abans el meu pensament està tant en com el Col·legi pot continuar estant al costat del mediador, com de quina manera totes les nostres empreses poden estar al costat dels nostres clients.

Quan surti aquest número serem a juliol, a punt d’unes possibles vacances, o no, donades les circumstàncies. Esperem que sí. 

Caldrà estar preparats per a tot el que ens depari l’estiu, i sobretot per al que vingui després, i de ben segur hi estarem. 

Agafem l’embranzida necessària perquè res ens aturi.

Bon estiu.

Jordi Triola Guillem
President
CMAG