collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

Nou estudi de mercat

Benvolguts/udes,

L’any 2010 un grup de companys/es del Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona, amb l’objectiu comú de poder aportar al Col·legi les inquietuds del sector de la mediació d’assegurances, vàrem iniciar un conjunt de trobades que varen donar lloc a la comissió d’estudis de mercat i a la realització d’aquests estudis, gràcies a la col·laboració de la mediació d’assegurances gironina.

Fins avui ja són 5 els estudis de mercat que hem realitzat:

2010. Grau d’incidència de la mediació d’assegurances professional en els diferents segments empresarials de les comarques gironines.

2011. Opinió de les entitats asseguradores sobre la mediació d’assegurances gironina.

2012. La visió de l’activitat professional de la mediació d’assegurances gironina.

2013. Valoració del Col•legi de Mediadors d’Assegurances de Girona per part dels seus col·legiats.

2014. La successió de les empreses familiars de mediació d’assegurances.

Pel que fa a aquesta darrera enquesta, el dia 19 de setembre ens vàrem reunir els companys que conformem la comissió d’estudis de mercat per extreure les conclusions derivades de les respostes que els professionals de la mediació d’assegurances gironina ens van facilitar.

En tota l’anàlisi hem tingut en compte que realment les empreses de la mediació gironina són empreses familiars i majoritàriament microempreses, tant des del punt de vista d’efectius com des de la vessant de volum de negoci. Un dels fets que cal destacar és la trajectòria professional de les pròpies activitats, ja que ens trobem en gran part amb negocis de les assegurances de més de 20 anys, i que  respecte a un 88% dels enquestats estaríem parlant d’empreses de primera o segona generació familiar. Així mateix hem constatat que la majoria de les activitats de mediació d’assegurances es varen iniciar com a agents d’assegurances per posteriorment transformar-se en corredors d’assegurances i que la majoria d’elles han adoptat la forma societària com a sistema de tributació fiscal i mercantil; podríem pensar que estem parlant d’una millor tributació en els impostos i d’una garantia del patrimoni personal dels col·legiats.

Al llarg de la vida de l’empresa hem detectat que hi ha hagut canvis en els rams que treballava l’activitat, en diversos casos s’han incorporat els rams particulars i en d’altres, els rams tècnics i pimes; tot i que no ens ha deixat indiferents el fet que un 42% dels enquestats al llarg de la seva trajectòria professional no ha introduït cap variació en els rams que assessorava.

Sorprenentment, i més en els moments de crisi econòmica que estem vivint, un 69% dels enquestats han respost que les seves empreses tenen una evolució positiva. Per tant, podríem fer-nos la reflexió de si l’activitat de mediació d’assegurances és una veta de mercat empresarial, ja que pocs sectors econòmics podrien parlar d’increments positius dels seus negocis.

Bé, aquests apunts només són una breu reflexió en veu alta, en els propers dies tindreu tot el desenvolupament de l’enquesta del 2014, que de ben segur no us deixarà indiferents, i en podrem parlar a través d’aquest blog.

Salutacions,

David Domènech
Responsable de la Comissió d’estudis de mercat

dimarts, 7 d’octubre del 2014

Assegurances i cuina

Semblaria que cal molta imaginació per trobar semblances entre el món de la restauració o de la gastronomia i el món de la mediació d’assegurances. Si rumiem una mica, però, tampoc estem tan allunyats.

Els restaurants tradicionals tenen força coses en comú amb la mediació professional d’assegurances. Són establiments on se serveixen menjars i on s’és atès per un cambrer que ens exposa les possibilitats i a qui es demana el menjar que es desitja i com es desitja, amb quina beguda s’acompanyarà, i quines postres es prendran. Al client també li és ofert l’àpat en un ambient confortable, amb una taula degudament parada, amb les seves estovalles, coberts i vaixella. Un cop acabat el repàs, el client satisfet abona el compte i inclús ofereix una propina si ha sigut bo el servei. Si fa no fa, el despatx de mediació d’assegurances acull els clients, els atén i escolta les necessitats asseguradores que se li demanen. En la nostra cuina del despatx li elaborem propostes d’assegurances a mida que són entregades i explicades al client amb tot detall, finalment el client tria i pot contractar la pòlissa, sabent que quan calgui l’atendrem per a qualsevol altra consulta o sinistre.

En els darrers anys, però, la proliferació de les plataformes en la xarxa i línies telefòniques directes de les asseguradores fa que s’albirin força similituds, també, entre aquestes i altres establiments de restauració: els fast food o menjar escombraria.

Així doncs, ens adonem que aquests establiments de menjar ràpid també, com aquestes plataformes, són establiments sense professionals que ens serveixin, és a dir, sense cambrers, ni maîtres, ni cap servei de taula que atenguin els clients. És el client qui primer ha de fer cua a caixa per pagar abans de res, i després tornar a fer cua en un mostrador a esperar que li entreguin un plat clònic, que ell mateix s’haurà d’emportar a una taula i un cop endrapat haurà de retornar la safata i dipositar tots els paperets i embolcalls sobrants en una mena de paperera. De manera semblant, quan contractem mitjançant la xarxa o telefonia ningú ens assessora, tan sols demanem el plat que volem, i se suposa que ens serviran el producte que hem sol·licitat. Els plats d’aquests establiments són predissenyats i exactament iguals per a tothom: no podem demanar que ens deixin la carn poc feta o que mentre esperem el primer ens proposin un aperitiu. Tots els productes són exactament iguals, sempre i en qualsevol sucursal del burger. Igualment ens passa en aquestes plataformes: no els demanéssim pas que s’adaptin a les nostres necessitats ni preguntéssim les nostres inquietuds, ni tan sols que parlin el nostre idioma, el menú és aquell, les caselles a omplir són aquelles, són pòlisses clòniques.

També comparteixen més similituds les cadenes de fast food amb les plataformes en xarxa o línies telefòniques d’assegurances i és que en totes dues, només en aparença, tot són avantatges. Certament només ens venen flors i violes. Els burgers són barats, ràpids, de gustos fàcils, de menjars amb sensacions sadollants amb fregits, greixos, salses i sucres, tot molt fàcil i mono. La realitat, però, és que qualsevol mínim excés d’aquests menjars provoca un augment de pes, de colesterol, de greixos saturats, de la pressió arterial, diabetis, d’ingesta d’additius, conservants, colorants i potenciadors dels sabors, i les conseqüències de tots ells poden ser molt greus per a la nostra salut. De la mateixa manera la venda d’assegurances per internet i telefonia sense mediació professional aparentment només són avantatges: baix preu, comoditat, immediatesa, sense moure’s de casa, simplicitat..., les conseqüències per al nostre patrimoni, però, si contractem una pòlissa erròniament poden ser catastròfiques.

El més greu de tot és la darrera coincidència, tant els establiments de fast food com les plataformes de venda d’assegurances a la xarxa, tenen el seu mercat principal en el públic jove. El nostres joves, embadalits per aquest món de pantalles, potser no sabran assegurar-se un bon menjar, que no se’ls indigesti.

Visca la cuina tradicional! Visca la mediació professional!

Abraham Simon Ferré