collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.

dijous, 27 d’octubre del 2016

Llibertat de pensament i de record

Ja hi tornem a ser; l’estiu sempre ens ajuda a carregar piles per acabar l’any en les millors condicions possibles, a veure les coses amb una mica més de claror, per examinar els resultats dels nostres negocis, per fer balanç de la feina col·legial, però sempre hi ha records que fa que ho vegem d’una forma bastant diferent, i aquest any més.
  
Avui no voldria parlar del text de la nova llei de mediació d’assegurances que s’està coent, tot i que sembla que no acaba d’arribar mai, ni tampoc la directiva de distribució (IDD) que és d’on es basaran els principals canvis que poden venir en aquesta llei, i que és clar que haurem d’estar molt atents, sobretot en el que es refereix als mediadors en el seu conjunt, però potser afectarà més els agents, dels quals crec que qui ha de portar la veu cantant en aquestes negociacions cabdals ha de ser el Consejo General, atès que és qui representa el major nombre de mediadors de l’Estat i cal que tingui aquest protagonisme.

Tampoc voldria parlar de les estratègies virals, enlluernadores, impositores, coercitives de llibertat en què moltes entitats financeres han centrat els seus plans en els productes asseguradors, sobretot en el darrer trimestre de l’any, com ja passa des de fa uns quants anys i de forma més descarada des del 2008.

Tampoc voldria fer cap pinzellada de l’estudi de mercat que sortirà publicat com cada any, puntualment en aquest butlletí del tercer trimestre, en què podrem veure el comportament dintre del món dels sinistres i les sensacions que ens transmeten els clients i els mediadors, en el qual destaca sempre aquest treball de participació i d’imparcialitat de la comissió d’estudis de mercat; una gran feina que ens ajuda a pensar i a decidir quins camins ens cal agafar per encarar millor el nostre futur professional.

Tampoc diré res sobre que d’aquí a quatre dies estarem de nou en una nova Setmana Mundial, la 42a, aviat és dit, amb una jornada del dimarts, tècnica, amb un alt nivell i, és clar, la del dijous, la jornada institucional.

Realment, del que vull parlar, i el que vull recordar, mal em pesi, és de qui; és d’una persona que ha treballat per al Col·legi des de fa molts anys, participant en les juntes de govern, aportant les seves idees i sempre amb aquell punt clarivident, sentint els colors, sent generós en la formació dels nous col·legiats amb el seu coneixement assegurador, transmetent-lo, però sobretot en matèria de transports, era realment el millor, que ha honorat la professió, que ens els darrers anys ha escrit en la secció de la biblioteca del butlletí fins al darrer número en què, curiosament, feia servir uns versos de Konstandinos Kavafis, que vull reproduir i que diuen:

“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus ulls ignoraven,
i que vaguis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tinguis sempre al cor la idea d’Ítaca.
has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
Es preferible que duri molts anys”

La veritat és que vull recordar Pere Casellas i Sans.

En Pere ens ha deixat aquest agost de forma inesperada, crèiem que podíem fer aquest camí a Ítaca junts, tal com parlàvem tot just aquest juliol tot dinant a Can Xabanet de Banyoles amb una colla d’amics col·legials, però malauradament no ha estat així.

Sempre dic que vull acabar amb una actitud positiva, fins i tot en aquests moments de record i admiració, i així vull que sigui i així ha de ser, oi, Pere?

Que tinguis un bon viatge cap a Ítaca!

A reveure, Pere.

Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 27 de juliol del 2016

Una gran experiència

Ha començat l’estiu de forma sobtada, però ja és aquí i que jo recordi, mai ha faltat a la seva cita. Ens hem cruspit sense adonar-nos la meitat d’aquest 2016, que potser no és tan emotiu com l’any passat amb la celebració del 50è aniversari, però això no vol dir que no sigui intens, noves eleccions tant en l’àmbit col·legial com polític, aprovació dels nous estatuts col·legials per part de la Generalitat, Congrés de la mediació a Granada.

Quan parlo d’una gran experiència, vull referir-me a la xerrada que vaig tenir la sort de fer el proppassat 10 de maig a l’Escola Mare de Déu dels Socors d’Hostalric, davant de nens i nenes de 12/13 anys i per una bona iniciativa de la patronal gironina FOEG, on el nostre col·legi hi va voler col·laborar i participar per tal de poder fer pedagogia i poder difondre també la importància del rol que desenvolupen els agents i corredors dintre de la societat cada cop més dirigida i coartada.

Amb el títol Jo de gran vull se com tu, la xerrada tenia la finalitat de transmetre uns valors a uns joves alimentant unes ganes per a una futura emprenedoria.

Però quina casualitat, amb les escoles que hi ha a les comarques de Girona, el lloc on vaig tenir el goig de platicar va ser una escola amb el nom de la nostra patrona; realment molt curiós, un senyal per al nostre sector al qual segueix vetllant? No ho sé però a vegades hi ha coses que hi són i et fan pensar per què succeeixen... però això va ser un motiu més perquè durant aquella intensa hora i mitja  que va durar, davant d’un públic participatiu i prou interessat hi posés els cinc sentits per poder traslladar conceptes a aquest jovent que en un futur crearan o dirigiran empreses, velles o de nova creació, com molts manifestaven, perquè el cap els anava bullint de projectes futurs.

Crec que cal tenir en compte la importància d’una empresa/negoci. Està clar que no és el mateix, i al meu entendre la diferència més important és el fet de la persona que és al capdavant i sobretot, el fet diferencial de si ell/ella hi és o no, amb què afecta al citat negoci/empresa. Segurament seria un tema per desenvolupar-lo molt més àmpliament.

Realment va ser una experiència molt enriquidora, engrescadora i motivadora. El fet de parlar de valors que es volien transmetre, de Compromís, de Creativitat, d’Esforç, d’Il·lusió, de Perseverança, de Treball en Equip, de Valentia i d’Èxit, i sobretot que s’entengui i que arribi el missatge a aquest públic jovenal, perquè encara que no siguin empresaris, si mantenen aquests valors, segur que els anirà molt bé en tot allò que es proposin, tant personalment com professionalment.

Si sempre apliquem la fórmula, serà garantia de complir els nostre objectius.
Fem-ho!

                           C2 + E + I + P + T.E. + V = ÈXIT


Jordi Triola Guillem
President
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

dijous, 21 d’abril del 2016

Reflexions...

Ja hem transcorregut aquest primer quart del 2016, portant com sempre les noves il·lusions i la sensibilitat a flor de pell, sobretot pel 2015 tan especial que hem tingut i clos de manera extraordinària.

Vaig felicitar personalment tots els membres de la Comissió Organitzadora dels actes del 50è aniversari del nostre col·legi (COC50), en la reunió de cloenda que vàrem tenir el gener, per tota la feina feta de difusió del que representa la mediació; ara, però, des d’aquesta plana dos, vull tornar a fer palès aquest agraïment i que quedin per escrit les ganes, les il·lusions, la força, l’originalitat, la dedicació i l’esforç que varen bullir als caps per poder dur a terme els dotze actes durant tot l’any passat.

Després de l’intens 2015 viscut amb la celebració del 50è aniversari de la nostra institució, com deia, aquest any no ens po· dem quedar enrere, sobretot en el que fa referència a la formació continuada i també a la difusió de la nostra tasca.

Fa pocs dies, exactament el 23/02/2016, es va publicar la nova Directiva de Distribució d’Assegurances (IDD), que ens implicarà a tots, tant entitats asseguradores com me· diadors. Entre d’altres qüestions, i a fi que el client final tingui una major transparència a l’hora d’acompanyar els productes assegura· dors, caldrà fer un resum de les caracterís· tiques del producte contractat. Som davant la difícil tasca de les legislacions europees en matèria de distribució d’assegurances perquè les normes siguin cada cop més homogènies, tot i que ho veig molt difícil al meu entendre, per diversos motius, socio· econòmics, professionals, culturals, etc. però és bo si cada cop anem apropant aquestes diferències.

Quan parlava dels objectius en què hem de pensar per a aquest any, i tal com deia en la darrera assemblea del Col·legi, una fita que no podem perdre de vista és la defensa dels interessos dels nostres col·legiats, lluitant de forma clara, exigent i contundent contra aquells que distribueixen les assegurances com un a més a més, per obligació, per im·posició, sense motius, i quasi d’una forma “aprofessional”, i cal també que destaquem la feina de la mediació professional col·legia·da, diferenciant clarament la PROFESIONA·LITAT per davant de la col·locació dirigida i sense resposta en el després.

Com deia al principi, “reflexions”, però no només es tracta d’uns pensaments desor·denats, sinó d’un camí a seguir, el nostre, ple de dificultats, però també ple d’alegries i recompenses personals i professionals.


Som-hi, doncs!

Jordi Triola Guillem
President

dijous, 31 de març del 2016

Carpe diem!

Encetem un nou any ple d’il·lusions i energies carregades, però també és veritat que en cloguem un de molt especial.

Com ve sabeu, la plana dos es de lliure contingut per al president.

En aquest darrer numero del 2015, que heu rebut a l’inici d’aquest 2016, voldria fer una mica de balanç de l’any que se’ns ha acabat, però sobretot voldria fer una entrega virtual de la Medalla del Consejo General a l’Antoni Godoy.

El 2015 ha estat, al meu parer, com si el Col·legi hagués aconseguit el sextet, tot fent un símil futbolístic; un any ple d’èxits emmarcats dintre de la celebració del 50è aniversari de la nostra institució i com no pot ser d’una altra forma, amb una cloenda apoteòsica feta per l’Escolania de Montserrat a la Catedral de Girona, amb més de 500 convidats, gaudint d’un excels Virolai per tancar el concert i els actes. Serà un any que tots recordarem.

La veritat és que a molts de nosaltres se’ns va posar la pell de gallina i encara, quan hi pensem, algunes papallones ens volten per l’estómac; buscàvem difusió de la nostra professió, buscàvem apropar-nos a la societat, buscàvem visibilitat i a més gratuïtat a tots els actes, cosa que no ho pot dir molta gent,

i al meu entendre, ens n’hem de felicitar, perquè realment ho hem aconseguit.

També ha estat un any on s’ha presentat una nova imatge col·legial que ens acompanyarà durant molts anys, més fresca i més actual.

Però, a part de totes les coses esmentades, molt importants per al col·legi, voldria fer una menció molt especial al guardó que se li va concedir al nostre amic i anterior president del nostre col·legi Antoni Godoy, el proppassat 10 desembre a Madrid, en reconeixement pel seu treball i dedicació a favor de la mediació d’assegurances, que circumstàncies de salut varen fer que no la podés recollir personalment i ens va deixar un cos fred a tots els qui l’acompanyàvem, als qui l’esperàvem, a fi per poder gaudir d’un moment irrepetible, que malauradament no va poder ser.

La medalla la té, li vàrem dur, però la sensació que tots els seus antics companys presidents d’altres col·legis de l’Estat -amb alguns dels quals hi va discrepar enormement-, directius de companyies, i moltes altres persones que ha conegut al llarg de 12 anys d’anar a defensar aquesta mediació col·legiada a Madrid, el volien veure, el volien saludar, el volien felicitar i no va poder ser.

Per sort, després de dies complicats, torna a estar en dansa, a casa seva, amb l’escalfor de la seva dona Carme que sempre està, afortunadament, on ha d’estar i de tota la seva família. No puc dir res més que realment val la pena aprofitar el moment.
Fem-ho, si us plau.

Antoni, moltes felicitats pel teu merescut guardó, l’únic que s’ha concedit durant aquest any 2015 i de ben segur que trobarem el moment d’escenificar amb la teva presència el reconeixement que realment et mereixes.

CARPE DIEM!

Espero que aquestes paraules ens ajudin per veure les coses sempre amb una certa claror i no amb la foscor que de vegades percebem, de cares al dia a dia i al futur d’aquest nou any que encetem.

Jordi Triola Guillem

President