collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.

dilluns, 19 d’abril de 2021

Benvingut 2021!

Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes. 

En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial. 

Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa. 

L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.

Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.

Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.

El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.

Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!

M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.

Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.

Seguim treballant! 

 

Jordi Triola Guillem

President

divendres, 22 de gener de 2021

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President