Encetem aquests mesos d’estiu, de calors intenses,
d’arribar al mig de la cursa, a l’equador de l´any i també un temps de
recuperació de les forces invertides en aquest primer trajecte.
Ens agrada mirar enrere i fer balanç del que hem fet
fins avui i de ben segur que és positiu, tot i els entrebancs, dubtes o
decepcions rebudes, però al meu entendre, sempre és millor mirar endavant, amb
les rectificacions que calguin per poder arribar a aconseguir els nostres
objectius col·legials, personals i empresarials.
El nostre butlletí és un referent a tot l’Estat, per
antiguitat i qualitat i per ser un mitjà de cohesió col·legial, d’opinions
diverses, de coneixement, de divulgació de la professió.
Aquest, per a mi, és un camí de fer brollar uns
sentiments, unes idees, d’ordenar paraules una darrere l’altra que vulguin
expressar allò que penso, de parar i quantificar realment la importància de la
nostra institució, dels nostres col·legiats, de la gent a qui servim i de les
entitats/institucions que ens donen la seva confiança any rere any, que
col·laboren amb nosaltres, diria que quasi cada dia hi penso i, com no pot ser
d’altra manera, també hi treballo.
Fa pocs dies, hem pogut gaudir un cop més del dia de la
nostra patrona, la festivitat del Perpetu Socors, d’una forma diferent, tal com
hem fet en els darrers anys, d’una manera desenfadada, que no vol dir
irrespectuosa, tot al contrari, però al cap i a la fi, amb una alta participació
de col·legiats, d’entitats, de pèrits i, és clar, de les peces motores del
nostre col·legi, dels nostres empleats, que fan que els engranatges funcionin i
posin l’oli necessari perquè res grinyoli.
Com bé sabeu, no anem a buscar grans llocs, ni plats enrevessats,
sinó que l’eix central volem que sigui la companyonia, poder viure unes hores
compartint vivències, desitjos i poder gaudir intercanviant unes hores els
nostres parers; això és una celebració de la patrona diferent i això fa que
siguem un col·legi diferent, com moltes altres coses, ni millor ni pitjor, només diferent.
Aquestes diferències són les que fan fer cada dia un pas
endavant en defensa de la professió, les que et donen forces perquè puguis
treure hores d’on calgui per poder aportar el nostre gra de sorra a la nostra
institució perquè sigui un xic més forta, i es mantingui aliena a futurs
incerts que puguem tenir.
Realment, el futur sempre és incert, perquè el
desconeixem, però el podem anar esculpint i modelant.
Tinc molt clar que sempre que tinguem la unitat
necessària, com fins al dia d’avui, sempre que anem remant tots en la mateixa
direcció, tot i que segurament discreparem, encara que tinguem uns punts de
vista molt diferents, seguirem essent aquell mirall per a molts altres companys
de professió d’arreu; potser haurem d’anar buscant nous camins, encara per
descobrir, comuns, potser hi haurà més corbes, però segur que arribarem al
nostre objectiu.
Analitzem, descansem i recuperem-nos per seguir fent
camí i fent COL·LEGI.
Jordi Triola Guillem
President