S’ha acabat l’estiu i encetem el darrer tram de l’any,
decisiu per a moltes coses. Un tram amb expectatives professionals de fer
l’esforç per a allò que ens cal per arribar a aquelles metes que ens havíem
marcat i també, no cal oblidar-ho en cap moment, les personals.
Tenim forces renovades, esperant i desitjant
invertir-les en allò que el nostre cap pensi o el nostre cor ens demani.
Però també ens trobem de nou en una situació diria que
delicada i alhora esperançadora, en un déjà-vu
—quasi em fa recordar la Plana dos del 2017—, que com deia en aquell moment
era de poques paraules, i els sentiments fruïen de manera molt especial.
Voldria poder diferenciar-ho, però realment tinc les meves dificultats de
poder–ho fer i poder separar les diferents realitats en què en aquests moments
ens trobem.
Buscant en la part freda i racional, el títol de la
Plana dos del butlletí del tercer trimestre de l’any sempre sol ser una invitació
al que ens durà la Setmana Mundial, aquest any la 45a, que ja tenim a sobre, a
tocar, mai millor dit; la música sol resoldre moltes coses, conflictes,
divergències, ens aixeca l’ànim en moments de baixa forma, ens porta a inflar
les nostres baixes reserves, ens insufla la benzina necessària tant anímicament
com personalment, en definitiva, és una molt bona medecina, recomanada a tothom
en tot moment, inclús un tractament directe perquè, segons diuen, amansa les
feres.
Aquest serà el leitmot¡v de la Setmana, la música; el
mes d’octubre sol ser un dels mesos col·legials i també personals més intensos
de l’any.
Com deia, s’acumulen diferents actes, però sobretot ens
fa tornar-nos a retrobar el fet de poder gaudir de la nostra professió i de la
nostra companyonia durant els diferents moments que tindrem a la pròxima
Setmana Mundial.
Dintre del positivisme que m’envolta sempre, us vull
demanar poder seguir comptant amb aquesta sintonia que ens ha portat on som i a
seguir entomant els nostres projectes de futur amb tota la il·lusió del món.
Sempre hem d’estar preparats, sempre cal treballar, no
baixem mai les defenses, lluitem per la professió que ens estimem, i és clar,
seguim fent Col·legi.
Jordi Triola Guillem
President