collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.

dimarts, 26 d’abril de 2022

La unió sempre ha fet la força!

Comencem aquest 2022 amb totes les il·lusions, projectes i esperances del món de tornar a l’anhelada normalitat.

Tot i així, malauradament, d’entrada, de l’acte formatiu previst per al mes de gener ja no en vàrem poder gaudir, per culpa de les mateixes raons d’aquests darrers dos anys.

Però anem pel camí correcte i tot va tenint un altre color, realment esperançador.

Quan vaig fer bullir idees a l’hora de preparar aquesta Plana Dos, tot reflexionant, em va sortir aquest títol. Amb exclamació.

I per què?

Perquè això és el que per a mi representa un col·legi professional, evidentment com el nostre, i com a punt de futur. Qui treballa en aquest sector de la distribució professional de l’assegurança hauria de ser conscient que cal estar en aquest “club”, NO per obligació, sinó perquè cal entendre que ha de ser el lloc on sempre es defensaran els seus interessos, com a agents i com a corredors.

Sempre he cregut que molts braços o moltes voluntats juntes poden més que una sola persona i així penso quan ho faig de forma col·legial; al meu entendre, després d’una ja experiència considerable, cal que hi afegim més mans, no només pensant en la fortalesa de la institució, que actualment de forma indiscutible ja té, sinó sobretot pensant que formar-ne part farà que el professional sigui millor, més ben format i el client pugui gaudir de les seves capacitats professionals.

Vivim uns temps, diria que convulsos, de canvis legislatius, de modificació en la formació contínua, de fusions, de compres, de canvis tecnològics, de captació de fons Next Generation, de panorama sectorial, i com a mostra aquelles més de 500 companyies que hi havia en el mercat estatal fa trenta anys, han passat a les menys de 200 que hi ha en aquests moments.

No sé si dir-ne selecció natural o “optimització” del sector, però aquests canvis viscuts també hem de ser conscients que s’han produït en el segment que ens afecta a nosaltres concretament, menys agents, menys agències, menys corredors, menys corredories, però més forts, perquè això ens ho reclama el sector.

Per fer-nos una idea del que representa respecte a la concentració de la quota de mercat, les 10 primeres companyies representen un 62,81 % de tot el mercat espanyol, i si anem fins a les 20 primeres, tindríem una quota del 79,81 %; dades que cal tenir en compte perquè realment són molt significatives, l’11 % de les asseguradores tenen una quota de mercat que representa gairebé el 80 % del total. Cal que això ens faci reflexionar un xic.

Des del Col·legi seguirem treballant, tal com diu el lema olímpic (Citius, altius, fortius), perquè cada cop siguem “més ràpids, més alts i més forts”, però també perquè puguem ser MÉS, dintre del mercat de la distribució de les assegurances, no de forma literal, però sí de forma col·lectiva, i siguem el pal de paller de tota la nostra professió, defensant els interessos dels nostres col·legiats i de la bona praxi.


Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 26 de gener de 2022

Ens en sortirem

Deia a la plana dos d’ara fa exactament un any, “Adéu 2020”, i gairebé hauria de repetir el títol; no s’acaben d’arreglar les coses a nivell de salut, no tot encara és a la normalitat que coneixíem, no diria que està oblidada però algunes coses ens costa de recordar-les exactament com eren, en la vida personal, en l’esport, en la convivència diària amb els altres, en  les relacions personals, i en un grapat de coses més. 

Espero i desitjo que la lletra que ha batejat la nova variant del virus sigui la darrera de l’alfabet grec que se’ns fa familiar i s’acabi aquesta maleïda pandèmia. 

Professionalment i col·legialment, tot i que ens hem adaptat a les circumstàncies, de ben segur que ens ha costat una mica més, per la durada de tot plegat i pel cansament psicològic que ha motivat. 

Tot i així, tal com deia al missatge de Nadal, estic molt satisfet de com s’han pogut desenvolupar totes les activitats col·legials, encara que algunes d’elles no han pogut ser de forma presencial. 

Moltes vegades els desitjos i anhels que tots tenim presents no es compleixen i malauradament, durant aquest 2021, el que tothom pensava, que s’acabés aquesta situació irregular, no ha estat possible. Caldrà seguir mantenint les forces per lluitar-hi. 

Tot fent balanç de l’any, ja tenim un reial decret, juntament amb la resolució de la DGSFP, que ens marca les hores obligatòries de formació contínua tant per als nivells 1 i 2 (25 hores) com per el 3 (15 hores), per a tots els mediadors –corredors i agents- i també per al seu personal i col·laboradors externs. 

Una altra “novetat” també llargament anunciada és la creació dels nou curs “Superior”, ara anomenat curs Nivell 1, amb un format totalment nou, lamentablement amb menys hores lectives que els anteriors i que el Col·legi està preparat per dur-lo a terme a partir del pròxim mes de febrer.   

I, com a tema que es repeteix any rere any, hem de seguir lluitant de forma desenfrenada amb els actors que perverteixen el mercat de l’assegurança,  aquells que cada cop tenen més sentències en contra per fer malament la seva feina, sobretot fent prevaldre la imposició per davant de la necessitat. Fins on haurem d’arribar perquè tinguin màniga ampla dins del sistema, mal anomenat regulador, malmetent la feina seriosa de la mediació professional? 

Cal que seguim fent la força necessària en contra d’aquests embats i que fem pedagogia als nostres clients de la llibertat d’elecció a l’hora de contractar una assegurança encara que l’entitat financera jugui a abaratir el tipus d’interès fent aquest “magnífic favor” al client en base a la “vinculació” amb ells. Quina paraula tan maca i tan mal utilitzada, confonent-la pràcticament amb imposició. La veritat és que em sap greu que d’ofici no s’entri en aquestes operatives obscures i que sempre sigui el consumidor qui hagi d’agafar la bandera i lluitar contra els elements. 

Des de la mediació col·legiada s’està lluitant contra aquesta mala praxi i s’han fet i se seguiran fent, totes les accions necessàries per posar en coneixement i denunciar davant dels organismes competents aquestes actuacions. 

I com no pot ser d’altra manera, desitjo que aquest 2022 que ens toca a la porta sigui el principi del final i ens porti de camí cap a l’esperada normalitat enyorada. 

 

Jordi Triola Guillem
President

dilluns, 8 de novembre de 2021

El sol sempre torna a sortir

Aquest darrer tram de l’any, gairebé el segon amb la maleïda pandèmia, l’enfoquem amb la força necessària perquè puguem estar en tot moment al costat dels nostres clients sense cap mena de defalliment, tot i les dificultats que ha comportat aquesta certa tornada a la normalitat, no normal del tot. 

Els darrers esdeveniments que hi ha hagut a l’illa de La Palma demostren una vegada més el que no em canso de repetir sempre que tinc ocasió, dues coses primordials: 

  La importància d’estar assegurat, i a més, ben assegurat.
•  La importància de tenir a prop un mediador professional, i si pot ser col·legiat, molt millor encara. 

Aquests dos factors faran que tinguem una certa tranquil·litat tot i la desgràcia de partir un sinistre tan important com una erupció volcànica, i cal recordar que el 1971 el mateix volcà Teneguía ja havia fet erupció, i per tant, d’aquí encara més el fet de la previsió, perquè malauradament estem parlant que només un 48,03 % dels habitatges estaven assegurats. 

És important ser solidari en tot moment, però també és basic ser previsor, sempre, en cada situació de la vida, personalment, familiarment o empresarialment. 

D’aquí pocs dies, tornarem a celebrar una nova Setmana Mundial, la 47a, tot i que encara l’haurem de fer en streaming, per acabar de gaudir d’una certa tranquil·litat mèdica, però amb l’esperança posada en la 48a edició perquè sigui de nou el desitjat lloc de trobada de tots nosaltres. 

Com bé sabeu, enguany ens centrarem en el món de la publicitat i lligat a això, ja en sou coneixedors, a més dels actes propis de celebració, inaugurarem l’exposició “40 anys de campanyes publicitàries al CMAG” amb la col·laboració de la Universitat de Girona. 

I parlant de publicitat, hem endegat una nova campanya publicitària per promocionar la figura del mediador d’assegurances col·legiat, com a professional de confiança, davant dels embats continus de diferents sectors tant el bancari, l’elèctric, el gasístic o el que puguem imaginar en un futur. 

També us convido a fer difusió del vídeo relacionat amb la mala praxi que s’ha editat des del Consell de Col·legis de Catalunya. És important fer pedagogia, però és bàsic ser valents i denunciar les imposicions, les males pràctiques, sense por; serem al costat de qui calgui. 

D’acord amb el meu punt de vista positiu, com entenc que ha de ser, m’agradaria acabar destacant des d’aquesta “Plana dos”, el fet que una corredoria col·legiada gironina tingui el goig de celebrar enguany 100 anys estant al peu del canó, repartint professionalitat i sempre al costat del client. Parlo de Godoy i Associats Corredoria d’Assegurances. Per molt anys amb majúscula a tot l’equip! 

Sempre hi som! 

Jordi Triola Guillem
President

dijous, 22 de juliol de 2021

Senzillament, gràcies

Som de nou a la meitat de l’any i d’aquí pocs dies entrarem en període de vacances, d’un any rar de nou, de no saber exactament on som i cap on anem amb la maleïda pandèmia.

Si bé és veritat que les vaccinacions fetes fins a la data han donat una certa “normalitat” a la societat, no hem de baixar la guàrdia ni personalment ni professionalment, perquè com veiem dia a dia, això no s’atura.

En aquesta vida cal ser agraït i vull començar aquesta Plana dos fent palès el meu agraïment i el de tots els col·legiats gironins pels més de 40 anys treballant al Col·legi a la nostra Mercè Cla, que aquest mes de juliol es jubila. Ha viscut una gran part de la història del nostre Col·legi, en primera persona i a primera línia. Ha conegut tots els presidents que hi ha hagut a la nostra entitat, i diria que quasi milers de col·legiats, és padrina dels nostres capgrossos del 50è aniversari, que espero que recordi amb estimació, juntament amb l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont.

No puc dir-te res més que moltes gràcies, Mercè, per la teva predisposició i entrega durant tots aquests anys enfortint les relacions col·legials i donant servei als nostres col·legiats.

Portem molt de temps de canvis i d’inseguretat dintre del món de la mediació, com la recent publicació del RD 287/2021, de 20 d’abril, sobre la formació exigida a la mediació.

I jo em pregunto, ens poden respectar reduint cada cop més les hores de formació per acreditar una certificació de nivell 1, que és com es diu ara? I la meva resposta és que cada cop és molt més difícil. Ens exigeixen com ningú, però ens respecten cada cop menys.

Al meu entendre, l’organització d’una professió no es fa retallant hores de la formació, tot al contrari, i per això seguirem treballant des del Col·legi perquè aquest pal de paller que és la formació, ho segueixi essent de veritat.

Com veieu, també ha sortit una altra sentència de Girona, com s’anomena ara, la 254/2021, de la secció 2a de l’Audiència Provincial, però és curiós que periodísticament tornen a destacar el tema de la pandèmia quan en realitat té molt poc o res a veure amb aquest fet, sinó que aquesta vegada se centra en la suposada falta de coneixement del demandant de les condicions generals de la pòlissa. I en un futur proper tindrem, pel que sabem, unes quantes sentències més i haurem de veure en què es basen.

Tot i així, espero que tinguem un merescut temps de descans, amb totes les precaucions del món, perquè puguem recuperar energies consumides i amb l’esperança que puguem celebrar una Setmana Mundial, si més no, que s’assembli tant com es pugui a les primeres quaranta-cinc i que el format de la de l’any passat quedi en una anècdota. El que és clar és que la Setmana Mundial no deixarà de fer-se d’una forma o d’una altra, i serà la 47a edició.

Com us deia dies enrere en el vídeo de la festa patronal, tenim ganes de retrobar-nos!

Que tingueu un molt bon estiu!


Jordi Triola Guillem

President

dilluns, 19 d’abril de 2021

Benvingut 2021!

Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes. 

En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial. 

Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa. 

L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.

Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.

Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.

El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.

Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!

M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.

Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.

Seguim treballant! 

 

Jordi Triola Guillem

President

divendres, 22 de gener de 2021

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President

dilluns, 14 de desembre de 2020

Missatge de Nadal

 

Benvolguts companys i companyes, 

És clar que aquest Nadal serà del tot diferent per les circumstàncies que estem vivint i que l’entrada de la dècada de què parlava l’any passat no ha estat ni de bon tros el que ens esperàvem.  

Ha estat un any dur i ho segueix essent, hem après moltes coses de comunicació, diferents de les que fèiem de forma normalitzada fins a la realitat que teníem i coneixíem del mes de març, portem mascareta, no ens abracem, ens parlem a distància, malauradament hem perdut per la COVID-19 éssers estimats i parlem de pandèmia i de bombolles amb un trista normalitat, però des del Col·legi volem estar i estem a prop dels nostres col·legiats en tot moment. 

Cada desembre faig una mica de reflexió del que hem tingut ocasió de fer dintre l’any que s’esmuny, però a part de totes les coses que han succeït, potser, col·legialment parlant, el pas endavant que hem fet durant la darrera Setmana Mundial per celebrar-la sense tenir-vos al costat, sinó per mitjans televisius, no ha estat fàcil, però ja us puc dir que ha estat tremendament enriquidor, i espero que per a tots vosaltres també. Un pas més per saber ser on cal, per adequar-se a les circumstàncies i per saltar els obstacles que tenim. 

De cares al futur tindrem canvis a la societat, en les relacions personals, en les comunicacions, però cada cop tinc més clar que els mediadors som d’una espècie darwiniana, ens adaptem a totes les circumstàncies que ens toca viure i en què ens toca treballar, i com no pot ser d’altra manera, ens farem més forts i ens adaptarem al que calgui, però sempre cal tenir la ment oberta davant d’aquestes situacions, cosa que, al meu parer, ens ajudarà i ens enfortirà.

 

La nostra feina sempre és diferent però la finalitat no canvia, com la del Col·legi, estar a prop del nostre client, del nostre col·legiat, per poder satisfer les seves necessitats i perspectives de futur. 

La pertinença al Col·legi de tots els que el configurem és un punt molt positiu i de professionalitat que s’estén per totes les contrades. Els inputs que ens traslladeu de forma contínua en les trobades que tenim, encara que siguin virtuals, ens omplen de l’energia necessària per seguir treballant per la nostra col·lectivitat, que ens estimem. La vostra/nostra força la demostrem dia a dia davant les adversitats que se’ns plantegen. 

No puc acabar aquestes línies de Nadal amb un sentiment de moral baixa, tot al contrari, ja que de ben segur que ens esperen bones coses més endavant. I com diu Albert Espinosa al seu darrer llibre: “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre”. 

En aquestes dates m’agrada traslladar-vos a tots vosaltres, a les vostres famílies i a tots aquells que estimeu, els meus millors desitjos per a l’any que comença, i per a aquest 2021 encara més. 

Bones festes!

 

Jordi Triola Guillem

President