Habitualment, quan acaba l’estiu, els altres anys, agafem el darrer trimestre amb una força diferent i amb l’embranzida necessària, com deia al darrer butlletí, una vegada descansats de les vacances.
És clar que aquest
cop no és així, més que en la normalitat, paraula que no m’agrada gaire, estem
en una certa anormalitat, ni la vida ordinària, ni el contacte amb els nostres
familiars i amics, ni les classes del Curs Superior que encetem, ni la Setmana Mundial
que farem.
Però l’esperit
positiu que em caracteritza no pot tenir un altre to, veure les ampolles sempre
mig plenes i buscar les solucions a les qüestions col·legials que ens van
envoltant diàriament.
I una d’aquestes
coses que em fa mantenir la meva actitud positiva és un fet ben simple i
complicat alhora, que El Butlletí torna a sortir en paper; potser algú no hi
donarà la importància que es mereix, però jo sí, han estat dos números
diferents, sis mesos, però aquest fet sí que demostra alguna cosa, que ja queda
menys per acabar aquesta marató vírica que en certa manera ens tensa el dia a
dia, tant personalment, familiarment com laboralment.
I així encararem la
pròxima Setmana Mundial que ja la tenim a tocar, i tot i que serà totalment
diferent de les altres 45 edicions anteriors per les circumstàncies que ens
envolten, estic ben segur que tant el dimarts 20 en la jornada tècnica com el
dijous 22 en l’acte institucional, gaudirem dels avantatges de les noves
tecnologies mitjançant l’streaming i esperem que el plat que hem preparat sigui
diferent, ben cuinat i del gust de tothom.
M’agradaria tenir
unes paraules de record per al nostre col·laborador quasi etern, el nostre
ninotaire de capçalera en els darrers 25 anys, batejat per Perich com a Fer,
José Antonio Fernández Fernández, part de la nostra història i Creu de Sant
Jordi, que ens va deixar el mes de setembre passat; d’ell recordarem moltes
coses, tal com glossa una de les persones que el coneixia molt bé, Antoni
Godoy, a la pàgina on Fer dibuixava.
Hi som de nou, però
la veritat, al meu humil parer, hi hem estat sempre.
Som-hi!
Jordi Triola
Guillem
President