Aquest segon trimestre ha estat un trimestre en què les
emocions han aflorat en el més ampli sentit de la paraula, mai millor dit, en
el mes que a Girona celebrem Temps de Flors.
Com a Col·legi hem organitzat, a l'espai 1930 de l’estadi de Montilivi,
un esdeveniment que estic convençuda que ningú es podia imaginar: l'homenatge i
el reconeixement a la tasca feta per Jordi Triola, el meu antecessor. Ha
sigut una festa emotiva, plena de sorpreses que es van anar descobrint a mesura
que avançava la celebració, sobretot amb el caliu de tots aquells que d'una
manera o altra l'hem tractat i hem treballat al seu costat. Un homenatge sincer
i amb l'afecte que aquestes ocasions mereixen.
Tot va quedar dit i expressat el 17 de maig, i per això no m'estendré a
repetir-ho. Gràcies a tots els que hi vau ser i vau col·laborar i gràcies de
nou, Jordi, per la feina feta i la teva dedicació a la nostra institució.
Malauradament, aquell mateix dia, vàrem assabentar-nos que un president
estimat per tots ens havia deixat: en Vicenç Rosich Gonzalvo. És
veritablement un xoc d'emocions i de sensacions contraposades, però que no ens
deixa més opció que continuar endavant.
Com a Col·legi recordarem -millor dit, estem obligats a no oblidar- tot allò
que en Vicenç ens va deixar. El seu CV és admirable i demostra la
dedicació i el respecte que tenia envers la nostra professió.
Durant la serva etapa com a president es van crear les marques que avui, l'any
2024, ens identifiquen com a professionals i que varen ser assumides per la
resta de col·legis catalans (Agent d'Assegurances i Corredor d'Assegurances).
Com sempre, a Girona fem escola.
També, i perquè no se’n perdi la memòria, cal recordar que durant la seva etapa
al capdavant de la nostra institució es va crear un esdeveniment totalment
incorporat avui dia a l’activitat del Col·legi i plenament vigent (que, per
cert, els més joves veuen com un fet
quotidià): el Premi Sol, un premi que qualsevol entitat se sent honorada
d'obtenir.
En Vicenç era una persona amb àmplies mires de futur. Perquè si la música, de
la qual ell estava plenament enamorat, dona el seu premi, i el cinema i el
teatre també... "Per què no ho fa el món assegurador?", devia pensar.
Així, que aquesta plana dos va per a tu, Vicenç, perquè has deixat
empremta al nostre Col·legi.
I ara, si em permeteu, acabaré parlant en primera persona, les
circumstàncies no li han permès donar-me els consells que va dir que volia donar-me, però, per sort, tinc al meu costat dos presidents
amb qui segur que podré comptar per rebre l'assessorament i els consells
necessaris per tirar endavant el meu mandat.
I espero que entengueu que hagi personalitzat aquesta plana dos, però és que
en Vicenç s'ho mereix.
Descansa en pau, president.
Mercè Herrera Sarrà
Presidenta
