Formo part, amb molt d’orgull i responsabilitat, d'una etapa de continuïtat i a la vegada també de petits canvis i reivindicacions al nostre estimat Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona on, per diverses circumstàncies, cap dona fins a la data ha estat presidenta. Posteriorment he sabut que tampoc a la resta de col·legis de Catalunya.
Però aquest orgull el sento, sobretot, pel Col·legi de Girona, un col·legi que
funciona com pocs, amb la seva pròpia identitat i que personalment m'ha donat
molt a escala professional. Aquí he trobat companys que s'estimen la seva feina
diària, que un dia estan emprenyats i un altre satisfets pels
resultats de la gestió dels seus sinistres, solucionats de manera ferma i
impecable.
Els que em coneixeu (i els que no, ja ho veureu) com a dona,
però davant de tot com a persona, sabeu que no admeto discriminació de cap
mena, i això inclou la meva professió. Com a dona, emprenedora, comercial i
empresària, sempre he hagut de demostrar la meva vàlua, en moltes ocasions de
manera inconscient, això sí, molt més del que a la resta dels meus companys
homes se'ls demanava.
Però no vinc a reivindicar res que no sigui la defensa de la nostra
professió. Potser això és el que ens passa a les mediadores
d'assegurances, el que ens passa a la nostra professió: tenim molts adversaris
que pensen que això de "vendre assegurances" és com un mercat de
segona mà on tot s'hi val. En tenim d'altres, d’adversaris, que pensen que
estan a l'hora del pati, intercanviant cromos, "et canvio una assegurança
per un % d'interès". I per descomptat tenim els adversaris amb poder
econòmic dintre de les institucions, que han fet i faran totes les lleis
inimaginables per fer la nostra tasca més complicada. Els tenim ben
propers, al nostre entorn (ja intenten dissimular, sí, però ho fan molt
malament). Ells envaeixen el nostre "territori", els nostres clients,
i nosaltres quedem parats, i no fem res, o pitjor encara no ens permeten fer
res. Per això, de forma inconscient, a vegades farts, ens justifiquem: "és
el que toca..., és el que hi ha..., no podem fer-hi res...”.
El meu repte, tot i que és veritablement molt complicat en els temps que
corren, com els de tots els presidents que m'han precedit, serà
continuar fent de la nostra professió una Q de qualitat.
El meu compromís amb tots vosaltres, a partir d'ara, serà continuar
mantenint la nostra professió al més alt nivell, defensar dintre del
nostre país les discriminacions de tota mena, la dels grans poders respecte
dels professionals i, com no pot ser d'altra manera, també la de gènere.
I amb el vostre permís, deixeu-me rescatar el butlletí 156 on es va
triar una foto de portada que ja indicava que algunes coses estan canviant.
Un enorme agraïment a tots i totes per la vostra confiança.
Mercè Herrera Sarrà
Presidenta
