La responsabilitat de la nostra professió

Hem passat de les vacances d'estiu a la plena activitat, tant si les vàrem fer com si no. Uns massa relaxats i amb la necessitat que no els estressin de cop a la tornada, d'altres estressats perquè tothom ha estat lliure d'obligacions a la platja o a la muntanya mentre ells han gestionat en època estival.

I unes poques setmanes després no ens n'adonem i ja som en plena tardor. El temps passa de pressa per a tothom, parlis amb qui parlis sol comentar el mateix. I sí, aviat celebrarem la Setmana Mundial, la 50a, que com sabeu té un acte distès i lúdic, però també un altre que sempre és de gran interès pels temes tècnics que s’hi tracten.

Un dels pilars de la meva candidatura va ser i és la continuïtat de la formació perquè sigui present en tot moment en el nostre dia a dia.

És evident que sense una formació de qualitat i contínua no podrem recomanar als nostres clients allò que més els convé.

En una societat on la competitivitat s'escriu en MAJÚSCULES, sense aquesta formació, estem destinats al fracàs. Aquesta formació, de manera obligatòria, ha de cobrir des de temes tècnics i de gestió fins a la IA, i per a tots els nivells dels nostres negocis.

Per això, us convido a no deixar escapar cap acte dels que preparem al Col·legi, no només per l'obligació que el legislador ens ha imposat en aquest sentit, sinó per poder ser professionals de qualitat, per marcar àmplies diferències a l'hora de parlar i assessorar els nostres clients.

Podeu estar ben segurs que la nostra competència no disposa d'aquesta formació, que la banca es dedica a imposar assegurances i que de professionals de la mediació a les línies directes no n’hi ha.

Recordem sempre que l'assegurança és un bé que protegeix el patrimoni present i futur del nostre client.

Per això, espero trobar-vos el pròxim 22 d'octubre a l'acte tècnic que de ben segur no deixarà indiferent a ningú.

Mercè Herrera Sarrà
Presidenta

Etapes, persones, llegats

 

Aquest segon trimestre ha estat un trimestre en què les emocions han aflorat en el més ampli sentit de la paraula, mai millor dit, en el mes que a Girona celebrem Temps de Flors.

Com a Col·legi hem organitzat, a l'espai 1930 de l’estadi de Montilivi, un esdeveniment que estic convençuda que ningú es podia imaginar: l'homenatge i el reconeixement a la tasca feta per Jordi Triola, el meu antecessor. Ha sigut una festa emotiva, plena de sorpreses que es van anar descobrint a mesura que avançava la celebració, sobretot amb el caliu de tots aquells que d'una manera o altra l'hem tractat i hem treballat al seu costat. Un homenatge sincer i amb l'afecte que aquestes ocasions mereixen.

Tot va quedar dit i expressat el 17 de maig, i per això no m'estendré a repetir-ho. Gràcies a tots els que hi vau ser i vau col·laborar i gràcies de nou, Jordi, per la feina feta i la teva dedicació a la nostra institució.

Malauradament, aquell mateix dia, vàrem assabentar-nos que un president estimat per tots ens havia deixat: en Vicenç Rosich Gonzalvo. És veritablement un xoc d'emocions i de sensacions contraposades, però que no ens deixa més opció que continuar endavant.

Com a Col·legi recordarem -millor dit, estem obligats a no oblidar- tot allò que en Vicenç ens va deixar. El seu CV és admirable i demostra la dedicació i el respecte que tenia envers la nostra professió.

Durant la serva etapa com a president es van crear les marques que avui, l'any 2024, ens identifiquen com a professionals i que varen ser assumides per la resta de col·legis catalans (Agent d'Assegurances i Corredor d'Assegurances). Com sempre, a Girona fem escola.

També, i perquè no se’n perdi la memòria, cal recordar que durant la seva etapa al capdavant de la nostra institució es va crear un esdeveniment totalment incorporat avui dia a l’activitat del Col·legi i plenament vigent (que, per cert, els més joves  veuen com un fet quotidià): el Premi Sol, un premi que qualsevol entitat se sent honorada d'obtenir.

En Vicenç era una persona amb àmplies mires de futur. Perquè si la música, de la qual ell estava plenament enamorat, dona el seu premi, i el cinema i el teatre també... "Per què no ho fa el món assegurador?", devia pensar.

Així, que aquesta plana dos va per a tu, Vicenç, perquè has deixat empremta al nostre Col·legi.

I ara, si em permeteu, acabaré parlant en primera persona, les circumstàncies no li han permès donar-me els consells que  va dir que volia donar-me, però,  per sort, tinc al meu costat dos presidents amb qui segur que podré comptar per rebre l'assessorament i els consells necessaris per tirar endavant el meu mandat.

I espero que entengueu que hagi personalitzat aquesta plana dos, però és que en Vicenç s'ho mereix.

Descansa en pau, president.

 

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Un repte

 Formo part, amb molt d’orgull i responsabilitat, d'una etapa de continuïtat i a la vegada també de petits canvis i reivindicacions al nostre estimat Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona on, per diverses circumstàncies, cap dona fins a la data ha estat presidenta. Posteriorment he sabut que tampoc a la resta de col·legis de Catalunya.

Però aquest orgull el sento, sobretot, pel Col·legi de Girona, un col·legi que funciona com pocs, amb la seva pròpia identitat i que personalment m'ha donat molt a escala professional. Aquí he trobat companys que s'estimen la seva feina diària, que un dia estan emprenyats i un altre satisfets pels resultats de la gestió dels seus sinistres, solucionats de manera ferma i impecable.

Els que em coneixeu (i els que no, ja ho veureu) com a dona, però davant de tot com a persona, sabeu que no admeto discriminació de cap mena, i això inclou la meva professió. Com a dona, emprenedora, comercial i empresària, sempre he hagut de demostrar la meva vàlua, en moltes ocasions de manera inconscient, això sí, molt més del que a la resta dels meus companys homes se'ls demanava.

Però no vinc a reivindicar res que no sigui la defensa de la nostra professió. Potser això és el que ens passa a les mediadores d'assegurances, el que ens passa a la nostra professió: tenim molts adversaris que pensen que això de "vendre assegurances" és com un mercat de segona mà on tot s'hi val. En tenim d'altres, d’adversaris, que pensen que estan a l'hora del pati, intercanviant cromos, "et canvio una assegurança per un % d'interès". I per descomptat tenim els adversaris amb poder econòmic dintre de les institucions, que han fet i faran totes les lleis inimaginables per fer la nostra tasca més complicada. Els tenim ben propers, al nostre entorn (ja intenten dissimular, sí, però ho fan molt malament). Ells envaeixen el nostre "territori", els nostres clients, i nosaltres quedem parats, i no fem res, o pitjor encara no ens permeten fer res. Per això, de forma inconscient, a vegades farts, ens justifiquem: "és el que toca..., és el que hi ha..., no podem fer-hi res...”.

El meu repte, tot i que és veritablement molt complicat en els temps que corren, com els de tots els presidents que m'han precedit, serà continuar fent de la nostra professió una Q de qualitat.

El meu compromís amb tots vosaltres, a partir d'ara, serà continuar mantenint la nostra professió al més alt nivell, defensar dintre del nostre país les discriminacions de tota mena, la dels grans poders respecte dels professionals i, com no pot ser d'altra manera, també la de gènere. 

I amb el vostre permís, deixeu-me rescatar el butlletí 156 on es va triar una foto de portada que ja indicava que algunes coses estan canviant.

Un enorme agraïment a tots i totes per la vostra confiança.

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Gràcies per tot

 Sempre m’ha resultat bastant complicat arrencar el full en blanc, però aquest cop, diria que bastant més. 

Vull començar aquesta darrera ”Plana dos” com a president del Col·legi gairebé com la primera, que vaig fer el juny de 2014; em passen moltes coses pel cap i parlava en aquell moment de la força que tenia el Col·legi de Girona i estic del tot convençut que no l’hem perduda.

Caldria destacar sobretot la feina feta per tot un grup de persones que ha destinat una part molt important del seu temps particular, empresarial i familiar a fer un Col·legi millor cada dia i a ajudar a difondre els valors de la mediació professional.

És clar que quan acaba un any sempre volem fer un xic de balanç i mirar enrere, examinar la feina feta, pensar, analitzar, mirar en perspectiva l’any que encetarem..., però aquest cop, tal com deia al missatge de Nadal, és del tot diferent per a mi, i hauria de fer un balanç d’aquests deu anys passats, cosa que no faré perquè em caldria un butlletí sencer, però el que sí que vull fer és donar les gràcies a totes les persones que han participat de forma activa en el seu temps a aportar el seu gra de sorra perquè el nostre Col·legi segueixi tenint la reputació i l’empenta que l’han caracteritzat en tot moment. 

Sempre he intentat manifestar les meves reflexions des d’aquesta talaia i sempre, a part de ser crític, he intentat que les sensacions fossin del tot positives i traslladar-les a la mediació. Hem viscut, diria, períodes transcendentals, com sortir d’una crisi en el 2008 que va durar pràcticament cinc anys amb les seves conseqüències per a tothom i, evidentment, la pandèmia que va fer que tots nosaltres en certa manera ens reinventéssim, però com a sector essencial, vàrem estar al peu del canó en tot moment, vam anar a treballar físicament, vàrem aprendre a fer teletreball, però sobretot vam donar servei als nostres clients; hem estat capaços a sobreviure als dos pitjors sotracs dels darrers quasi 60 anys, i els hem superat amb nota. 

S’ha demostrat que la nostra capacitat de resiliència és alta, que tenim una esquena ampla i que la mediació i el sector en general és capaç d’aguantar situacions inèdites.

Com deia, no vull fer un balanç d’aquests deu anys, el que sí voldria destacar és que ha estat un gran viatge, amb una molt bona companyia i destacar per damunt de tot les persones que hi han participat, començant per tots els integrants del Col·legi amb en Josep al capdavant i continuant amb tots el membres que han passat per les comissions, les juntes de govern o les permanents. 

Sí que m’ agradaria destacar dos fets d’aquest 2023: un, la nombrosa participació als actes formatius que s’han fet al llarg de tot l’any, marcats sempre per la qualitat i l’interès de tots, i la segona, remarcar que la Setmana Mundial està ben viva i que va tornar a ser un referent per a tots els actors de la mediació. Cal tenir en compte que al 2024, que ja és aquí, podrem celebrar els seus 50 anys ininterromputs, tot i la pandèmia. 

Deia l’altre dia a la darrera reunió de la Comissió Permanent del Col·legi “que la força ens acompanyi” i podeu estar segurs que qui surti escollit a les eleccions del proper mes de març i encapçali aquest nou projecte, tindrà el suport d’aquest president i que de ben segur aquesta força ens durà a noves fites en el futur, sempre amb una bandera a mostrar: defensar els interessos del nostre Col·legi. 

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem. Jo també. 

Gràcies per tot. 

Jordi Triola Guillem

President