collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores i consumidors.

dimarts, 7 d’octubre de 2014

Assegurances i cuina

Semblaria que cal molta imaginació per trobar semblances entre el món de la restauració o de la gastronomia i el món de la mediació d’assegurances. Si rumiem una mica, però, tampoc estem tan allunyats.

Els restaurants tradicionals tenen força coses en comú amb la mediació professional d’assegurances. Són establiments on se serveixen menjars i on s’és atès per un cambrer que ens exposa les possibilitats i a qui es demana el menjar que es desitja i com es desitja, amb quina beguda s’acompanyarà, i quines postres es prendran. Al client també li és ofert l’àpat en un ambient confortable, amb una taula degudament parada, amb les seves estovalles, coberts i vaixella. Un cop acabat el repàs, el client satisfet abona el compte i inclús ofereix una propina si ha sigut bo el servei. Si fa no fa, el despatx de mediació d’assegurances acull els clients, els atén i escolta les necessitats asseguradores que se li demanen. En la nostra cuina del despatx li elaborem propostes d’assegurances a mida que són entregades i explicades al client amb tot detall, finalment el client tria i pot contractar la pòlissa, sabent que quan calgui l’atendrem per a qualsevol altra consulta o sinistre.

En els darrers anys, però, la proliferació de les plataformes en la xarxa i línies telefòniques directes de les asseguradores fa que s’albirin força similituds, també, entre aquestes i altres establiments de restauració: els fast food o menjar escombraria.

Així doncs, ens adonem que aquests establiments de menjar ràpid també, com aquestes plataformes, són establiments sense professionals que ens serveixin, és a dir, sense cambrers, ni maîtres, ni cap servei de taula que atenguin els clients. És el client qui primer ha de fer cua a caixa per pagar abans de res, i després tornar a fer cua en un mostrador a esperar que li entreguin un plat clònic, que ell mateix s’haurà d’emportar a una taula i un cop endrapat haurà de retornar la safata i dipositar tots els paperets i embolcalls sobrants en una mena de paperera. De manera semblant, quan contractem mitjançant la xarxa o telefonia ningú ens assessora, tan sols demanem el plat que volem, i se suposa que ens serviran el producte que hem sol·licitat. Els plats d’aquests establiments són predissenyats i exactament iguals per a tothom: no podem demanar que ens deixin la carn poc feta o que mentre esperem el primer ens proposin un aperitiu. Tots els productes són exactament iguals, sempre i en qualsevol sucursal del burger. Igualment ens passa en aquestes plataformes: no els demanéssim pas que s’adaptin a les nostres necessitats ni preguntéssim les nostres inquietuds, ni tan sols que parlin el nostre idioma, el menú és aquell, les caselles a omplir són aquelles, són pòlisses clòniques.

També comparteixen més similituds les cadenes de fast food amb les plataformes en xarxa o línies telefòniques d’assegurances i és que en totes dues, només en aparença, tot són avantatges. Certament només ens venen flors i violes. Els burgers són barats, ràpids, de gustos fàcils, de menjars amb sensacions sadollants amb fregits, greixos, salses i sucres, tot molt fàcil i mono. La realitat, però, és que qualsevol mínim excés d’aquests menjars provoca un augment de pes, de colesterol, de greixos saturats, de la pressió arterial, diabetis, d’ingesta d’additius, conservants, colorants i potenciadors dels sabors, i les conseqüències de tots ells poden ser molt greus per a la nostra salut. De la mateixa manera la venda d’assegurances per internet i telefonia sense mediació professional aparentment només són avantatges: baix preu, comoditat, immediatesa, sense moure’s de casa, simplicitat..., les conseqüències per al nostre patrimoni, però, si contractem una pòlissa erròniament poden ser catastròfiques.

El més greu de tot és la darrera coincidència, tant els establiments de fast food com les plataformes de venda d’assegurances a la xarxa, tenen el seu mercat principal en el públic jove. El nostres joves, embadalits per aquest món de pantalles, potser no sabran assegurar-se un bon menjar, que no se’ls indigesti.

Visca la cuina tradicional! Visca la mediació professional!

Abraham Simon Ferré