Ja hi tornem a ser; l’estiu sempre ens ajuda a carregar
piles per acabar l’any en les millors condicions possibles, a veure les coses
amb una mica més de claror, per examinar els resultats dels nostres negocis,
per fer balanç de la feina col·legial, però sempre hi ha records que fa que ho
vegem d’una forma bastant diferent, i aquest any més.
Avui no voldria parlar del text de la nova llei de
mediació d’assegurances que s’està coent, tot i que sembla que no acaba
d’arribar mai, ni tampoc la directiva de distribució (IDD) que és d’on es
basaran els principals canvis que poden venir en aquesta llei, i que és clar
que haurem d’estar molt atents, sobretot en el que es refereix als mediadors en
el seu conjunt, però potser afectarà més els agents, dels quals crec que qui ha
de portar la veu cantant en aquestes negociacions cabdals ha de ser el Consejo
General, atès que és qui representa el major nombre de mediadors de l’Estat i
cal que tingui aquest protagonisme.
Tampoc voldria parlar de les estratègies virals,
enlluernadores, impositores, coercitives de llibertat en què moltes entitats financeres
han centrat els seus plans en els productes asseguradors, sobretot en el darrer
trimestre de l’any, com ja passa des de fa uns quants anys i de forma més
descarada des del 2008.
Tampoc voldria fer cap pinzellada de l’estudi de mercat
que sortirà publicat com cada any, puntualment en aquest butlletí del tercer
trimestre, en què podrem veure el comportament dintre del món dels sinistres i
les sensacions que ens transmeten els clients i els mediadors, en el qual destaca
sempre aquest treball de participació i d’imparcialitat de la comissió
d’estudis de mercat; una gran feina que ens ajuda a pensar i a decidir quins
camins ens cal agafar per encarar millor el nostre futur professional.
Tampoc diré res sobre que d’aquí a quatre dies estarem
de nou en una nova Setmana Mundial, la 42a, aviat és dit, amb una jornada del
dimarts, tècnica, amb un alt nivell i, és clar, la del dijous, la jornada
institucional.
Realment, del que vull parlar, i el que vull recordar, mal
em pesi, és de qui; és d’una persona
que ha treballat per al Col·legi des de fa molts anys, participant en les
juntes de govern, aportant les seves idees i sempre amb aquell punt
clarivident, sentint els colors, sent generós en la formació dels nous
col·legiats amb el seu coneixement assegurador, transmetent-lo, però sobretot
en matèria de transports, era realment
el millor, que ha honorat la professió, que ens els darrers anys ha escrit
en la secció de la biblioteca del butlletí fins al darrer número en què,
curiosament, feia servir uns versos de Konstandinos Kavafis, que vull reproduir
i que diuen:
“Quan surts per
fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar
que el camí sigui llarg,
ple
d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar
que el camí sigui llarg,
que siguin
moltes les matinades que entraràs en un port
que els teus
ulls ignoraven,
i que vaguis a
ciutats per aprendre dels que saben.
Tinguis sempre
al cor la idea d’Ítaca.
has
d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis
gens la travessia.
Es preferible
que duri molts anys”
La veritat és que vull recordar Pere Casellas i Sans.
En Pere ens ha deixat aquest agost de forma inesperada,
crèiem que podíem fer aquest camí a Ítaca junts, tal com parlàvem tot just
aquest juliol tot dinant a Can Xabanet de Banyoles amb una colla d’amics
col·legials, però malauradament no ha estat així.
Sempre dic que vull acabar amb una actitud positiva,
fins i tot en aquests moments de record i admiració, i així vull que sigui i
així ha de ser, oi, Pere?
Que tinguis un bon viatge cap a Ítaca!
A reveure, Pere.
Jordi Triola Guillem
President