El sol sempre torna a sortir

Aquest darrer tram de l’any, gairebé el segon amb la maleïda pandèmia, l’enfoquem amb la força necessària perquè puguem estar en tot moment al costat dels nostres clients sense cap mena de defalliment, tot i les dificultats que ha comportat aquesta certa tornada a la normalitat, no normal del tot. 

Els darrers esdeveniments que hi ha hagut a l’illa de La Palma demostren una vegada més el que no em canso de repetir sempre que tinc ocasió, dues coses primordials: 

•  La importància d’estar assegurat, i a més, ben assegurat.
•  La importància de tenir a prop un mediador professional, i si pot ser col·legiat, molt millor encara. 

Aquests dos factors faran que tinguem una certa tranquil·litat tot i la desgràcia de partir un sinistre tan important com una erupció volcànica, i cal recordar que el 1971 el mateix volcà Teneguía ja havia fet erupció, i per tant, d’aquí encara més el fet de la previsió, perquè malauradament estem parlant que només un 48,03 % dels habitatges estaven assegurats. 

És important ser solidari en tot moment, però també és basic ser previsor, sempre, en cada situació de la vida, personalment, familiarment o empresarialment. 

D’aquí pocs dies, tornarem a celebrar una nova Setmana Mundial, la 47a, tot i que encara l’haurem de fer en streaming, per acabar de gaudir d’una certa tranquil·litat mèdica, però amb l’esperança posada en la 48a edició perquè sigui de nou el desitjat lloc de trobada de tots nosaltres. 

Com bé sabeu, enguany ens centrarem en el món de la publicitat i lligat a això, ja en sou coneixedors, a més dels actes propis de celebració, inaugurarem l’exposició “40 anys de campanyes publicitàries al CMAG” amb la col·laboració de la Universitat de Girona. 

I parlant de publicitat, hem endegat una nova campanya publicitària per promocionar la figura del mediador d’assegurances col·legiat, com a professional de confiança, davant dels embats continus de diferents sectors tant el bancari, l’elèctric, el gasístic o el que puguem imaginar en un futur. 

També us convido a fer difusió del vídeo relacionat amb la mala praxi que s’ha editat des del Consell de Col·legis de Catalunya. És important fer pedagogia, però és bàsic ser valents i denunciar les imposicions, les males pràctiques, sense por; serem al costat de qui calgui. 

D’acord amb el meu punt de vista positiu, com entenc que ha de ser, m’agradaria acabar destacant des d’aquesta “Plana dos”, el fet que una corredoria col·legiada gironina tingui el goig de celebrar enguany 100 anys estant al peu del canó, repartint professionalitat i sempre al costat del client. Parlo de Godoy i Associats Corredoria d’Assegurances. Per molt anys amb majúscula a tot l’equip! 

Sempre hi som! 

Jordi Triola Guillem
President

Senzillament, gràcies

Som de nou a la meitat de l’any i d’aquí pocs dies entrarem en període de vacances, d’un any rar de nou, de no saber exactament on som i cap on anem amb la maleïda pandèmia.

Si bé és veritat que les vaccinacions fetes fins a la data han donat una certa “normalitat” a la societat, no hem de baixar la guàrdia ni personalment ni professionalment, perquè com veiem dia a dia, això no s’atura.

En aquesta vida cal ser agraït i vull començar aquesta Plana dos fent palès el meu agraïment i el de tots els col·legiats gironins pels més de 40 anys treballant al Col·legi a la nostra Mercè Cla, que aquest mes de juliol es jubila. Ha viscut una gran part de la història del nostre Col·legi, en primera persona i a primera línia. Ha conegut tots els presidents que hi ha hagut a la nostra entitat, i diria que quasi milers de col·legiats, és padrina dels nostres capgrossos del 50è aniversari, que espero que recordi amb estimació, juntament amb l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont.

No puc dir-te res més que moltes gràcies, Mercè, per la teva predisposició i entrega durant tots aquests anys enfortint les relacions col·legials i donant servei als nostres col·legiats.

Portem molt de temps de canvis i d’inseguretat dintre del món de la mediació, com la recent publicació del RD 287/2021, de 20 d’abril, sobre la formació exigida a la mediació.

I jo em pregunto, ens poden respectar reduint cada cop més les hores de formació per acreditar una certificació de nivell 1, que és com es diu ara? I la meva resposta és que cada cop és molt més difícil. Ens exigeixen com ningú, però ens respecten cada cop menys.

Al meu entendre, l’organització d’una professió no es fa retallant hores de la formació, tot al contrari, i per això seguirem treballant des del Col·legi perquè aquest pal de paller que és la formació, ho segueixi essent de veritat.

Com veieu, també ha sortit una altra sentència de Girona, com s’anomena ara, la 254/2021, de la secció 2a de l’Audiència Provincial, però és curiós que periodísticament tornen a destacar el tema de la pandèmia quan en realitat té molt poc o res a veure amb aquest fet, sinó que aquesta vegada se centra en la suposada falta de coneixement del demandant de les condicions generals de la pòlissa. I en un futur proper tindrem, pel que sabem, unes quantes sentències més i haurem de veure en què es basen.

Tot i així, espero que tinguem un merescut temps de descans, amb totes les precaucions del món, perquè puguem recuperar energies consumides i amb l’esperança que puguem celebrar una Setmana Mundial, si més no, que s’assembli tant com es pugui a les primeres quaranta-cinc i que el format de la de l’any passat quedi en una anècdota. El que és clar és que la Setmana Mundial no deixarà de fer-se d’una forma o d’una altra, i serà la 47a edició.

Com us deia dies enrere en el vídeo de la festa patronal, tenim ganes de retrobar-nos!

Que tingueu un molt bon estiu!

Jordi Triola Guillem

President

Benvingut 2021!

Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes. 

En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial. 

Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa. 

L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.

Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.

Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.

El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.

Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!

M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.

Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.

Seguim treballant! 

 

Jordi Triola Guillem

President

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President