collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores i consumidors.

dilluns, 16 de juliol de 2018

Obligació, imposició o servei

D’aquí a quatre dies començarem a fer els nostres descansos estiuencs, segurament tots ben guanyats. També ens serveixen per veure el camí recorregut durant aquests primer mesos de l’any, i fent balanç col·legial, continua essent positiu del tot, segons el meu parer.

Sembla que quan ve la calor tot es veu una mica diferent i tenim una perspectiva millor de les coses i que aquell punt d’optimisme, adormit moltes vegades durant l’hivern, fes com si es despertés de cop i veiéssim totes les coses una mica millor, de forma més positiva, encara que no siguin bones del tot.

Quan parlo d’“obligació, imposició o servei”, em vull referir sobretot a les estratègies d’algunes entitats financeres asseguradores, vaja, el que coneixem com la típica bancaassegurança, que han convertit la seva missió inicial d’ajudar el client a fer projectes nous, a buscar solidesa del seu negoci en moments puntuals, a finançar noves adquisicions, a permetre comprar una casa, etc., en una obligació de contractació o una imposició clara de la vinculació total en la decisió d’aquest projecte lligat absolutament amb la compra “aconsellada” de les assegurances, això és fer un servei professional al client? Haig de respondre que no, de forma rotunda i contundent, no els fan cap mena de servei, tot al contrari, i a la professió, encara menys.

Tenim una nova IDD que entrarà en vigor el primer d’octubre, o hi hauria d’entrar, tot i que ja es parla que no podrà ser possible, que anirem amb retard.

Tenim una entrada en vigor, fa escassos dies, de la Llei de protecció de dades, sempre pensant en el client, i està bé, però moltes vegades crec que compliquem molt les coses i que les lleis les acaben fent a mida dels poderosos.

La meva opinió és que tenim una supraregulació, canvien normes, incrementen sancions de forma desproporcionada, sobretot per als petits. Em preocupa com accedeixen a les dades dels seus clients els operadors de bancaassegurança, no s’entén tampoc que no siguin mediadors complementaris aquests mateixos operadors, en definitiva, em pregunto, calia fer una nova llei per no gaire canvis i per assemblar-nos poc en la forma de distribució de l’assegurança en l’àmbit europeu? Cada un que respongui, però com podeu veure, crec que coneixeu la meva resposta.

Res, no vull ser negatiu ni molt menys, però sí realista del moment que vivim, professionalment parlant, i com bé diu l’editorial d’aquest número, procurarem que no ens passin el gat per l’esquena perquè la nostra feina grinyoli i perquè els col·legiats entenguin que el nostre objectiu és donar-los el servei adequat i el que esperin de nosaltres sigui realment el que volen.

Per acabar aquesta ”Plana dos”, i com a exemple que els nostres col·legis estan vius, vull donar les gràcies per la feina feta durant molts anys als presidents de Tarragona i de Lleida, Josep Maria Campabadal i Jordi Piqué, que han cedit el relleu a Àlex Mestre i Xavier Barberà, per encetar una nova etapa de futur, amb ganes i força de treballar i això sempre va bé. Moltes gràcies, Josep Maria i Jordi, i molta sort als nous presidents, Àlex i Xavier.

Molt bon estiu, agafem forces, que hi tornarem... i més forts encara.

Jordi Triola Guillem
President
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

dijous, 19 d’abril de 2018

El temps passa i les coses queden

Encetar un any sempre costa, però haig de dir que aquest m’ha costat una mica més; suposo que és clar, per la intensitat acumulada i la que portem del dia a dia. Tot i així, ja ens hem menjat el primer trimestre d’aquest, diguem, encetat 2018 i amb ell les festes de Setmana Santa, que sempre ens ajuden a pensar i també a descansar.

Quan reflexionava sobre la passada Assemblea col·legial, em venia al cap la feina feta en aquests darrers quatre anys que porto al capdavant d’aquest exemplar Col·legi, tant en feina feta com en persones que el gestionen.

Els objectius aconseguits, els projectes nous desenvolupats, els actes formatius de nivell altíssim, la col·laboració de tots els membres de junta i els col·legiats, les ganes de sempre de voler-ho fer millor, la sobrietat econòmica, i un llarg etcètera. Mai m’hauria imaginat fa més de 17 anys, quan vaig començar a fer d’agent d’assegurances, que portaria un cavall guanyador com aquest, cuidant-lo, acaronant-lo i engreixant-lo, i que molts es fixarien en què fem i com ho fem, tal com havien fet els meus predecessors.

Com bé sabeu, el pal de paller del Col·legi, no només d’aquests darrers quatre anys de mandat, ha estat la formació, i així seguim. Els nostres col·legiats han d’entendre que si volen ser encara millors professionals, poder-se adaptar als canvis futurs, marcar la diferència amb altres canals de distribució, han de formar-se, i nosaltres hi som per ajudar-los, però el que és bo és que també hi serem, tot i els possibles canvis pel que fa a formació marcats en la nova IDD.

Un exemple del que dic, quan parlo de formació, és la col·laboració de nou amb la FOEG, dintre del projecte “Jo de gran vull ser com tu”, que pretén explicar a les escoles gironines què és un empresari i, és clar, també tenir l’ocasió de deixar-hi unes pinzellades del que és un mediador d’assegurances o si més no parlar d’aquest món realment desconegut a què ens dediquem. Sempre he cregut necessari que dintre del camí educatiu de l’ESO actual, inclús en l’àmbit universitari, caldria que tothom tingués una assignatura que parlés d’assegurances i també de productes financers, cosa que ajudaria en un futur a fer que la nostra societat estigués més formada i també informada.

Aquest exercici de pedagogia, de formació i de mostrar a nens i nenes de 12 anys una visió diferent de la realitat que solen viure, al meu entendre és molt engrescadora de cara a un futur professional encara no gaire proper per a ells, però segur que com a mínim els farà pensar una mica. Fa goig veure les seves cares d’interès, les seves preguntes netes, la seva curiositat, que enriqueixen alhora a qui vol transmetre aquests missatges. Realment un plaer.

Com deia a l’Assemblea, i sentint-ho de tot cor, el Col·legi treballa per als col·legiats, però el més important de tot, és que té la sort de poder treballar amb els col·legiats, que sumen cada dia, perquè siguem una mica millors.

Jordi Triola Guillem
President



dilluns, 15 de gener de 2018

Ja hi tornem a ser!

Deia per Nadal que semblava que érem dins la roda del hàmster, pot semblar que som allà mateix, que no ens moguem del lloc, però la veritat és que el camí recorregut ha estat llarg, enriquidor i feixuc, però n’hem fet molt de camí, molt.

El temps passa de forma continuada i inexorable, marcant els nostres camins col·legials, sempre intentant fer la feina una mica millor i sempre pensant en els nostres col·legiats.

Un tal Josep Guardiola deia que ”els elogis ens afebleixen”, però tot i estar molt d’acord amb aquesta afirmació, també és bo saber el que fem bé i que ens ho reconeguin i crec que tots nosaltres fem moltes coses ben fetes, als nostres negocis, a la nostra professió, a l’hora de fer pedagogia de la nostra feina, diria gairebé vocacional i també al nostre Col·legi, per això es bo el fet de veure clar cap on volem anar a parar i quins són els nostres objectius, per tenir clar el nostre camí a seguir i afortunadament és que el tenim marcat.

El primer número de l’any del nostre butlletí acaba contenint un detall de realitzacions del 2017 i d’interminables propòsits per al 2018. No voldria semblar conformista però la veritat és que ja firmaria que fos com aquest any que ha clos, parlo de forma professional i col·legial, perquè per aconseguir tot el que hem fet cal treballar molt i no es pot baixar la guàrdia en cap moment.

De les coses que segurament recordarem en un futur, almenys jo, és la darrera Setmana Mundial, quan vàrem presentar el curtmetratge “Una professió de cine”; sempre busquem la nostra millor visibilitat, sempre parlo que de forma natural la gent ens reconegui, i de ben segur que tenim una professió de cine; cap dia acaba essent igual a l’altre, hem d’estar alertes a tots els imponderables
que poden sortir en qualsevol moment i estem al costat dels nostres clients, sempre i quan dic sempre, vull dir sempre, hi hagi les dificultats que hi hagi i fem que els imponderables siguin el més lleugers possibles. I tant que som una professió de cine, no diria que arriscada, però sí entregada, moltes vegades som com aquells grans actors secundaris que sense ells aquella pel·lícula no seria la guanyadora de cap premi.

L’any passat parlava d’encetar l‘any amb més força, i la veritat és que aquesta valentia o enfoc de la vida, cal no deixarla de perdre mai de vista.

Que ens acompanyi a tots en aquest 2018 que comença!!!

Jordi Triola Guillem
President