collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores i consumidors.

dilluns, 15 d’abril de 2019

Entre la Lliga i la Copa


Hem encetat un nou any i com gairebé sempre, amb bons auguris i perspectives, i si no és així, malament,  sempre cal tenir la força necessària per entomar els reptes que se’ns presenten, ja siguin professionals, col·legials o personals.

Moltes vegades, a les nostres vides, els camins es creuen i cal escollir el que et portarà al millor port possible, amb entrebancs, maregassa, però desgraciadament, en aquesta elecció, erres involuntàriament a l’hora d’escollir-lo.

Cal tenir clar on volem arribar, sempre s’ha de tenir clar, sinó aquell objectiu es pot convertir en un malson.

Fa poc dies es va celebrar l’Assemblea anual i vaig voler traslladar dues idees que crec que són les que segueixen suportant las bases de la nostra institució, la fortalesa tant professional com econòmica, i la forma de fer, el que en diem el tarannà, altres en diuen l’ètica, sempre adreçat a prendre les decisions que entenc que porten aquest Col·legi en la direcció adequada i on es mereix.

Dirigir no és manar sense escoltar, dirigir és marcar el rumb adequat i amb la força de tots assolir els objectius marcats des d’un inici. Dirigir és corregir el rumb de la nau quan les coses no van del tot bé. Dirigir és liderar.

Aquest primer trimestre és llarg, hi ha poques aturades tècniques, inclús l’esperada Setmana Santa ens ha quedat lluny, ara ja més a prop, però sempre cal que la ment i el cos descansin i es relaxin i tinguin l’embranzida necessària per seguir fent la nostra feina, i per què no, gaudint de la nostra professió cada dia.

Som-hi doncs, gaudim, descansem i tornem-hi!

Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 30 de gener de 2019

El Nadal sempre torna

Sí, quan rebeu aquest Butlletí, el Nadal sempre torna, igual que les festes, que per cert, ja han passat, que han servit per retrobar-nos a casa, per compartir pensaments, però també, per veure una nova realitat, un nou any i per encetar un nou període de treball, amb noves expectatives.

També haig de dir, que a part d’obrir aquestes encetades il·lusions en aquests primers dies de gener, en aquest número tenim un adéu de les planes del nostre Butlletí després de 28 anys! fent l’article de la secció d’interès. Tal com diu l’editorial, el que hem de fer amb majúscules i així ho vull palesar,
és agrair la feina feta durant aquest 111 articles, que han fet que tots siguem una mica millors com a mediadors, que hàgim après molt i sobretot perquè han estat tastos de sapiència i de pedagogia vers tothom de forma generosa. De veritat Ricard Llapart Martin, gràcies per les teves lliçons; la sort que tindrem és que encara podrem comptar amb tu i amb la teva capacitat tècnica com a assessor del Col·legi.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, m’agrada fer una mica de balanç en aquest primer escrit de l’any. Seguim sense estridències, però sí amb la força que mantenim de forma contínua, malgrat el pas del temps.

La formació, pal de paller del nostre Col·legi, segueix essent un camí cabdal d’enriquiment per als nostres col·legiats i també per als seus col·laboradors, omplint de coneixements i professionalitzant cada dia un xic més la nostra activitat.

També, seguint l’evolució de les noves tecnologies, ens hem adaptat als nous temps a l’hora de formar futurs mediadors, adequant-nos i modernitzant-nos amb noves eines que hem estrenat fa pocs dies. Sempre pensem per millorar, i l’important és que ho fem pensant amb la col·lectivitat, tal com ha estat, com és i segur com serà en un futur.

La feina feta durant aquests darrers anys amb la publicació de l’estudi de mercat de forma ininterrompuda, que fa que coneixem una mica millor el nostre mercat i les seves demandes.

Què dir de la nostra Patrona, sí ja sé que és diferent, però on cada any hi vénen més col·legiats, però també més entitats col·laboradores, de forma planera, lloc d’intercanvi de parers i de gaudir d’una “bona companyia” i com no pot ser d’altra manera, també d’un bon àpat.

I l’orgull de tots, la Setmana Mundial; costa ser diferent cada any, però edició rere edició, intentem que sigui una jornada de joia per a tothom i com deia aquest passat octubre, manllevant un cert eslògan gironí, ORGULL de Col·legi!

Que les il·lusions i la feina ens acompanyin durant aquest 2019.

SOM-HI!

Jordi Triola Guillem
President

dilluns, 22 d’octubre de 2018

Som el que som, perquè som com som

L’any passat va ser una Plana dos especial i de poques paraules, però al meu entendre, de molt contingut, perquè a vegades pots dir molt, sense allargar-te. Molt possiblement aquesta Plana dos hauria pogut ser quelcom semblant o, si més no, de molts pensaments que em flueixen amunt i avall.

Tornem-hi, s’ha acabat el temps d’esbarjo i hem de tornar a fer que totes les coses que tenim endegades rutllin com cal, personals, familiars, professionals i, és clar, col·legials.

Arranco amb aquest títol, perquè les coses quan són naturals, és com més ens agraden; tot parlant amb col·legiats, un dia, em va brollar aquesta frase que sembla quasi lapidària, però que
crec que ens defineix perfectament, ja no parlo de la personalitat de cada un, que podria ben ser, no parlo tampoc del caràcter gironí, que també, sinó que parlo de l’esperit que ens envolta en l’àmbit col·legial, dels seus col·legiats, col·laboradors, empleats, inclús de les entitats que hi col·laboren any rere any.

Aquesta, diria, “simple” frase entenc que ens engloba a tots, perquè en el dia a dia col·legial segueix havent-hi aquesta força que ens caracteritza i fa que “siguem com som”.
Una vegada més, tindrem un nou estudi de mercat, que ja fa nou anys que publiquem en aquest número del tercer trimestre; dades per pensar i reflexionar, i aquest cop hem comptat amb la participació de l’empresariat gironí, mitjançant la FOEG.

M’agrada el mes d’octubre, per moltes coses, potser perquè s’acumulen molts actes i efemèrides, però sobretot perquè podrem gaudir de nou de la nostra Setmana Mundial, la 44a, que es diu aviat, i de forma ininterrompuda, buscant el caire professional el dimarts 16, amb la jornada tècnica, i el dijous 18 per gaudir-ne tots els qui formem el Col·legi, amb tots els actes que tenim a punt, sempre intentant fer un salt mortal més.

Com us deia, tornem-hi amb força, no canviem perquè el nostre ADN es mantingui pur, que en breu començarà el partit!

Jordi Triola Guillem
President

dilluns, 16 de juliol de 2018

Obligació, imposició o servei

D’aquí a quatre dies començarem a fer els nostres descansos estiuencs, segurament tots ben guanyats. També ens serveixen per veure el camí recorregut durant aquests primer mesos de l’any, i fent balanç col·legial, continua essent positiu del tot, segons el meu parer.

Sembla que quan ve la calor tot es veu una mica diferent i tenim una perspectiva millor de les coses i que aquell punt d’optimisme, adormit moltes vegades durant l’hivern, fes com si es despertés de cop i veiéssim totes les coses una mica millor, de forma més positiva, encara que no siguin bones del tot.

Quan parlo d’“obligació, imposició o servei”, em vull referir sobretot a les estratègies d’algunes entitats financeres asseguradores, vaja, el que coneixem com la típica bancaassegurança, que han convertit la seva missió inicial d’ajudar el client a fer projectes nous, a buscar solidesa del seu negoci en moments puntuals, a finançar noves adquisicions, a permetre comprar una casa, etc., en una obligació de contractació o una imposició clara de la vinculació total en la decisió d’aquest projecte lligat absolutament amb la compra “aconsellada” de les assegurances, això és fer un servei professional al client? Haig de respondre que no, de forma rotunda i contundent, no els fan cap mena de servei, tot al contrari, i a la professió, encara menys.

Tenim una nova IDD que entrarà en vigor el primer d’octubre, o hi hauria d’entrar, tot i que ja es parla que no podrà ser possible, que anirem amb retard.

Tenim una entrada en vigor, fa escassos dies, de la Llei de protecció de dades, sempre pensant en el client, i està bé, però moltes vegades crec que compliquem molt les coses i que les lleis les acaben fent a mida dels poderosos.

La meva opinió és que tenim una supraregulació, canvien normes, incrementen sancions de forma desproporcionada, sobretot per als petits. Em preocupa com accedeixen a les dades dels seus clients els operadors de bancaassegurança, no s’entén tampoc que no siguin mediadors complementaris aquests mateixos operadors, en definitiva, em pregunto, calia fer una nova llei per no gaire canvis i per assemblar-nos poc en la forma de distribució de l’assegurança en l’àmbit europeu? Cada un que respongui, però com podeu veure, crec que coneixeu la meva resposta.

Res, no vull ser negatiu ni molt menys, però sí realista del moment que vivim, professionalment parlant, i com bé diu l’editorial d’aquest número, procurarem que no ens passin el gat per l’esquena perquè la nostra feina grinyoli i perquè els col·legiats entenguin que el nostre objectiu és donar-los el servei adequat i el que esperin de nosaltres sigui realment el que volen.

Per acabar aquesta ”Plana dos”, i com a exemple que els nostres col·legis estan vius, vull donar les gràcies per la feina feta durant molts anys als presidents de Tarragona i de Lleida, Josep Maria Campabadal i Jordi Piqué, que han cedit el relleu a Àlex Mestre i Xavier Barberà, per encetar una nova etapa de futur, amb ganes i força de treballar i això sempre va bé. Moltes gràcies, Josep Maria i Jordi, i molta sort als nous presidents, Àlex i Xavier.

Molt bon estiu, agafem forces, que hi tornarem... i més forts encara.

Jordi Triola Guillem
President
Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

dijous, 19 d’abril de 2018

El temps passa i les coses queden

Encetar un any sempre costa, però haig de dir que aquest m’ha costat una mica més; suposo que és clar, per la intensitat acumulada i la que portem del dia a dia. Tot i així, ja ens hem menjat el primer trimestre d’aquest, diguem, encetat 2018 i amb ell les festes de Setmana Santa, que sempre ens ajuden a pensar i també a descansar.

Quan reflexionava sobre la passada Assemblea col·legial, em venia al cap la feina feta en aquests darrers quatre anys que porto al capdavant d’aquest exemplar Col·legi, tant en feina feta com en persones que el gestionen.

Els objectius aconseguits, els projectes nous desenvolupats, els actes formatius de nivell altíssim, la col·laboració de tots els membres de junta i els col·legiats, les ganes de sempre de voler-ho fer millor, la sobrietat econòmica, i un llarg etcètera. Mai m’hauria imaginat fa més de 17 anys, quan vaig començar a fer d’agent d’assegurances, que portaria un cavall guanyador com aquest, cuidant-lo, acaronant-lo i engreixant-lo, i que molts es fixarien en què fem i com ho fem, tal com havien fet els meus predecessors.

Com bé sabeu, el pal de paller del Col·legi, no només d’aquests darrers quatre anys de mandat, ha estat la formació, i així seguim. Els nostres col·legiats han d’entendre que si volen ser encara millors professionals, poder-se adaptar als canvis futurs, marcar la diferència amb altres canals de distribució, han de formar-se, i nosaltres hi som per ajudar-los, però el que és bo és que també hi serem, tot i els possibles canvis pel que fa a formació marcats en la nova IDD.

Un exemple del que dic, quan parlo de formació, és la col·laboració de nou amb la FOEG, dintre del projecte “Jo de gran vull ser com tu”, que pretén explicar a les escoles gironines què és un empresari i, és clar, també tenir l’ocasió de deixar-hi unes pinzellades del que és un mediador d’assegurances o si més no parlar d’aquest món realment desconegut a què ens dediquem. Sempre he cregut necessari que dintre del camí educatiu de l’ESO actual, inclús en l’àmbit universitari, caldria que tothom tingués una assignatura que parlés d’assegurances i també de productes financers, cosa que ajudaria en un futur a fer que la nostra societat estigués més formada i també informada.

Aquest exercici de pedagogia, de formació i de mostrar a nens i nenes de 12 anys una visió diferent de la realitat que solen viure, al meu entendre és molt engrescadora de cara a un futur professional encara no gaire proper per a ells, però segur que com a mínim els farà pensar una mica. Fa goig veure les seves cares d’interès, les seves preguntes netes, la seva curiositat, que enriqueixen alhora a qui vol transmetre aquests missatges. Realment un plaer.

Com deia a l’Assemblea, i sentint-ho de tot cor, el Col·legi treballa per als col·legiats, però el més important de tot, és que té la sort de poder treballar amb els col·legiats, que sumen cada dia, perquè siguem una mica millors.

Jordi Triola Guillem
President



dilluns, 15 de gener de 2018

Ja hi tornem a ser!

Deia per Nadal que semblava que érem dins la roda del hàmster, pot semblar que som allà mateix, que no ens moguem del lloc, però la veritat és que el camí recorregut ha estat llarg, enriquidor i feixuc, però n’hem fet molt de camí, molt.

El temps passa de forma continuada i inexorable, marcant els nostres camins col·legials, sempre intentant fer la feina una mica millor i sempre pensant en els nostres col·legiats.

Un tal Josep Guardiola deia que ”els elogis ens afebleixen”, però tot i estar molt d’acord amb aquesta afirmació, també és bo saber el que fem bé i que ens ho reconeguin i crec que tots nosaltres fem moltes coses ben fetes, als nostres negocis, a la nostra professió, a l’hora de fer pedagogia de la nostra feina, diria gairebé vocacional i també al nostre Col·legi, per això es bo el fet de veure clar cap on volem anar a parar i quins són els nostres objectius, per tenir clar el nostre camí a seguir i afortunadament és que el tenim marcat.

El primer número de l’any del nostre butlletí acaba contenint un detall de realitzacions del 2017 i d’interminables propòsits per al 2018. No voldria semblar conformista però la veritat és que ja firmaria que fos com aquest any que ha clos, parlo de forma professional i col·legial, perquè per aconseguir tot el que hem fet cal treballar molt i no es pot baixar la guàrdia en cap moment.

De les coses que segurament recordarem en un futur, almenys jo, és la darrera Setmana Mundial, quan vàrem presentar el curtmetratge “Una professió de cine”; sempre busquem la nostra millor visibilitat, sempre parlo que de forma natural la gent ens reconegui, i de ben segur que tenim una professió de cine; cap dia acaba essent igual a l’altre, hem d’estar alertes a tots els imponderables
que poden sortir en qualsevol moment i estem al costat dels nostres clients, sempre i quan dic sempre, vull dir sempre, hi hagi les dificultats que hi hagi i fem que els imponderables siguin el més lleugers possibles. I tant que som una professió de cine, no diria que arriscada, però sí entregada, moltes vegades som com aquells grans actors secundaris que sense ells aquella pel·lícula no seria la guanyadora de cap premi.

L’any passat parlava d’encetar l‘any amb més força, i la veritat és que aquesta valentia o enfoc de la vida, cal no deixarla de perdre mai de vista.

Que ens acompanyi a tots en aquest 2018 que comença!!!

Jordi Triola Guillem
President

dimecres, 25 d’octubre de 2017

Reflexió!

Normalment començo aquest número del tercer trimestre fent una mica de balanç del camí transcorregut durant l’any.

Aquesta vegada no ho faré.

Aquest trimestre m’ha costat molt arrencar la primera paraula escrita al paper i a més he volgut esperar al darrer moment.

No m’ha agradat el que he vist i vull dir-ho.

Parlava al juny del 2015 d’un possible plebiscit al setembre del mateix any; han passat més de dos anys i hem fet molt de camí, tant col·legial com de país, tot i que hi ha molta gent que no acaba d’entendre res.

Crec que val la pena que hi reflexionin; però que ho facin de veritat.

Espero que així sigui.

Reflexionin!

Jordi Triola Guillem

President