Qui dia passa, any empeny

 Fa pocs dies em varen recordar que ja fa un any que represento els vostres interessos com a col·legiats. Quin orgull!

Això va molt de pressa vaig pensar... És ben cert però que qui dia passa, any empeny.

Així que fent un repàs de tot aquest any, només puc dir que en els tres anys que em queden continuaré donant tot el que sigui necessari perquè el nostre col·legi continuï sent un referent a tot arreu.

És evident que tenim fronts oberts que crec que ja formen part del nostre ADN, com la lluita contra la mala praxi de tercers en la distribució. Hem hagut de lluitar, anys enrere, contra aquells que feien assegurances sense cap mena d'autorització, contra els que s’abillaven amb un vestit que no era el real, també contra estafadors. Avui, ens toca lidiar amb una mala praxi encoberta per la legislació que tenim. I ho fan sense pudor! Quan vaig veure fa uns dies per primer cop l’anunci d’una entitat bancaria, tractant el client com si estiguessin al “zoco” de Casablanca, (amb tots els respectes envers aquest mercat) vaig pensar: us altiveu del que sou..., regategeu i aposteu per la millor oferta disfressada, sense tenir en compte, com sempre, el client: és el vostre estil.

El mes curiós d’aquest anunci és que ens recorden que son entitats financeres, que el seu objectiu es deixar diners a canvi d’un interès, és a dir, venen hipoteques, això sí, queden retratats fent servir l’estil que marca la seva manera de fer.

I llavors intento imaginar un treballador d’aquesta empresa defensant interessos del seu client. I no me’n surto.

Estem en uns moments difícils i a la vegada molt bons per a nosaltres, perquè podem marcar i marquem la diferència. Tenim un increment de primes fora de l’habitual (els altres també, no ho oblideu), també tenim més sinistres, i en tindrem encara més a causa del canvi climàtic, també tenim dificultats per assegurar segons quins riscos, però marcant la diferència nosaltres sempre hi som.

Amb aquesta reflexió no voldria semblar pessimista, tot el contrari, crec fermament que quan un col·lectiu com el nostre està unit, pot amb moltes de les adversitats que d’altres col·lectius ni es plantejarien de resoldre.

I parlant del nostre col·lectiu, voldria fer un tomb a aquest escrit, per parlar precisament de canvis. Canvis generacionals que tindrem al nostre estimat Col·legi ben aviat, pels quals ja ens estem preparant.

Vull transmetre tranquil·litat a tots els col·legiats i col·legiades, ja que els últims dies alguns de vosaltres heu mostrat la vostra preocupació per aquest canvi generacional, però podeu estar tranquils ja que com a professionals que som, tots plegats, els assumirem d’una manera elegant i seriosa, com no pot ser d’altra manera.

Sempre hi som.

Mercè Herrera Sarrà
Presidenta

La responsabilitat de la nostra professió

Hem passat de les vacances d'estiu a la plena activitat, tant si les vàrem fer com si no. Uns massa relaxats i amb la necessitat que no els estressin de cop a la tornada, d'altres estressats perquè tothom ha estat lliure d'obligacions a la platja o a la muntanya mentre ells han gestionat en època estival.

I unes poques setmanes després no ens n'adonem i ja som en plena tardor. El temps passa de pressa per a tothom, parlis amb qui parlis sol comentar el mateix. I sí, aviat celebrarem la Setmana Mundial, la 50a, que com sabeu té un acte distès i lúdic, però també un altre que sempre és de gran interès pels temes tècnics que s’hi tracten.

Un dels pilars de la meva candidatura va ser i és la continuïtat de la formació perquè sigui present en tot moment en el nostre dia a dia.

És evident que sense una formació de qualitat i contínua no podrem recomanar als nostres clients allò que més els convé.

En una societat on la competitivitat s'escriu en MAJÚSCULES, sense aquesta formació, estem destinats al fracàs. Aquesta formació, de manera obligatòria, ha de cobrir des de temes tècnics i de gestió fins a la IA, i per a tots els nivells dels nostres negocis.

Per això, us convido a no deixar escapar cap acte dels que preparem al Col·legi, no només per l'obligació que el legislador ens ha imposat en aquest sentit, sinó per poder ser professionals de qualitat, per marcar àmplies diferències a l'hora de parlar i assessorar els nostres clients.

Podeu estar ben segurs que la nostra competència no disposa d'aquesta formació, que la banca es dedica a imposar assegurances i que de professionals de la mediació a les línies directes no n’hi ha.

Recordem sempre que l'assegurança és un bé que protegeix el patrimoni present i futur del nostre client.

Per això, espero trobar-vos el pròxim 22 d'octubre a l'acte tècnic que de ben segur no deixarà indiferent a ningú.

Mercè Herrera Sarrà
Presidenta

Etapes, persones, llegats

 

Aquest segon trimestre ha estat un trimestre en què les emocions han aflorat en el més ampli sentit de la paraula, mai millor dit, en el mes que a Girona celebrem Temps de Flors.

Com a Col·legi hem organitzat, a l'espai 1930 de l’estadi de Montilivi, un esdeveniment que estic convençuda que ningú es podia imaginar: l'homenatge i el reconeixement a la tasca feta per Jordi Triola, el meu antecessor. Ha sigut una festa emotiva, plena de sorpreses que es van anar descobrint a mesura que avançava la celebració, sobretot amb el caliu de tots aquells que d'una manera o altra l'hem tractat i hem treballat al seu costat. Un homenatge sincer i amb l'afecte que aquestes ocasions mereixen.

Tot va quedar dit i expressat el 17 de maig, i per això no m'estendré a repetir-ho. Gràcies a tots els que hi vau ser i vau col·laborar i gràcies de nou, Jordi, per la feina feta i la teva dedicació a la nostra institució.

Malauradament, aquell mateix dia, vàrem assabentar-nos que un president estimat per tots ens havia deixat: en Vicenç Rosich Gonzalvo. És veritablement un xoc d'emocions i de sensacions contraposades, però que no ens deixa més opció que continuar endavant.

Com a Col·legi recordarem -millor dit, estem obligats a no oblidar- tot allò que en Vicenç ens va deixar. El seu CV és admirable i demostra la dedicació i el respecte que tenia envers la nostra professió.

Durant la serva etapa com a president es van crear les marques que avui, l'any 2024, ens identifiquen com a professionals i que varen ser assumides per la resta de col·legis catalans (Agent d'Assegurances i Corredor d'Assegurances). Com sempre, a Girona fem escola.

També, i perquè no se’n perdi la memòria, cal recordar que durant la seva etapa al capdavant de la nostra institució es va crear un esdeveniment totalment incorporat avui dia a l’activitat del Col·legi i plenament vigent (que, per cert, els més joves  veuen com un fet quotidià): el Premi Sol, un premi que qualsevol entitat se sent honorada d'obtenir.

En Vicenç era una persona amb àmplies mires de futur. Perquè si la música, de la qual ell estava plenament enamorat, dona el seu premi, i el cinema i el teatre també... "Per què no ho fa el món assegurador?", devia pensar.

Així, que aquesta plana dos va per a tu, Vicenç, perquè has deixat empremta al nostre Col·legi.

I ara, si em permeteu, acabaré parlant en primera persona, les circumstàncies no li han permès donar-me els consells que  va dir que volia donar-me, però,  per sort, tinc al meu costat dos presidents amb qui segur que podré comptar per rebre l'assessorament i els consells necessaris per tirar endavant el meu mandat.

I espero que entengueu que hagi personalitzat aquesta plana dos, però és que en Vicenç s'ho mereix.

Descansa en pau, president.

 

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Un repte

 Formo part, amb molt d’orgull i responsabilitat, d'una etapa de continuïtat i a la vegada també de petits canvis i reivindicacions al nostre estimat Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona on, per diverses circumstàncies, cap dona fins a la data ha estat presidenta. Posteriorment he sabut que tampoc a la resta de col·legis de Catalunya.

Però aquest orgull el sento, sobretot, pel Col·legi de Girona, un col·legi que funciona com pocs, amb la seva pròpia identitat i que personalment m'ha donat molt a escala professional. Aquí he trobat companys que s'estimen la seva feina diària, que un dia estan emprenyats i un altre satisfets pels resultats de la gestió dels seus sinistres, solucionats de manera ferma i impecable.

Els que em coneixeu (i els que no, ja ho veureu) com a dona, però davant de tot com a persona, sabeu que no admeto discriminació de cap mena, i això inclou la meva professió. Com a dona, emprenedora, comercial i empresària, sempre he hagut de demostrar la meva vàlua, en moltes ocasions de manera inconscient, això sí, molt més del que a la resta dels meus companys homes se'ls demanava.

Però no vinc a reivindicar res que no sigui la defensa de la nostra professió. Potser això és el que ens passa a les mediadores d'assegurances, el que ens passa a la nostra professió: tenim molts adversaris que pensen que això de "vendre assegurances" és com un mercat de segona mà on tot s'hi val. En tenim d'altres, d’adversaris, que pensen que estan a l'hora del pati, intercanviant cromos, "et canvio una assegurança per un % d'interès". I per descomptat tenim els adversaris amb poder econòmic dintre de les institucions, que han fet i faran totes les lleis inimaginables per fer la nostra tasca més complicada. Els tenim ben propers, al nostre entorn (ja intenten dissimular, sí, però ho fan molt malament). Ells envaeixen el nostre "territori", els nostres clients, i nosaltres quedem parats, i no fem res, o pitjor encara no ens permeten fer res. Per això, de forma inconscient, a vegades farts, ens justifiquem: "és el que toca..., és el que hi ha..., no podem fer-hi res...”.

El meu repte, tot i que és veritablement molt complicat en els temps que corren, com els de tots els presidents que m'han precedit, serà continuar fent de la nostra professió una Q de qualitat.

El meu compromís amb tots vosaltres, a partir d'ara, serà continuar mantenint la nostra professió al més alt nivell, defensar dintre del nostre país les discriminacions de tota mena, la dels grans poders respecte dels professionals i, com no pot ser d'altra manera, també la de gènere. 

I amb el vostre permís, deixeu-me rescatar el butlletí 156 on es va triar una foto de portada que ja indicava que algunes coses estan canviant.

Un enorme agraïment a tots i totes per la vostra confiança.

Mercè Herrera Sarrà

Presidenta

Gràcies per tot

 Sempre m’ha resultat bastant complicat arrencar el full en blanc, però aquest cop, diria que bastant més. 

Vull començar aquesta darrera ”Plana dos” com a president del Col·legi gairebé com la primera, que vaig fer el juny de 2014; em passen moltes coses pel cap i parlava en aquell moment de la força que tenia el Col·legi de Girona i estic del tot convençut que no l’hem perduda.

Caldria destacar sobretot la feina feta per tot un grup de persones que ha destinat una part molt important del seu temps particular, empresarial i familiar a fer un Col·legi millor cada dia i a ajudar a difondre els valors de la mediació professional.

És clar que quan acaba un any sempre volem fer un xic de balanç i mirar enrere, examinar la feina feta, pensar, analitzar, mirar en perspectiva l’any que encetarem..., però aquest cop, tal com deia al missatge de Nadal, és del tot diferent per a mi, i hauria de fer un balanç d’aquests deu anys passats, cosa que no faré perquè em caldria un butlletí sencer, però el que sí que vull fer és donar les gràcies a totes les persones que han participat de forma activa en el seu temps a aportar el seu gra de sorra perquè el nostre Col·legi segueixi tenint la reputació i l’empenta que l’han caracteritzat en tot moment. 

Sempre he intentat manifestar les meves reflexions des d’aquesta talaia i sempre, a part de ser crític, he intentat que les sensacions fossin del tot positives i traslladar-les a la mediació. Hem viscut, diria, períodes transcendentals, com sortir d’una crisi en el 2008 que va durar pràcticament cinc anys amb les seves conseqüències per a tothom i, evidentment, la pandèmia que va fer que tots nosaltres en certa manera ens reinventéssim, però com a sector essencial, vàrem estar al peu del canó en tot moment, vam anar a treballar físicament, vàrem aprendre a fer teletreball, però sobretot vam donar servei als nostres clients; hem estat capaços a sobreviure als dos pitjors sotracs dels darrers quasi 60 anys, i els hem superat amb nota. 

S’ha demostrat que la nostra capacitat de resiliència és alta, que tenim una esquena ampla i que la mediació i el sector en general és capaç d’aguantar situacions inèdites.

Com deia, no vull fer un balanç d’aquests deu anys, el que sí voldria destacar és que ha estat un gran viatge, amb una molt bona companyia i destacar per damunt de tot les persones que hi han participat, començant per tots els integrants del Col·legi amb en Josep al capdavant i continuant amb tots el membres que han passat per les comissions, les juntes de govern o les permanents. 

Sí que m’ agradaria destacar dos fets d’aquest 2023: un, la nombrosa participació als actes formatius que s’han fet al llarg de tot l’any, marcats sempre per la qualitat i l’interès de tots, i la segona, remarcar que la Setmana Mundial està ben viva i que va tornar a ser un referent per a tots els actors de la mediació. Cal tenir en compte que al 2024, que ja és aquí, podrem celebrar els seus 50 anys ininterromputs, tot i la pandèmia. 

Deia l’altre dia a la darrera reunió de la Comissió Permanent del Col·legi “que la força ens acompanyi” i podeu estar segurs que qui surti escollit a les eleccions del proper mes de març i encapçali aquest nou projecte, tindrà el suport d’aquest president i que de ben segur aquesta força ens durà a noves fites en el futur, sempre amb una bandera a mostrar: defensar els interessos del nostre Col·legi. 

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem. Jo també. 

Gràcies per tot. 

Jordi Triola Guillem

President

 Sempre fem-ho avui

Sempre a la tornada de vacances ens costa un xic més arrencar, tot i que les vacances, per a tothom i sobretot pel que fa als nostres negocis, cada cop s’escurcen més, perquè cada any, quasi amb tota seguretat, malauradament, tenim una DANA que ens ronda i que acaba causant estralls en algun lloc o altre del nostre país; realment és fotut acostumar-se a fenòmens com aquests que sovintegen cada cop més.

En l’inici del darrer trimestre de l’any sempre ens costa un xic més d’agafar el ritme necessari i exigent, però està clar que no podem badar ni un moment.

Malauradament, com acostuma a ser habitual en el nostre sector, el legislador no arriba a temps per complir el que ens demana la llei, per mil excuses que hi puguin posar; un exemple del que dic és el darrer reglament de la Llei 7/2023, de 28 de març, de benestar animal que havia d’estar redactat, aprovat i en circulació el 29 de setembre passat, i com tots sabem, avui en dia no s’ha redactat res... un altre endarreriment més.

Què passaria a les nostres empreses de mediació si diguéssim als clients allò de “ja li ho faré”, que ens transporta a aquella famosa frase de Mariano José de Larra del “Vuelva usted mañana”, quin exemple a donar, però en diverses ocasions en el nostre sector, ens acaba passant el mateix.

Deixant de banda les normatives que solen arribar tard, estem a punt d’endegar la 49a Setmana Mundial; com si fos ahir, 49!, es diu ràpidament però és un llarg camí de difusió professional a la societat, perquè sempre en cal.

I aquest any, tractarem de qüestions totalment vigents en el nostre dia a dia, els fenòmens meteorològics, perquè tal com deia a l’inici, d’una forma o altra, hem de lluitar-hi cada cop més per donar resposta als nostres clients, ja sigui de forma directa o prestant l’ajuda necessària quan cal que intervingui el CCS.

El més important és estar al costat d’aquest client afectat que necessita que li marquin el camí i li puguem oferir la nostra ajuda, fent la nostra feina com a mediadors seriosos i implicats i no deixant-lo de banda en el moment més delicat com fan altres distribuïdors.

Nosaltres sempre hi som i sempre hi serem.

Fins aviat,

Jordi Triola Guillem

President

Bones sensacions

Quan ens acostem a aquestes dates caloroses comencem a pensar en altres coses més lleugeres i relaxades. Sembla com si les energies comencessin a fallar una mica pel camí transcorregut. De ben segur que encara ens cal algun esforç durant aquests dies per poder arribar a les merescudes vacances d’estiu.

En aquesta ”Plana dos” d’abans de començar les vacances, m’agradaria fer tres reflexions, dues d’agradables i una de no tant. Per poder acabar amb un bon regust de boca, començaré per la dolenta.

Tinc la sensació que el sector assegurador no ens mereixem les respostes que l’Administració sempre ens acaba donant, amb la bandera de voler defensar sempre el client, com és el cas de la recent resolució de la Comisión Nacional de los Mercados y de la Competencia (CNMC) quan acaba arxivant la denúncia per lligar crèdits ICO a assegurances de vida, sobretot, durant el període de covid, concedits tant a empreses com a autònoms.

Hi havia exemples de tots colors, queixes, abusos clars i després de pràcticament tres anys i “un llarg període d’investigació”, no hi ha hagut els elements necessaris per poder considerar provada una infracció de l’article 3 de la Llei de la defensa de la competència. Està clar que les visions són totalment, diria, interessades respecte al moment i a qui afecta. Els haurem de convidar a una sessió de treball, perquè un dia, en primera persona, puguin traslladar-nos els seus raonaments.

Per una altra banda, amb una visió totalment positiva, durant aquests darrers mesos, el nostre Col·legi ha estat protagonista en dues publicacions del sector.

Una, al número 675 de la revista Mercado Previsor en la qual es publica l’article “Gerents, els herois del moment de la mediació”, amb el protagonisme que es mereix el nostre gerent  traslladant la seva figura, les seves reflexions i podent escenificar la importància d’aquesta figura dins dels estaments col·legials i del nostre Col·legi en particular. Gran feina i amb el reconeixement que es mereixen i, en aquest cas, la tasca de Josep Torras.

L’altra també fa referència a una publicació, la d’Aseguradores, al darrer número publicat, el 506, en què es fa una radiografia del nostre Col·legi, mostrant el nostre dia a dia, la importància de l’equip de treball i de totes les persones que intervenen perquè tot surti com està pensat i amb aquest “orgull de pertinença” que tenim, demostrant per què un col·legi com el de Girona segueix essent el cinquè col·legi de tot l’Estat en nombre de col·legiats i el primer en ràtio de col·legiació per habitant.

Acabant amb aquests dos grans exemples i deixant de banda aquelles coses que no ens acaben d’agradar, us desitjo que tingueu un molt bon estiu i que ens puguem retrobar tots i totes amb les forces necessàries recuperades per encarar la segona part de l’any.

Jordi Triola Guillem

President