Senzillament, gràcies

 

Som de nou a la meitat de l’any i d’aquí pocs dies entrarem en període de vacances, d’un any rar de nou, de no saber exactament on som i cap on anem amb la maleïda pandèmia.

Si bé és veritat que les vaccinacions fetes fins a la data han donat una certa “normalitat” a la societat, no hem de baixar la guàrdia ni personalment ni professionalment, perquè com veiem dia a dia, això no s’atura.

En aquesta vida cal ser agraït i vull començar aquesta Plana dos fent palès el meu agraïment i el de tots els col·legiats gironins pels més de 40 anys treballant al Col·legi a la nostra Mercè Cla, que aquest mes de juliol es jubila. Ha viscut una gran part de la història del nostre Col·legi, en primera persona i a primera línia. Ha conegut tots els presidents que hi ha hagut a la nostra entitat, i diria que quasi milers de col·legiats, és padrina dels nostres capgrossos del 50è aniversari, que espero que recordi amb estimació, juntament amb l’exalcalde de Girona, Carles Puigdemont.

No puc dir-te res més que moltes gràcies, Mercè, per la teva predisposició i entrega durant tots aquests anys enfortint les relacions col·legials i donant servei als nostres col·legiats.

Portem molt de temps de canvis i d’inseguretat dintre del món de la mediació, com la recent publicació del RD 287/2021, de 20 d’abril, sobre la formació exigida a la mediació.

I jo em pregunto, ens poden respectar reduint cada cop més les hores de formació per acreditar una certificació de nivell 1, que és com es diu ara? I la meva resposta és que cada cop és molt més difícil. Ens exigeixen com ningú, però ens respecten cada cop menys.

Al meu entendre, l’organització d’una professió no es fa retallant hores de la formació, tot al contrari, i per això seguirem treballant des del Col·legi perquè aquest pal de paller que és la formació, ho segueixi essent de veritat.

Com veieu, també ha sortit una altra sentència de Girona, com s’anomena ara, la 254/2021, de la secció 2a de l’Audiència Provincial, però és curiós que periodísticament tornen a destacar el tema de la pandèmia quan en realitat té molt poc o res a veure amb aquest fet, sinó que aquesta vegada se centra en la suposada falta de coneixement del demandant de les condicions generals de la pòlissa. I en un futur proper tindrem, pel que sabem, unes quantes sentències més i haurem de veure en què es basen.

Tot i així, espero que tinguem un merescut temps de descans, amb totes les precaucions del món, perquè puguem recuperar energies consumides i amb l’esperança que puguem celebrar una Setmana Mundial, si més no, que s’assembli tant com es pugui a les primeres quaranta-cinc i que el format de la de l’any passat quedi en una anècdota. El que és clar és que la Setmana Mundial no deixarà de fer-se d’una forma o d’una altra, i serà la 47a edició.

Com us deia dies enrere en el vídeo de la festa patronal, tenim ganes de retrobar-nos!

Que tingueu un molt bon estiu!

Jordi Triola Guillem

President

Benvingut 2021!

Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes. 

En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial. 

Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa. 

L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.

Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.

Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.

El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.

Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!

M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.

Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.

Seguim treballant! 

 

Jordi Triola Guillem

President

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President

Missatge de Nadal

 

Benvolguts companys i companyes,  És clar que aquest Nadal serà del tot diferent per les circumstàncies que estem vivint i que l’entrada de la dècada de què parlava l’any passat no ha estat ni de bon tros el que ens esperàvem.   Ha estat un any dur i ho segueix essent, hem après moltes coses de comunicació, diferents de les que fèiem de forma normalitzada fins a la realitat que teníem i coneixíem del mes de març, portem mascareta, no ens abracem, ens parlem a distància, malauradament hem perdut per la COVID-19 éssers estimats i parlem de pandèmia i de bombolles amb un trista normalitat, però des del Col·legi volem estar i estem a prop dels nostres col·legiats en tot moment.  Cada desembre faig una mica de reflexió del que hem tingut ocasió de fer dintre l’any que s’esmuny, però a part de totes les coses que han succeït, potser, col·legialment parlant, el pas endavant que hem fet durant la darrera Setmana Mundial per celebrar-la sense tenir-vos al costat, sinó per mitjans televisius, no ha estat fàcil, però ja us puc dir que ha estat tremendament enriquidor, i espero que per a tots vosaltres també. Un pas més per saber ser on cal, per adequar-se a les circumstàncies i per saltar els obstacles que tenim.  De cares al futur tindrem canvis a la societat, en les relacions personals, en les comunicacions, però cada cop tinc més clar que els mediadors som d’una espècie darwiniana, ens adaptem a totes les circumstàncies que ens toca viure i en què ens toca treballar, i com no pot ser d’altra manera, ens farem més forts i ens adaptarem al que calgui, però sempre cal tenir la ment oberta davant d’aquestes situacions, cosa que, al meu parer, ens ajudarà i ens enfortirà.   La nostra feina sempre és diferent però la finalitat no canvia, com la del Col·legi, estar a prop del nostre client, del nostre col·legiat, per poder satisfer les seves necessitats i perspectives de futur.  La pertinença al Col·legi de tots els que el configurem és un punt molt positiu i de professionalitat que s’estén per totes les contrades. Els inputs que ens traslladeu de forma contínua en les trobades que tenim, encara que siguin virtuals, ens omplen de l’energia necessària per seguir treballant per la nostra col·lectivitat, que ens estimem. La vostra/nostra força la demostrem dia a dia davant les adversitats que se’ns plantegen.  No puc acabar aquestes línies de Nadal amb un sentiment de moral baixa, tot al contrari, ja que de ben segur que ens esperen bones coses més endavant. I com diu Albert Espinosa al seu darrer llibre: “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre”.  En aquestes dates m’agrada traslladar-vos a tots vosaltres, a les vostres famílies i a tots aquells que estimeu, els meus millors desitjos per a l’any que comença, i per a aquest 2021 encara més.  Bones festes!   Jordi Triola Guillem President

Es parla d’una certa normalitat

Habitualment, quan acaba l’estiu, els altres anys, agafem el darrer trimestre amb una força diferent i amb l’embranzida necessària, com deia al darrer butlletí, una vegada descansats de les vacances.

És clar que aquest cop no és així, més que en la normalitat, paraula que no m’agrada gaire, estem en una certa anormalitat, ni la vida ordinària, ni el contacte amb els nostres familiars i amics, ni les classes del Curs Superior que encetem, ni la Setmana Mundial que farem.

Però l’esperit positiu que em caracteritza no pot tenir un altre to, veure les ampolles sempre mig plenes i buscar les solucions a les qüestions col·legials que ens van envoltant diàriament.

I una d’aquestes coses que em fa mantenir la meva actitud positiva és un fet ben simple i complicat alhora, que El Butlletí torna a sortir en paper; potser algú no hi donarà la importància que es mereix, però jo sí, han estat dos números diferents, sis mesos, però aquest fet sí que demostra alguna cosa, que ja queda menys per acabar aquesta marató vírica que en certa manera ens tensa el dia a dia, tant personalment, familiarment com laboralment.

I així encararem la pròxima Setmana Mundial que ja la tenim a tocar, i tot i que serà totalment diferent de les altres 45 edicions anteriors per les circumstàncies que ens envolten, estic ben segur que tant el dimarts 20 en la jornada tècnica com el dijous 22 en l’acte institucional, gaudirem dels avantatges de les noves tecnologies mitjançant l’streaming i esperem que el plat que hem preparat sigui diferent, ben cuinat i del gust de tothom.

M’agradaria tenir unes paraules de record per al nostre col·laborador quasi etern, el nostre ninotaire de capçalera en els darrers 25 anys, batejat per Perich com a Fer, José Antonio Fernández Fernández, part de la nostra història i Creu de Sant Jordi, que ens va deixar el mes de setembre passat; d’ell recordarem moltes coses, tal com glossa una de les persones que el coneixia molt bé, Antoni Godoy, a la pàgina on Fer dibuixava.

Hi som de nou, però la veritat, al meu humil parer, hi hem estat sempre.

Som-hi!

Jordi Triola Guillem
President

Agafem embranzida

Arribem al número 150 del nostre butlletí i l’encetem després de les darreres eleccions del mes de març en què vaig ser reelegit president d’aquest Col·legi. Tal com deia, seran quatre anys plens de nous reptes i de noves implementacions.

A part dels objectius marcats i exposats en el moment de la reelecció, el que sí que vull remarcar són la complicitat i l’esperit de treball de tota la gent que forma aquesta nova Junta de Govern, amb l’objectiu clar que ens portarà a treballar amb la força necessària tal com hem fet fins ara: pensar en la mediació col·legiada gironina i defensar la nostra professió. 

Segurament hi ha moltes coses que canvien amb el temps, persones, revistes, institucions, però altres ens hi adaptem perfectament de forma mimètica al llarg de tots aquests anys de vida del nostre butlletí! 

Acabava la darrera Plana dos al mes de març amb un desig “que realment foren uns feliços anys vint”, i la veritat és que després d’haver transcorregut la meitat d’any, segurament el que volem és que s’acabi al més aviat possible i que, si més no, que vagi més en una dinàmica més positiva, que no en la dinàmica que hem portat fins avui. 

Des del Col·legi hem pretès seguir donant servei en tot moment durant aquests quasi tres mesos de teletreball, i com moltes empreses de mediació del nostre sector, crec que ho hem aconseguit. 

Hem estat en tot moment al costat dels col·legiats, resolent els dubtes, donant solucions tècniques, tal com ha de ser.

I també haig de reconèixer que moltes entitats asseguradores s’han apropat a nosaltres i han sabut adaptar-se de forma ràpida a les circumstàncies viscudes. 

Hem hagut de canviar hàbits, de suspendre actes, també l’àpat de germanor de la nostra festa patronal que teníem previst per al dia 26 de juny, aprendre a fer funcionar programes de videoconferència i encara tenim en l’aire la Setmana Mundial d’enguany, amb el dubte de si realment la podrem fer o no. 

Aquesta plana que sol ser més de reflexió personal, de comentaris de l’actualitat asseguradora o de la meva visió del sector, en aquests moments que mai havíem viscut abans el meu pensament està tant en com el Col·legi pot continuar estant al costat del mediador, com de quina manera totes les nostres empreses poden estar al costat dels nostres clients.

Quan surti aquest número serem a juliol, a punt d’unes possibles vacances, o no, donades les circumstàncies. Esperem que sí. 

Caldrà estar preparats per a tot el que ens depari l’estiu, i sobretot per al que vingui després, i de ben segur hi estarem. 

Agafem l’embranzida necessària perquè res ens aturi.

Bon estiu.

Jordi Triola Guillem
President
CMAG

Transformar la incertesa en esperança

Quan escric aquestes ratlles penso que estem en una situació molt delicada, tant empresarialment com personalment, per molts motius, però sobretot per les persones que tenen nom i cognoms, i algun de més conegut, que ens han deixat en aquest maleït període que estem vivint, per culpa del COVID-19. Un record per a tots.

Dit això, amb una nova llei de distribució aparcada sine die, amb un confinament de fa quasi un mes, les sensacions que ens arriben a tots són de les dificultats de les famílies per seguir tirant endavant i de l’empresariat per fer front a les seves obligacions tant amb els treballadors com amb els proveïdors, nosaltres inclosos, i amb la poca sensibilitat política per poder ajudar, només ajudar!, a totes aquestes famílies i a aquests petits empresaris que fan que el nostre teixit econòmic rutlli com ho ha fet sempre.

El meu parer és que els mediadors ho tenim bastant clar, per no dir molt clar, donant prioritat absoluta a la proximitat amb els clients, oferint ajut i servei més que mai, com sempre fem, però aquest cop ha de ser de qualitat màxima.

A aquest objectiu, és clar, ens hi ha d’ajudar tot el sector, però sobretot, els nostres partners, les entitats asseguradores, per estar també molt a prop dels seus clients, els mediadors professionals, adaptant-se a les circumstàncies, com fem i hem anat fent i de ben segur anirem fent durant aquest dies.

I també, el Col·legi, buscant la proximitat en tot moment, a vegades el que tens al teu cantó està molt lluny, en canvi, aquell que està a molta distància, a quilòmetres, el sents a prop.

Això és el que hem d’aconseguir en aquests moments, proximitat de les asseguradores,  dels mediadors, dels col·legis, de les institucions i, evidentment, calen ajuts immediats, econòmics, per part de tots els governs, ajornament d’impostos, de pagament d’autònoms, de línies de crèdits tous, però no al maig, ARA.

Tots tenim clar que aquest malson s’acabarà en un moment o altre, però el sotrac que haurem patit famílies i el teixit empresarial serà greu, i una vegada controlada la pandèmia haurem de tenir cura que aquestes ajudes “polítiques” segueixin a les proposades per tot el sector per poder sortir amb tota la celeritat possible d’aquest forat negre.

A vegades he parlat de la capacitat d’adaptació que tenim la mediació i també el sector assegurador i és d’agrair que avui dia no conec cap entitat asseguradora que s’hagi plantejat fer un ERTO, i això cal que tothom ho sàpiga, que conegui la fortalesa del nostre sector, un sector considerat ESSENCIAL, i que la població en general cregui més en nosaltres i que siguem capaços de traslladar-ho correctament, a diferència de com es va fer durant la crisi del 2008.

Tal com hem anat informant dia a dia des de les xarxes socials col·legials, tots nosaltres volem ser part de la solució!, i per això treballem plegats.

Molta força!

Jordi Triola Guillem

President

CMAG