Es parla d’una certa normalitat

Habitualment, quan acaba l’estiu, els altres anys, agafem el darrer trimestre amb una força diferent i amb l’embranzida necessària, com deia al darrer butlletí, una vegada descansats de les vacances.

És clar que aquest cop no és així, més que en la normalitat, paraula que no m’agrada gaire, estem en una certa anormalitat, ni la vida ordinària, ni el contacte amb els nostres familiars i amics, ni les classes del Curs Superior que encetem, ni la Setmana Mundial que farem.

Però l’esperit positiu que em caracteritza no pot tenir un altre to, veure les ampolles sempre mig plenes i buscar les solucions a les qüestions col·legials que ens van envoltant diàriament.

I una d’aquestes coses que em fa mantenir la meva actitud positiva és un fet ben simple i complicat alhora, que El Butlletí torna a sortir en paper; potser algú no hi donarà la importància que es mereix, però jo sí, han estat dos números diferents, sis mesos, però aquest fet sí que demostra alguna cosa, que ja queda menys per acabar aquesta marató vírica que en certa manera ens tensa el dia a dia, tant personalment, familiarment com laboralment.

I així encararem la pròxima Setmana Mundial que ja la tenim a tocar, i tot i que serà totalment diferent de les altres 45 edicions anteriors per les circumstàncies que ens envolten, estic ben segur que tant el dimarts 20 en la jornada tècnica com el dijous 22 en l’acte institucional, gaudirem dels avantatges de les noves tecnologies mitjançant l’streaming i esperem que el plat que hem preparat sigui diferent, ben cuinat i del gust de tothom.

M’agradaria tenir unes paraules de record per al nostre col·laborador quasi etern, el nostre ninotaire de capçalera en els darrers 25 anys, batejat per Perich com a Fer, José Antonio Fernández Fernández, part de la nostra història i Creu de Sant Jordi, que ens va deixar el mes de setembre passat; d’ell recordarem moltes coses, tal com glossa una de les persones que el coneixia molt bé, Antoni Godoy, a la pàgina on Fer dibuixava.

Hi som de nou, però la veritat, al meu humil parer, hi hem estat sempre.

Som-hi!

Jordi Triola Guillem
President

Agafem embranzida

Arribem al número 150 del nostre butlletí i l’encetem després de les darreres eleccions del mes de març en què vaig ser reelegit president d’aquest Col·legi. Tal com deia, seran quatre anys plens de nous reptes i de noves implementacions.

A part dels objectius marcats i exposats en el moment de la reelecció, el que sí que vull remarcar són la complicitat i l’esperit de treball de tota la gent que forma aquesta nova Junta de Govern, amb l’objectiu clar que ens portarà a treballar amb la força necessària tal com hem fet fins ara: pensar en la mediació col·legiada gironina i defensar la nostra professió. 

Segurament hi ha moltes coses que canvien amb el temps, persones, revistes, institucions, però altres ens hi adaptem perfectament de forma mimètica al llarg de tots aquests anys de vida del nostre butlletí! 

Acabava la darrera Plana dos al mes de març amb un desig “que realment foren uns feliços anys vint”, i la veritat és que després d’haver transcorregut la meitat d’any, segurament el que volem és que s’acabi al més aviat possible i que, si més no, que vagi més en una dinàmica més positiva, que no en la dinàmica que hem portat fins avui. 

Des del Col·legi hem pretès seguir donant servei en tot moment durant aquests quasi tres mesos de teletreball, i com moltes empreses de mediació del nostre sector, crec que ho hem aconseguit. 

Hem estat en tot moment al costat dels col·legiats, resolent els dubtes, donant solucions tècniques, tal com ha de ser.

I també haig de reconèixer que moltes entitats asseguradores s’han apropat a nosaltres i han sabut adaptar-se de forma ràpida a les circumstàncies viscudes. 

Hem hagut de canviar hàbits, de suspendre actes, també l’àpat de germanor de la nostra festa patronal que teníem previst per al dia 26 de juny, aprendre a fer funcionar programes de videoconferència i encara tenim en l’aire la Setmana Mundial d’enguany, amb el dubte de si realment la podrem fer o no. 

Aquesta plana que sol ser més de reflexió personal, de comentaris de l’actualitat asseguradora o de la meva visió del sector, en aquests moments que mai havíem viscut abans el meu pensament està tant en com el Col·legi pot continuar estant al costat del mediador, com de quina manera totes les nostres empreses poden estar al costat dels nostres clients.

Quan surti aquest número serem a juliol, a punt d’unes possibles vacances, o no, donades les circumstàncies. Esperem que sí. 

Caldrà estar preparats per a tot el que ens depari l’estiu, i sobretot per al que vingui després, i de ben segur hi estarem. 

Agafem l’embranzida necessària perquè res ens aturi.

Bon estiu.

Jordi Triola Guillem
President
CMAG

Transformar la incertesa en esperança

Quan escric aquestes ratlles penso que estem en una situació molt delicada, tant empresarialment com personalment, per molts motius, però sobretot per les persones que tenen nom i cognoms, i algun de més conegut, que ens han deixat en aquest maleït període que estem vivint, per culpa del COVID-19. Un record per a tots.

Dit això, amb una nova llei de distribució aparcada sine die, amb un confinament de fa quasi un mes, les sensacions que ens arriben a tots són de les dificultats de les famílies per seguir tirant endavant i de l’empresariat per fer front a les seves obligacions tant amb els treballadors com amb els proveïdors, nosaltres inclosos, i amb la poca sensibilitat política per poder ajudar, només ajudar!, a totes aquestes famílies i a aquests petits empresaris que fan que el nostre teixit econòmic rutlli com ho ha fet sempre.

El meu parer és que els mediadors ho tenim bastant clar, per no dir molt clar, donant prioritat absoluta a la proximitat amb els clients, oferint ajut i servei més que mai, com sempre fem, però aquest cop ha de ser de qualitat màxima.

A aquest objectiu, és clar, ens hi ha d’ajudar tot el sector, però sobretot, els nostres partners, les entitats asseguradores, per estar també molt a prop dels seus clients, els mediadors professionals, adaptant-se a les circumstàncies, com fem i hem anat fent i de ben segur anirem fent durant aquest dies.

I també, el Col·legi, buscant la proximitat en tot moment, a vegades el que tens al teu cantó està molt lluny, en canvi, aquell que està a molta distància, a quilòmetres, el sents a prop.

Això és el que hem d’aconseguir en aquests moments, proximitat de les asseguradores,  dels mediadors, dels col·legis, de les institucions i, evidentment, calen ajuts immediats, econòmics, per part de tots els governs, ajornament d’impostos, de pagament d’autònoms, de línies de crèdits tous, però no al maig, ARA.

Tots tenim clar que aquest malson s’acabarà en un moment o altre, però el sotrac que haurem patit famílies i el teixit empresarial serà greu, i una vegada controlada la pandèmia haurem de tenir cura que aquestes ajudes “polítiques” segueixin a les proposades per tot el sector per poder sortir amb tota la celeritat possible d’aquest forat negre.

A vegades he parlat de la capacitat d’adaptació que tenim la mediació i també el sector assegurador i és d’agrair que avui dia no conec cap entitat asseguradora que s’hagi plantejat fer un ERTO, i això cal que tothom ho sàpiga, que conegui la fortalesa del nostre sector, un sector considerat ESSENCIAL, i que la població en general cregui més en nosaltres i que siguem capaços de traslladar-ho correctament, a diferència de com es va fer durant la crisi del 2008.

Tal com hem anat informant dia a dia des de les xarxes socials col·legials, tots nosaltres volem ser part de la solució!, i per això treballem plegats.

Molta força!

Jordi Triola Guillem

President

CMAG

Encetem una nova dècada

Sí, comença un nou any, però aquest cop és més que dir això, encetem una nova dècada.

Amb les festes de Nadal acabades i tot tornant a la normalitat, amb moltes de les il·lusions aconseguides, amb molts retrobaments familiars i, és clar, de ben segur també amb moltes absències, començarem un nou camí cap a nous reptes de cara al futur, personals, professionals i col·legials, que amb tota seguretat ens portaran canvis.

Fa cent anys es parlava dels anys vint com dels “feliços anys vint” o també dels “bojos anys vint”.

Varen ser anys amb un important creixement econòmic, amb prosperitat diria que mundial, tot i que es va iniciar als EUA i va arribar una mica més tard a Europa.

Varen ser els inicis dels grans moviments migratoris, tanmateix, en certa manera com ara, com si fos una moda que torna, varen aportar diferents formes de pensar, de costums, de religions, de llengües o d’ideals.

També varen començar a néixer, dintre d’un benestar diria que desconegut i amb un gran optimisme, coses que ara semblen més que quotidianes, els cotxes, els telèfons, els electrodomèstics, les vendes a terminis...

I és clar, la música, peça molt important en aquest període, el blues, el jazz o el charleston, que van marcar aquests dies, acompanyats de la llei seca, que va comportar el naixement de màfies i gàngsters més que coneguts, com Al Capone.

Dit tot això, i pensant en àmbit només col·legial, els meus desitjos de cara a aquest nou període són els de mantenir aquesta dinàmica amb la velocitat de creuer que es porta, que puguem seguir fent els actes formatius com fins ara amb qualitat i quantitat, que mantinguem el nivell d’exigència que tenim en l’actualitat, que continuem estant al costat del col·legiat quan ens ho demana, que gaudim de la nostra Setmana Mundial i de la nostra patrona, segurament amb un estil diferent, en definitiva, que seguim fent un col·legi pensant en el seu protagonista, el col·legiat i la col·legiada.

No tinc cap dubte que dintre d’aquesta dècada s’imposarà l’EIAC, noves tecnologies a les quals caldrà adaptar-se amb certa rapidesa, que tindrem canvis amb l’aplicació de la IDD, de forma definitiva, que el fet d’anar-nos formant dia a dia serà el que ens diferenciarà d’altres distribuïdors, però sobretot, cal destacar el fet d’alternar-ho sempre amb la proximitat al client. El nostre principal actiu en els nostres negocis.

Aquest any, dintre la tardana Setmana Mundial, hem estrenat una sintonia, anomenada Hi som!, feta amb l’esperit que la música ens acompanyi a la nostra vida i realment es converteixi en la banda sonora col·legial.

Amb el positivisme que sempre intento traslladar, evidentment, treballaré i treballarem tots perquè aquesta dècada que neix no acabi amb un “octubre negre” com el 29, sinó que la prosperitat i força col·legial ens pugui durar un període el més llarg possible, amb els diferents canvis que ens portarà el futur, legislatius, de col·legi, de sector i continuar donant respostes a l’exigència del client.

Que aquest 2020 que hem iniciat sigui realment la primera pedra d’uns “feliços anys vint”.

Jordi Triola Guillem

President

La música de la nostra vida

S’ha acabat l’estiu i encetem el darrer tram de l’any, decisiu per a moltes coses. Un tram amb expectatives professionals de fer l’esforç per a allò que ens cal per arribar a aquelles metes que ens havíem marcat i també, no cal oblidar-ho en cap moment, les personals.

Tenim forces renovades, esperant i desitjant invertir-les en allò que el nostre cap pensi o el nostre cor ens demani.

Però també ens trobem de nou en una situació diria que delicada i alhora esperançadora, en un déjà-vu —quasi em fa recordar la Plana dos del 2017—, que com deia en aquell moment era de poques paraules, i els sentiments fruïen de manera molt especial. Voldria poder diferenciar-ho, però realment tinc les meves dificultats de poder–ho fer i poder separar les diferents realitats en què en aquests moments ens trobem.

Buscant en la part freda i racional, el títol de la Plana dos del butlletí del tercer trimestre de l’any sempre sol ser una invitació al que ens durà la Setmana Mundial, aquest any la 45a, que ja tenim a sobre, a tocar, mai millor dit; la música sol resoldre moltes coses, conflictes, divergències, ens aixeca l’ànim en moments de baixa forma, ens porta a inflar les nostres baixes reserves, ens insufla la benzina necessària tant anímicament com personalment, en definitiva, és una molt bona medecina, recomanada a tothom en tot moment, inclús un tractament directe perquè, segons diuen, amansa les feres.

Aquest serà el leitmot¡v de la Setmana, la música; el mes d’octubre sol ser un dels mesos col·legials i també personals més intensos de l’any.

Com deia, s’acumulen diferents actes, però sobretot ens fa tornar-nos a retrobar el fet de poder gaudir de la nostra professió i de la nostra companyonia durant els diferents moments que tindrem a la pròxima Setmana Mundial.

Dintre del positivisme que m’envolta sempre, us vull demanar poder seguir comptant amb aquesta sintonia que ens ha portat on som i a seguir entomant els nostres projectes de futur amb tota la il·lusió del món.

Sempre hem d’estar preparats, sempre cal treballar, no baixem mai les defenses, lluitem per la professió que ens estimem, i és clar, seguim fent Col·legi.

Jordi Triola Guillem

President

Temps de recuperació

Encetem aquests mesos d’estiu, de calors intenses, d’arribar al mig de la cursa, a l’equador de l´any i també un temps de recuperació de les forces invertides en aquest primer trajecte.

Ens agrada mirar enrere i fer balanç del que hem fet fins avui i de ben segur que és positiu, tot i els entrebancs, dubtes o decepcions rebudes, però al meu entendre, sempre és millor mirar endavant, amb les rectificacions que calguin per poder arribar a aconseguir els nostres objectius col·legials, personals i empresarials.

El nostre butlletí és un referent a tot l’Estat, per antiguitat i qualitat i per ser un mitjà de cohesió col·legial, d’opinions diverses, de coneixement, de divulgació de la professió.

Aquest, per a mi, és un camí de fer brollar uns sentiments, unes idees, d’ordenar paraules una darrere l’altra que vulguin expressar allò que penso, de parar i quantificar realment la importància de la nostra institució, dels nostres col·legiats, de la gent a qui servim i de les entitats/institucions que ens donen la seva confiança any rere any, que col·laboren amb nosaltres, diria que quasi cada dia hi penso i, com no pot ser d’altra manera, també hi treballo.

Fa pocs dies, hem pogut gaudir un cop més del dia de la nostra patrona, la festivitat del Perpetu Socors, d’una forma diferent, tal com hem fet en els darrers anys, d’una manera desenfadada, que no vol dir irrespectuosa, tot al contrari, però al cap i a la fi, amb una alta participació de col·legiats, d’entitats, de pèrits i, és clar, de les peces motores del nostre col·legi, dels nostres empleats, que fan que els engranatges funcionin i posin l’oli necessari perquè res grinyoli.

Com bé sabeu, no anem a buscar grans llocs, ni plats enrevessats, sinó que l’eix central volem que sigui la companyonia, poder viure unes hores compartint vivències, desitjos i poder gaudir intercanviant unes hores els nostres parers; això és una celebració de la patrona diferent i això fa que siguem un col·legi diferent, com moltes altres coses, ni millor ni pitjor, només diferent.

Aquestes diferències són les que fan fer cada dia un pas endavant en defensa de la professió, les que et donen forces perquè puguis treure hores d’on calgui per poder aportar el nostre gra de sorra a la nostra institució perquè sigui un xic més forta, i es mantingui aliena a futurs incerts que puguem tenir.

Realment, el futur sempre és incert, perquè el desconeixem, però el podem anar esculpint i modelant.

Tinc molt clar que sempre que tinguem la unitat necessària, com fins al dia d’avui, sempre que anem remant tots en la mateixa direcció, tot i que segurament discreparem, encara que tinguem uns punts de vista molt diferents, seguirem essent aquell mirall per a molts altres companys de professió d’arreu; potser haurem d’anar buscant nous camins, encara per descobrir, comuns, potser hi haurà més corbes, però segur que arribarem al nostre objectiu.

Analitzem, descansem i recuperem-nos per seguir fent camí i fent COL·LEGI.

Jordi Triola Guillem

President

Entre la Lliga i la Copa

Hem encetat un nou any i com gairebé sempre, amb bons auguris i perspectives, i si no és així, malament,  sempre cal tenir la força necessària per entomar els reptes que se’ns presenten, ja siguin professionals, col·legials o personals.

Moltes vegades, a les nostres vides, els camins es creuen i cal escollir el que et portarà al millor port possible, amb entrebancs, maregassa, però desgraciadament, en aquesta elecció, erres involuntàriament a l’hora d’escollir-lo.

Cal tenir clar on volem arribar, sempre s’ha de tenir clar, sinó aquell objectiu es pot convertir en un malson.

Fa poc dies es va celebrar l’Assemblea anual i vaig voler traslladar dues idees que crec que són les que segueixen suportant las bases de la nostra institució, la fortalesa tant professional com econòmica, i la forma de fer, el que en diem el tarannà, altres en diuen l’ètica, sempre adreçat a prendre les decisions que entenc que porten aquest Col·legi en la direcció adequada i on es mereix.

Dirigir no és manar sense escoltar, dirigir és marcar el rumb adequat i amb la força de tots assolir els objectius marcats des d’un inici. Dirigir és corregir el rumb de la nau quan les coses no van del tot bé. Dirigir és liderar.

Aquest primer trimestre és llarg, hi ha poques aturades tècniques, inclús l’esperada Setmana Santa ens ha quedat lluny, ara ja més a prop, però sempre cal que la ment i el cos descansin i es relaxin i tinguin l’embranzida necessària per seguir fent la nostra feina, i per què no, gaudint de la nostra professió cada dia.

Som-hi doncs, gaudim, descansem i tornem-hi!

Jordi Triola Guillem
President