collegi

collegi
El blog del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Girona vol ser una continuació del web corporatiu col·legial amb les particularitats pròpies d'aquest recurs com són les reflexions de caire més personal, així com una eina més de suport a la presència del Col·legi a les xarxes socials. Volem que sigui un espai obert de comentaris i reflexions sobre la nostra professió, on hi pugui haver un diàleg que ens enriqueixi a tots plegats: mediadors, asseguradores, perits i consumidors.

divendres, 22 de gener de 2021

Adéu 2020!

 Escoltava dies enrere una cançó preciosa que deia “Qui m’ha robat el mes d’abril?” i la veritat és que ens podríem plantejar que molts de nosaltres tenim la sensació que algú  ens ha “robat l’any 2020”. 

Ara fa un any parlava que encetàvem una nova dècada amb aquest any 20 que ens entrava; crec que tots som del parer que desitgem que s’acabi d’una vegada per totes i que de ben segur el recordarem al llarg de tota la nostra vida, i que no serà per bé. 

Aquestes festes de Nadal, del tot diferents, han estat quasi com un cap de setmana llarg, ens hem vist poc i no hem pogut estar amb tota la família per diferents motius, tant com la llunyania com per persones que malauradament ens han deixat. 

Espero i desitjo que tots puguem tornar a la normalitat real, la que coneixíem abans del febrer passat, vaja, la que recordem, quan ens parlàvem cara a cara i no hi havia cap problema, quan ens miràvem als ulls sense mascareta, quan no hi havia limitacions per compartir una taula, i això fa que ens estimuli a ser forts i que puguem veure la llum per sortir al final del túnel. Està clar que ens queda menys, però no podem abaixar els braços. 

Com bé sabeu, m’agrada fer una mica de balanç del que hem fet col·legialment durant tot l’any i aquest ha estat un any complex, i si em fixo amb això, tot i les dificultats que hem tingut, n’estic més que satisfet, perquè hem pogut donar servei als col·legiats, hem pogut seguir fent les formacions previstes, diferents i amb uns altres recursos, però les hem fet, hem gaudit d’una Setmana Mundial, televisiva, però amb èxit de participació, però sobretot, ens hem adequat a les circumstàncies que ens han marcat els temps convulsos que vivim i al meu entendre, n’hem sortit reforçats i preparats pel que vingui. 

Estem a punt, més que mai, per entomar els reptes que se’ns presentin, tant tecnològics com col·legials, familiars o personals.

Veig el 2021 de forma totalment positiva, com no pot ser d’altra manera amb tots els canvis que calgui fer, amb adaptacions i limitacions, però de la mateixa manera que hem passat altres cops, com el 2008 i posteriors, l’esperança i la il·lusió són components que mai es poden perdre fins el darrer alè. 

La mediació col·legiada està al costat dels seus clients, donant servei en tot moment, igual que el Col·legi, i de tot cor espero que la força ens segueixi acompanyant durant l’any que hem encetat. 

No afluixem!

 

Jordi Triola Guillem

President

dilluns, 14 de desembre de 2020

Missatge de Nadal

 

Benvolguts companys i companyes, 

És clar que aquest Nadal serà del tot diferent per les circumstàncies que estem vivint i que l’entrada de la dècada de què parlava l’any passat no ha estat ni de bon tros el que ens esperàvem.  

Ha estat un any dur i ho segueix essent, hem après moltes coses de comunicació, diferents de les que fèiem de forma normalitzada fins a la realitat que teníem i coneixíem del mes de març, portem mascareta, no ens abracem, ens parlem a distància, malauradament hem perdut per la COVID-19 éssers estimats i parlem de pandèmia i de bombolles amb un trista normalitat, però des del Col·legi volem estar i estem a prop dels nostres col·legiats en tot moment. 

Cada desembre faig una mica de reflexió del que hem tingut ocasió de fer dintre l’any que s’esmuny, però a part de totes les coses que han succeït, potser, col·legialment parlant, el pas endavant que hem fet durant la darrera Setmana Mundial per celebrar-la sense tenir-vos al costat, sinó per mitjans televisius, no ha estat fàcil, però ja us puc dir que ha estat tremendament enriquidor, i espero que per a tots vosaltres també. Un pas més per saber ser on cal, per adequar-se a les circumstàncies i per saltar els obstacles que tenim. 

De cares al futur tindrem canvis a la societat, en les relacions personals, en les comunicacions, però cada cop tinc més clar que els mediadors som d’una espècie darwiniana, ens adaptem a totes les circumstàncies que ens toca viure i en què ens toca treballar, i com no pot ser d’altra manera, ens farem més forts i ens adaptarem al que calgui, però sempre cal tenir la ment oberta davant d’aquestes situacions, cosa que, al meu parer, ens ajudarà i ens enfortirà.

 

La nostra feina sempre és diferent però la finalitat no canvia, com la del Col·legi, estar a prop del nostre client, del nostre col·legiat, per poder satisfer les seves necessitats i perspectives de futur. 

La pertinença al Col·legi de tots els que el configurem és un punt molt positiu i de professionalitat que s’estén per totes les contrades. Els inputs que ens traslladeu de forma contínua en les trobades que tenim, encara que siguin virtuals, ens omplen de l’energia necessària per seguir treballant per la nostra col·lectivitat, que ens estimem. La vostra/nostra força la demostrem dia a dia davant les adversitats que se’ns plantegen. 

No puc acabar aquestes línies de Nadal amb un sentiment de moral baixa, tot al contrari, ja que de ben segur que ens esperen bones coses més endavant. I com diu Albert Espinosa al seu darrer llibre: “Si ens ensenyessin a perdre guanyaríem sempre”. 

En aquestes dates m’agrada traslladar-vos a tots vosaltres, a les vostres famílies i a tots aquells que estimeu, els meus millors desitjos per a l’any que comença, i per a aquest 2021 encara més. 

Bones festes!

 

Jordi Triola Guillem

President

dimarts, 27 d’octubre de 2020

Es parla d’una certa normalitat

Habitualment, quan acaba l’estiu, els altres anys, agafem el darrer trimestre amb una força diferent i amb l’embranzida necessària, com deia al darrer butlletí, una vegada descansats de les vacances.

És clar que aquest cop no és així, més que en la normalitat, paraula que no m’agrada gaire, estem en una certa anormalitat, ni la vida ordinària, ni el contacte amb els nostres familiars i amics, ni les classes del Curs Superior que encetem, ni la Setmana Mundial que farem.

Però l’esperit positiu que em caracteritza no pot tenir un altre to, veure les ampolles sempre mig plenes i buscar les solucions a les qüestions col·legials que ens van envoltant diàriament.

I una d’aquestes coses que em fa mantenir la meva actitud positiva és un fet ben simple i complicat alhora, que El Butlletí torna a sortir en paper; potser algú no hi donarà la importància que es mereix, però jo sí, han estat dos números diferents, sis mesos, però aquest fet sí que demostra alguna cosa, que ja queda menys per acabar aquesta marató vírica que en certa manera ens tensa el dia a dia, tant personalment, familiarment com laboralment.

I així encararem la pròxima Setmana Mundial que ja la tenim a tocar, i tot i que serà totalment diferent de les altres 45 edicions anteriors per les circumstàncies que ens envolten, estic ben segur que tant el dimarts 20 en la jornada tècnica com el dijous 22 en l’acte institucional, gaudirem dels avantatges de les noves tecnologies mitjançant l’streaming i esperem que el plat que hem preparat sigui diferent, ben cuinat i del gust de tothom.

M’agradaria tenir unes paraules de record per al nostre col·laborador quasi etern, el nostre ninotaire de capçalera en els darrers 25 anys, batejat per Perich com a Fer, José Antonio Fernández Fernández, part de la nostra història i Creu de Sant Jordi, que ens va deixar el mes de setembre passat; d’ell recordarem moltes coses, tal com glossa una de les persones que el coneixia molt bé, Antoni Godoy, a la pàgina on Fer dibuixava.

Hi som de nou, però la veritat, al meu humil parer, hi hem estat sempre.

Som-hi!

Jordi Triola Guillem
President

dijous, 9 de juliol de 2020

Agafem embranzida

Arribem al número 150 del nostre butlletí i l’encetem després de les darreres eleccions del mes de març en què vaig ser reelegit president d’aquest Col·legi. Tal com deia, seran quatre anys plens de nous reptes i de noves implementacions.

A part dels objectius marcats i exposats en el moment de la reelecció, el que sí que vull remarcar són la complicitat i l’esperit de treball de tota la gent que forma aquesta nova Junta de Govern, amb l’objectiu clar que ens portarà a treballar amb la força necessària tal com hem fet fins ara: pensar en la mediació col·legiada gironina i defensar la nostra professió. 

Segurament hi ha moltes coses que canvien amb el temps, persones, revistes, institucions, però altres ens hi adaptem perfectament de forma mimètica al llarg de tots aquests anys de vida del nostre butlletí! 

Acabava la darrera Plana dos al mes de març amb un desig “que realment foren uns feliços anys vint”, i la veritat és que després d’haver transcorregut la meitat d’any, segurament el que volem és que s’acabi al més aviat possible i que, si més no, que vagi més en una dinàmica més positiva, que no en la dinàmica que hem portat fins avui. 

Des del Col·legi hem pretès seguir donant servei en tot moment durant aquests quasi tres mesos de teletreball, i com moltes empreses de mediació del nostre sector, crec que ho hem aconseguit. 

Hem estat en tot moment al costat dels col·legiats, resolent els dubtes, donant solucions tècniques, tal com ha de ser.

I també haig de reconèixer que moltes entitats asseguradores s’han apropat a nosaltres i han sabut adaptar-se de forma ràpida a les circumstàncies viscudes. 

Hem hagut de canviar hàbits, de suspendre actes, també l’àpat de germanor de la nostra festa patronal que teníem previst per al dia 26 de juny, aprendre a fer funcionar programes de videoconferència i encara tenim en l’aire la Setmana Mundial d’enguany, amb el dubte de si realment la podrem fer o no. 

Aquesta plana que sol ser més de reflexió personal, de comentaris de l’actualitat asseguradora o de la meva visió del sector, en aquests moments que mai havíem viscut abans el meu pensament està tant en com el Col·legi pot continuar estant al costat del mediador, com de quina manera totes les nostres empreses poden estar al costat dels nostres clients.
Quan surti aquest número serem a juliol, a punt d’unes possibles vacances, o no, donades les circumstàncies. Esperem que sí. 

Caldrà estar preparats per a tot el que ens depari l’estiu, i sobretot per al que vingui després, i de ben segur hi estarem. 

Agafem l’embranzida necessària perquè res ens aturi.

Bon estiu.

Jordi Triola Guillem
President
CMAG

dijous, 2 d’abril de 2020

Transformar la incertesa en esperança


Quan escric aquestes ratlles penso que estem en una situació molt delicada, tant empresarialment com personalment, per molts motius, però sobretot per les persones que tenen nom i cognoms, i algun de més conegut, que ens han deixat en aquest maleït període que estem vivint, per culpa del COVID-19. Un record per a tots.

Dit això, amb una nova llei de distribució aparcada sine die, amb un confinament de fa quasi un mes, les sensacions que ens arriben a tots són de les dificultats de les famílies per seguir tirant endavant i de l’empresariat per fer front a les seves obligacions tant amb els treballadors com amb els proveïdors, nosaltres inclosos, i amb la poca sensibilitat política per poder ajudar, només ajudar!, a totes aquestes famílies i a aquests petits empresaris que fan que el nostre teixit econòmic rutlli com ho ha fet sempre.

El meu parer és que els mediadors ho tenim bastant clar, per no dir molt clar, donant prioritat absoluta a la proximitat amb els clients, oferint ajut i servei més que mai, com sempre fem, però aquest cop ha de ser de qualitat màxima.

A aquest objectiu, és clar, ens hi ha d’ajudar tot el sector, però sobretot, els nostres partners, les entitats asseguradores, per estar també molt a prop dels seus clients, els mediadors professionals, adaptant-se a les circumstàncies, com fem i hem anat fent i de ben segur anirem fent durant aquest dies.

I també, el Col·legi, buscant la proximitat en tot moment, a vegades el que tens al teu cantó està molt lluny, en canvi, aquell que està a molta distància, a quilòmetres, el sents a prop.

Això és el que hem d’aconseguir en aquests moments, proximitat de les asseguradores,  dels mediadors, dels col·legis, de les institucions i, evidentment, calen ajuts immediats, econòmics, per part de tots els governs, ajornament d’impostos, de pagament d’autònoms, de línies de crèdits tous, però no al maig, ARA.

Tots tenim clar que aquest malson s’acabarà en un moment o altre, però el sotrac que haurem patit famílies i el teixit empresarial serà greu, i una vegada controlada la pandèmia haurem de tenir cura que aquestes ajudes “polítiques” segueixin a les proposades per tot el sector per poder sortir amb tota la celeritat possible d’aquest forat negre.

A vegades he parlat de la capacitat d’adaptació que tenim la mediació i també el sector assegurador i és d’agrair que avui dia no conec cap entitat asseguradora que s’hagi plantejat fer un ERTO, i això cal que tothom ho sàpiga, que conegui la fortalesa del nostre sector, un sector considerat ESSENCIAL, i que la població en general cregui més en nosaltres i que siguem capaços de traslladar-ho correctament, a diferència de com es va fer durant la crisi del 2008.

Tal com hem anat informant dia a dia des de les xarxes socials col·legials, tots nosaltres volem ser part de la solució!, i per això treballem plegats.

Molta força!

Jordi Triola Guillem
President
CMAG

dimecres, 15 de gener de 2020

Encetem una nova dècada


Sí, comença un nou any, però aquest cop és més que dir això, encetem una nova dècada.

Amb les festes de Nadal acabades i tot tornant a la normalitat, amb moltes de les il·lusions aconseguides, amb molts retrobaments familiars i, és clar, de ben segur també amb moltes absències, començarem un nou camí cap a nous reptes de cara al futur, personals, professionals i col·legials, que amb tota seguretat ens portaran canvis.

Fa cent anys es parlava dels anys vint com dels “feliços anys vint” o també dels “bojos anys vint”.

Varen ser anys amb un important creixement econòmic, amb prosperitat diria que mundial, tot i que es va iniciar als EUA i va arribar una mica més tard a Europa.

Varen ser els inicis dels grans moviments migratoris, tanmateix, en certa manera com ara, com si fos una moda que torna, varen aportar diferents formes de pensar, de costums, de religions, de llengües o d’ideals.

També varen començar a néixer, dintre d’un benestar diria que desconegut i amb un gran optimisme, coses que ara semblen més que quotidianes, els cotxes, els telèfons, els electrodomèstics, les vendes a terminis...

I és clar, la música, peça molt important en aquest període, el blues, el jazz o el charleston, que van marcar aquests dies, acompanyats de la llei seca, que va comportar el naixement de màfies i gàngsters més que coneguts, com Al Capone.

Dit tot això, i pensant en àmbit només col·legial, els meus desitjos de cara a aquest nou període són els de mantenir aquesta dinàmica amb la velocitat de creuer que es porta, que puguem seguir fent els actes formatius com fins ara amb qualitat i quantitat, que mantinguem el nivell d’exigència que tenim en l’actualitat, que continuem estant al costat del col·legiat quan ens ho demana, que gaudim de la nostra Setmana Mundial i de la nostra patrona, segurament amb un estil diferent, en definitiva, que seguim fent un col·legi pensant en el seu protagonista, el col·legiat i la col·legiada.

No tinc cap dubte que dintre d’aquesta dècada s’imposarà l’EIAC, noves tecnologies a les quals caldrà adaptar-se amb certa rapidesa, que tindrem canvis amb l’aplicació de la IDD, de forma definitiva, que el fet d’anar-nos formant dia a dia serà el que ens diferenciarà d’altres distribuïdors, però sobretot, cal destacar el fet d’alternar-ho sempre amb la proximitat al client. El nostre principal actiu en els nostres negocis.

Aquest any, dintre la tardana Setmana Mundial, hem estrenat una sintonia, anomenada Hi som!, feta amb l’esperit que la música ens acompanyi a la nostra vida i realment es converteixi en la banda sonora col·legial.

Amb el positivisme que sempre intento traslladar, evidentment, treballaré i treballarem tots perquè aquesta dècada que neix no acabi amb un “octubre negre” com el 29, sinó que la prosperitat i força col·legial ens pugui durar un període el més llarg possible, amb els diferents canvis que ens portarà el futur, legislatius, de col·legi, de sector i continuar donant respostes a l’exigència del client.

Que aquest 2020 que hem iniciat sigui realment la primera pedra d’uns “feliços anys vint”.

Jordi Triola Guillem
President

dimarts, 22 d’octubre de 2019

La música de la nostra vida


S’ha acabat l’estiu i encetem el darrer tram de l’any, decisiu per a moltes coses. Un tram amb expectatives professionals de fer l’esforç per a allò que ens cal per arribar a aquelles metes que ens havíem marcat i també, no cal oblidar-ho en cap moment, les personals.

Tenim forces renovades, esperant i desitjant invertir-les en allò que el nostre cap pensi o el nostre cor ens demani.

Però també ens trobem de nou en una situació diria que delicada i alhora esperançadora, en un déjà-vu —quasi em fa recordar la Plana dos del 2017—, que com deia en aquell moment era de poques paraules, i els sentiments fruïen de manera molt especial. Voldria poder diferenciar-ho, però realment tinc les meves dificultats de poder–ho fer i poder separar les diferents realitats en què en aquests moments ens trobem.

Buscant en la part freda i racional, el títol de la Plana dos del butlletí del tercer trimestre de l’any sempre sol ser una invitació al que ens durà la Setmana Mundial, aquest any la 45a, que ja tenim a sobre, a tocar, mai millor dit; la música sol resoldre moltes coses, conflictes, divergències, ens aixeca l’ànim en moments de baixa forma, ens porta a inflar les nostres baixes reserves, ens insufla la benzina necessària tant anímicament com personalment, en definitiva, és una molt bona medecina, recomanada a tothom en tot moment, inclús un tractament directe perquè, segons diuen, amansa les feres.

Aquest serà el leitmot¡v de la Setmana, la música; el mes d’octubre sol ser un dels mesos col·legials i també personals més intensos de l’any.

Com deia, s’acumulen diferents actes, però sobretot ens fa tornar-nos a retrobar el fet de poder gaudir de la nostra professió i de la nostra companyonia durant els diferents moments que tindrem a la pròxima Setmana Mundial.

Dintre del positivisme que m’envolta sempre, us vull demanar poder seguir comptant amb aquesta sintonia que ens ha portat on som i a seguir entomant els nostres projectes de futur amb tota la il·lusió del món.

Sempre hem d’estar preparats, sempre cal treballar, no baixem mai les defenses, lluitem per la professió que ens estimem, i és clar, seguim fent Col·legi.



Jordi Triola Guillem
President