Semblaria que cal molta imaginació per trobar
semblances entre el món de la restauració o de la gastronomia i el món de la
mediació d’assegurances. Si rumiem una mica, però, tampoc estem tan allunyats.
Els restaurants tradicionals tenen força coses en comú
amb la mediació professional d’assegurances. Són establiments on se serveixen
menjars i on s’és atès per un cambrer que ens exposa les possibilitats i a qui
es demana el menjar que es desitja i com es desitja, amb quina beguda s’acompanyarà,
i quines postres es prendran. Al client també li és ofert l’àpat en un ambient
confortable, amb una taula degudament parada, amb les seves estovalles, coberts
i vaixella. Un cop acabat el repàs, el client satisfet abona el compte i inclús
ofereix una propina si ha sigut bo el servei. Si fa no fa, el despatx de
mediació d’assegurances acull els clients, els atén i escolta les necessitats
asseguradores que se li demanen. En la nostra cuina del despatx li elaborem
propostes d’assegurances a mida que són entregades i explicades al client amb
tot detall, finalment el client tria i pot contractar la pòlissa, sabent que
quan calgui l’atendrem per a qualsevol altra consulta o sinistre.
En els darrers anys, però, la proliferació de les
plataformes en la xarxa i línies telefòniques directes de les asseguradores fa
que s’albirin força similituds, també, entre aquestes i altres establiments de
restauració: els fast food o menjar
escombraria.
Així doncs, ens adonem que aquests establiments de
menjar ràpid també, com aquestes plataformes, són establiments sense
professionals que ens serveixin, és a dir, sense cambrers, ni maîtres, ni cap
servei de taula que atenguin els clients. És el client qui primer ha de fer cua
a caixa per pagar abans de res, i després tornar a fer cua en un mostrador a
esperar que li entreguin un plat clònic, que ell mateix s’haurà d’emportar a
una taula i un cop endrapat haurà de retornar la safata i dipositar tots els
paperets i embolcalls sobrants en una mena de paperera. De manera semblant,
quan contractem mitjançant la xarxa o telefonia ningú ens assessora, tan sols
demanem el plat que volem, i se suposa que ens serviran el producte que hem
sol·licitat. Els plats d’aquests establiments són predissenyats i exactament
iguals per a tothom: no podem demanar que ens deixin la carn poc feta o que
mentre esperem el primer ens proposin un aperitiu. Tots els productes són
exactament iguals, sempre i en qualsevol sucursal del burger. Igualment ens passa en aquestes plataformes: no els
demanéssim pas que s’adaptin a les nostres necessitats ni preguntéssim les
nostres inquietuds, ni tan sols que parlin el nostre idioma, el menú és aquell,
les caselles a omplir són aquelles, són pòlisses clòniques.
També comparteixen més similituds les cadenes de fast food amb les plataformes en xarxa o
línies telefòniques d’assegurances i és que en totes dues, només en aparença,
tot són avantatges. Certament només ens venen flors i violes. Els burgers són barats, ràpids, de gustos
fàcils, de menjars amb sensacions sadollants amb fregits, greixos, salses i
sucres, tot molt fàcil i mono. La realitat, però, és que qualsevol mínim excés
d’aquests menjars provoca un augment de pes, de colesterol, de greixos
saturats, de la pressió arterial, diabetis, d’ingesta d’additius, conservants,
colorants i potenciadors dels sabors, i les conseqüències de tots ells poden
ser molt greus per a la nostra salut. De la mateixa manera la venda
d’assegurances per internet i telefonia sense mediació professional aparentment
només són avantatges: baix preu, comoditat, immediatesa, sense moure’s de casa,
simplicitat..., les conseqüències per al nostre patrimoni, però, si contractem
una pòlissa erròniament poden ser catastròfiques.
El més greu de tot és la darrera coincidència, tant
els establiments de fast food com les
plataformes de venda d’assegurances a la xarxa, tenen el seu mercat principal
en el públic jove. El nostres joves, embadalits per aquest món de pantalles,
potser no sabran assegurar-se un bon menjar, que no se’ls indigesti.
Visca la cuina tradicional! Visca la mediació
professional!
Abraham Simon Ferré
