Encetem aquest primer trimestre de l’any amb certes dificultats semblants a com el vàrem acabar, però amb un esperit de finalitzar aquest malson i tornar a la normalitat que tots volem, a fer reunions presencials, a deixar de banda les videoconferències, a compartir taula amb aquella gent que t’aprecies i que t’estimes.
En aquest apassionant món on vivim, ple d’equilibris, interferències, competències deslleials, mala praxis bancària, la finalitat de qui escriu aquestes ratlles és buscar la força del col·lectiu, dels nostres clients, dels nostres col·legiats, i també, el fet de buscar la proporcionalitat i la justícia col·legial.
Aquests darrers mesos, com tots sou coneixedors, hem viscut la interpretació de la sentència 35/2021, de 3 de febrer, l’anomenada ‘Sentència de Girona’, que ha obert la caixa dels trons i ha volat, com un efecte papallona, de forma ràpida als despatxos d’advocats per activar reclamacions conjuntes, amb una interpretació d’uns fets que segons moltes parts, començant per la mateixa UNESPA, no té raó de ser doncs s’entén que la cobertura està totalment exclosa.
L’article 3 de la Llei 50/80, de contracte d’assegurança, ha
existit sempre i la seva interpretació també i és molt clara, però jugar amb el
concepte de les cobertures de la pòlissa -en la meva modesta opinió- costa molt
d’entendre i es pot arribar a convertir en un problema per a tot el sector
assegurador, on la mediació professional hi tenim un gran protagonisme.
Un altre tema que em treu la son i diria que ens la treu a tots, és la mala praxis bancària.
Ara mateix tenim a l’horitzó la fusió de CaixaBank i Bankia, cosa que fa que cada cop el sector bancari quedi en menys mans i per tant el consumidor tingui menys oferta a l’hora de triar el seu partner i que als bancs els sigui molt més “senzill” poder parlar d’altres productes interposats a l’hora de fer sol·licituds de préstecs, ajuts, ICOS Covid o el que faci falta.
El client per davant de tot! Per descomptat que això ja no és així, sinó totalment al contrari.
Un exemple ben clar. Una persona de casa, molt propera, que viu al Regne Unit, vol comprar-se un habitatge amb la seva parella, van al banc, demanen un préstec i el banc els diu: “caldria fer una assegurança de vida i de la llar, però parlin amb el seu broker i sinó nosaltres els podem fer una oferta”. Mai serem així? La resposta, per part meva, és que ho veig difícil, perquè la permissivitat que té la banca a tot l’estat, no la té ningú més i a Europa, encara menys. Quan una entitat bankiària ha de tornar 24.069 M que els hem deixat entre tots, NO es tornen, bé, uns 3.303 M, sí, però a la Gran Bretanya, Alemanya, els Països Baixos, els Estats Units i a altres llocs, per descomptat que sí, compleixen amb les seves responsabilitats i evidentment la transparència i confiança en ells es troba en un altre nivell. ‘Spain is Different’, però molt!
M’agradaria que fóssim més europeus en moltes coses, però sobretot, en el tema de la distribució professional d’assegurances.
Per això seguirem treballant des del nostre col·lectiu, aportant les nostres ganes i el nostre gra de sorra, perquè alguns actors que ens fan més mal que bé puguin actuar com menys millor.
Seguim treballant!
Jordi Triola Guillem
President
