Encetem una nova dècada

Sí, comença un nou any, però aquest cop és més que dir això, encetem una nova dècada.

Amb les festes de Nadal acabades i tot tornant a la normalitat, amb moltes de les il·lusions aconseguides, amb molts retrobaments familiars i, és clar, de ben segur també amb moltes absències, començarem un nou camí cap a nous reptes de cara al futur, personals, professionals i col·legials, que amb tota seguretat ens portaran canvis.

Fa cent anys es parlava dels anys vint com dels “feliços anys vint” o també dels “bojos anys vint”.

Varen ser anys amb un important creixement econòmic, amb prosperitat diria que mundial, tot i que es va iniciar als EUA i va arribar una mica més tard a Europa.

Varen ser els inicis dels grans moviments migratoris, tanmateix, en certa manera com ara, com si fos una moda que torna, varen aportar diferents formes de pensar, de costums, de religions, de llengües o d’ideals.

També varen començar a néixer, dintre d’un benestar diria que desconegut i amb un gran optimisme, coses que ara semblen més que quotidianes, els cotxes, els telèfons, els electrodomèstics, les vendes a terminis...

I és clar, la música, peça molt important en aquest període, el blues, el jazz o el charleston, que van marcar aquests dies, acompanyats de la llei seca, que va comportar el naixement de màfies i gàngsters més que coneguts, com Al Capone.

Dit tot això, i pensant en àmbit només col·legial, els meus desitjos de cara a aquest nou període són els de mantenir aquesta dinàmica amb la velocitat de creuer que es porta, que puguem seguir fent els actes formatius com fins ara amb qualitat i quantitat, que mantinguem el nivell d’exigència que tenim en l’actualitat, que continuem estant al costat del col·legiat quan ens ho demana, que gaudim de la nostra Setmana Mundial i de la nostra patrona, segurament amb un estil diferent, en definitiva, que seguim fent un col·legi pensant en el seu protagonista, el col·legiat i la col·legiada.

No tinc cap dubte que dintre d’aquesta dècada s’imposarà l’EIAC, noves tecnologies a les quals caldrà adaptar-se amb certa rapidesa, que tindrem canvis amb l’aplicació de la IDD, de forma definitiva, que el fet d’anar-nos formant dia a dia serà el que ens diferenciarà d’altres distribuïdors, però sobretot, cal destacar el fet d’alternar-ho sempre amb la proximitat al client. El nostre principal actiu en els nostres negocis.

Aquest any, dintre la tardana Setmana Mundial, hem estrenat una sintonia, anomenada Hi som!, feta amb l’esperit que la música ens acompanyi a la nostra vida i realment es converteixi en la banda sonora col·legial.

Amb el positivisme que sempre intento traslladar, evidentment, treballaré i treballarem tots perquè aquesta dècada que neix no acabi amb un “octubre negre” com el 29, sinó que la prosperitat i força col·legial ens pugui durar un període el més llarg possible, amb els diferents canvis que ens portarà el futur, legislatius, de col·legi, de sector i continuar donant respostes a l’exigència del client.

Que aquest 2020 que hem iniciat sigui realment la primera pedra d’uns “feliços anys vint”.

Jordi Triola Guillem

President

La música de la nostra vida

S’ha acabat l’estiu i encetem el darrer tram de l’any, decisiu per a moltes coses. Un tram amb expectatives professionals de fer l’esforç per a allò que ens cal per arribar a aquelles metes que ens havíem marcat i també, no cal oblidar-ho en cap moment, les personals.

Tenim forces renovades, esperant i desitjant invertir-les en allò que el nostre cap pensi o el nostre cor ens demani.

Però també ens trobem de nou en una situació diria que delicada i alhora esperançadora, en un déjà-vu —quasi em fa recordar la Plana dos del 2017—, que com deia en aquell moment era de poques paraules, i els sentiments fruïen de manera molt especial. Voldria poder diferenciar-ho, però realment tinc les meves dificultats de poder–ho fer i poder separar les diferents realitats en què en aquests moments ens trobem.

Buscant en la part freda i racional, el títol de la Plana dos del butlletí del tercer trimestre de l’any sempre sol ser una invitació al que ens durà la Setmana Mundial, aquest any la 45a, que ja tenim a sobre, a tocar, mai millor dit; la música sol resoldre moltes coses, conflictes, divergències, ens aixeca l’ànim en moments de baixa forma, ens porta a inflar les nostres baixes reserves, ens insufla la benzina necessària tant anímicament com personalment, en definitiva, és una molt bona medecina, recomanada a tothom en tot moment, inclús un tractament directe perquè, segons diuen, amansa les feres.

Aquest serà el leitmot¡v de la Setmana, la música; el mes d’octubre sol ser un dels mesos col·legials i també personals més intensos de l’any.

Com deia, s’acumulen diferents actes, però sobretot ens fa tornar-nos a retrobar el fet de poder gaudir de la nostra professió i de la nostra companyonia durant els diferents moments que tindrem a la pròxima Setmana Mundial.

Dintre del positivisme que m’envolta sempre, us vull demanar poder seguir comptant amb aquesta sintonia que ens ha portat on som i a seguir entomant els nostres projectes de futur amb tota la il·lusió del món.

Sempre hem d’estar preparats, sempre cal treballar, no baixem mai les defenses, lluitem per la professió que ens estimem, i és clar, seguim fent Col·legi.

Jordi Triola Guillem

President

Temps de recuperació

Encetem aquests mesos d’estiu, de calors intenses, d’arribar al mig de la cursa, a l’equador de l´any i també un temps de recuperació de les forces invertides en aquest primer trajecte.

Ens agrada mirar enrere i fer balanç del que hem fet fins avui i de ben segur que és positiu, tot i els entrebancs, dubtes o decepcions rebudes, però al meu entendre, sempre és millor mirar endavant, amb les rectificacions que calguin per poder arribar a aconseguir els nostres objectius col·legials, personals i empresarials.

El nostre butlletí és un referent a tot l’Estat, per antiguitat i qualitat i per ser un mitjà de cohesió col·legial, d’opinions diverses, de coneixement, de divulgació de la professió.

Aquest, per a mi, és un camí de fer brollar uns sentiments, unes idees, d’ordenar paraules una darrere l’altra que vulguin expressar allò que penso, de parar i quantificar realment la importància de la nostra institució, dels nostres col·legiats, de la gent a qui servim i de les entitats/institucions que ens donen la seva confiança any rere any, que col·laboren amb nosaltres, diria que quasi cada dia hi penso i, com no pot ser d’altra manera, també hi treballo.

Fa pocs dies, hem pogut gaudir un cop més del dia de la nostra patrona, la festivitat del Perpetu Socors, d’una forma diferent, tal com hem fet en els darrers anys, d’una manera desenfadada, que no vol dir irrespectuosa, tot al contrari, però al cap i a la fi, amb una alta participació de col·legiats, d’entitats, de pèrits i, és clar, de les peces motores del nostre col·legi, dels nostres empleats, que fan que els engranatges funcionin i posin l’oli necessari perquè res grinyoli.

Com bé sabeu, no anem a buscar grans llocs, ni plats enrevessats, sinó que l’eix central volem que sigui la companyonia, poder viure unes hores compartint vivències, desitjos i poder gaudir intercanviant unes hores els nostres parers; això és una celebració de la patrona diferent i això fa que siguem un col·legi diferent, com moltes altres coses, ni millor ni pitjor, només diferent.

Aquestes diferències són les que fan fer cada dia un pas endavant en defensa de la professió, les que et donen forces perquè puguis treure hores d’on calgui per poder aportar el nostre gra de sorra a la nostra institució perquè sigui un xic més forta, i es mantingui aliena a futurs incerts que puguem tenir.

Realment, el futur sempre és incert, perquè el desconeixem, però el podem anar esculpint i modelant.

Tinc molt clar que sempre que tinguem la unitat necessària, com fins al dia d’avui, sempre que anem remant tots en la mateixa direcció, tot i que segurament discreparem, encara que tinguem uns punts de vista molt diferents, seguirem essent aquell mirall per a molts altres companys de professió d’arreu; potser haurem d’anar buscant nous camins, encara per descobrir, comuns, potser hi haurà més corbes, però segur que arribarem al nostre objectiu.

Analitzem, descansem i recuperem-nos per seguir fent camí i fent COL·LEGI.

Jordi Triola Guillem

President

Entre la Lliga i la Copa

Hem encetat un nou any i com gairebé sempre, amb bons auguris i perspectives, i si no és així, malament,  sempre cal tenir la força necessària per entomar els reptes que se’ns presenten, ja siguin professionals, col·legials o personals.

Moltes vegades, a les nostres vides, els camins es creuen i cal escollir el que et portarà al millor port possible, amb entrebancs, maregassa, però desgraciadament, en aquesta elecció, erres involuntàriament a l’hora d’escollir-lo.

Cal tenir clar on volem arribar, sempre s’ha de tenir clar, sinó aquell objectiu es pot convertir en un malson.

Fa poc dies es va celebrar l’Assemblea anual i vaig voler traslladar dues idees que crec que són les que segueixen suportant las bases de la nostra institució, la fortalesa tant professional com econòmica, i la forma de fer, el que en diem el tarannà, altres en diuen l’ètica, sempre adreçat a prendre les decisions que entenc que porten aquest Col·legi en la direcció adequada i on es mereix.

Dirigir no és manar sense escoltar, dirigir és marcar el rumb adequat i amb la força de tots assolir els objectius marcats des d’un inici. Dirigir és corregir el rumb de la nau quan les coses no van del tot bé. Dirigir és liderar.

Aquest primer trimestre és llarg, hi ha poques aturades tècniques, inclús l’esperada Setmana Santa ens ha quedat lluny, ara ja més a prop, però sempre cal que la ment i el cos descansin i es relaxin i tinguin l’embranzida necessària per seguir fent la nostra feina, i per què no, gaudint de la nostra professió cada dia.

Som-hi doncs, gaudim, descansem i tornem-hi!

Jordi Triola Guillem
President

El Nadal sempre torna

Sí, quan rebeu aquest Butlletí, el Nadal sempre torna, igual que les festes, que per cert, ja han passat, que han servit per retrobar-nos a casa, per compartir pensaments, però també, per veure una nova realitat, un nou any i per encetar un nou període de treball, amb noves expectatives.

També haig de dir, que a part d’obrir aquestes encetades il·lusions en aquests primers dies de gener, en aquest número tenim un adéu de les planes del nostre Butlletí després de 28 anys! fent l’article de la secció d’interès. Tal com diu l’editorial, el que hem de fer amb majúscules i així ho vull palesar,
és agrair la feina feta durant aquest 111 articles, que han fet que tots siguem una mica millors com a mediadors, que hàgim après molt i sobretot perquè han estat tastos de sapiència i de pedagogia vers tothom de forma generosa. De veritat Ricard Llapart Martin, gràcies per les teves lliçons; la sort que tindrem és que encara podrem comptar amb tu i amb la teva capacitat tècnica com a assessor del Col·legi.

Com alguns de vosaltres ja sabeu, m’agrada fer una mica de balanç en aquest primer escrit de l’any. Seguim sense estridències, però sí amb la força que mantenim de forma contínua, malgrat el pas del temps.

La formació, pal de paller del nostre Col·legi, segueix essent un camí cabdal d’enriquiment per als nostres col·legiats i també per als seus col·laboradors, omplint de coneixements i professionalitzant cada dia un xic més la nostra activitat.

També, seguint l’evolució de les noves tecnologies, ens hem adaptat als nous temps a l’hora de formar futurs mediadors, adequant-nos i modernitzant-nos amb noves eines que hem estrenat fa pocs dies. Sempre pensem per millorar, i l’important és que ho fem pensant amb la col·lectivitat, tal com ha estat, com és i segur com serà en un futur.

La feina feta durant aquests darrers anys amb la publicació de l’estudi de mercat de forma ininterrompuda, que fa que coneixem una mica millor el nostre mercat i les seves demandes.

Què dir de la nostra Patrona, sí ja sé que és diferent, però on cada any hi vénen més col·legiats, però també més entitats col·laboradores, de forma planera, lloc d’intercanvi de parers i de gaudir d’una “bona companyia” i com no pot ser d’altra manera, també d’un bon àpat.

I l’orgull de tots, la Setmana Mundial; costa ser diferent cada any, però edició rere edició, intentem que sigui una jornada de joia per a tothom i com deia aquest passat octubre, manllevant un cert eslògan gironí, ORGULL de Col·legi!

Que les il·lusions i la feina ens acompanyin durant aquest 2019.

SOM-HI!

Jordi Triola Guillem
President

Som el que som, perquè som com som

L’any passat va ser una Plana dos especial i de poques paraules, però al meu entendre, de molt contingut, perquè a vegades pots dir molt, sense allargar-te. Molt possiblement aquesta Plana dos hauria pogut ser quelcom semblant o, si més no, de molts pensaments que em flueixen amunt i avall.

Tornem-hi, s’ha acabat el temps d’esbarjo i hem de tornar a fer que totes les coses que tenim endegades rutllin com cal, personals, familiars, professionals i, és clar, col·legials.

Arranco amb aquest títol, perquè les coses quan són naturals, és com més ens agraden; tot parlant amb col·legiats, un dia, em va brollar aquesta frase que sembla quasi lapidària, però que
crec que ens defineix perfectament, ja no parlo de la personalitat de cada un, que podria ben ser, no parlo tampoc del caràcter gironí, que també, sinó que parlo de l’esperit que ens envolta en l’àmbit col·legial, dels seus col·legiats, col·laboradors, empleats, inclús de les entitats que hi col·laboren any rere any.

Aquesta, diria, “simple” frase entenc que ens engloba a tots, perquè en el dia a dia col·legial segueix havent-hi aquesta força que ens caracteritza i fa que “siguem com som”.
Una vegada més, tindrem un nou estudi de mercat, que ja fa nou anys que publiquem en aquest número del tercer trimestre; dades per pensar i reflexionar, i aquest cop hem comptat amb la participació de l’empresariat gironí, mitjançant la FOEG.

M’agrada el mes d’octubre, per moltes coses, potser perquè s’acumulen molts actes i efemèrides, però sobretot perquè podrem gaudir de nou de la nostra Setmana Mundial, la 44a, que es diu aviat, i de forma ininterrompuda, buscant el caire professional el dimarts 16, amb la jornada tècnica, i el dijous 18 per gaudir-ne tots els qui formem el Col·legi, amb tots els actes que tenim a punt, sempre intentant fer un salt mortal més.

Com us deia, tornem-hi amb força, no canviem perquè el nostre ADN es mantingui pur, que en breu començarà el partit!

Jordi Triola Guillem
President

Obligació, imposició o servei

D’aquí a quatre dies començarem a fer els nostres descansos estiuencs, segurament tots ben guanyats. També ens serveixen per veure el camí recorregut durant aquests primer mesos de l’any, i fent balanç col·legial, continua essent positiu del tot, segons el meu parer.

Sembla que quan ve la calor tot es veu una mica diferent i tenim una perspectiva millor de les coses i que aquell punt d’optimisme, adormit moltes vegades durant l’hivern, fes com si es despertés de cop i veiéssim totes les coses una mica millor, de forma més positiva, encara que no siguin bones del tot.

Quan parlo d’“obligació, imposició o servei”, em vull referir sobretot a les estratègies d’algunes entitats financeres asseguradores, vaja, el que coneixem com la típica bancaassegurança, que han convertit la seva missió inicial d’ajudar el client a fer projectes nous, a buscar solidesa del seu negoci en moments puntuals, a finançar noves adquisicions, a permetre comprar una casa, etc., en una obligació de contractació o una imposició clara de la vinculació total en la decisió d’aquest projecte lligat absolutament amb la compra “aconsellada” de les assegurances, això és fer un servei professional al client? Haig de respondre que no, de forma rotunda i contundent, no els fan cap mena de servei, tot al contrari, i a la professió, encara menys.

Tenim una nova IDD que entrarà en vigor el primer d’octubre, o hi hauria d’entrar, tot i que ja es parla que no podrà ser possible, que anirem amb retard.

Tenim una entrada en vigor, fa escassos dies, de la Llei de protecció de dades, sempre pensant en el client, i està bé, però moltes vegades crec que compliquem molt les coses i que les lleis les acaben fent a mida dels poderosos.

La meva opinió és que tenim una supraregulació, canvien normes, incrementen sancions de forma desproporcionada, sobretot per als petits. Em preocupa com accedeixen a les dades dels seus clients els operadors de bancaassegurança, no s’entén tampoc que no siguin mediadors complementaris aquests mateixos operadors, en definitiva, em pregunto, calia fer una nova llei per no gaire canvis i per assemblar-nos poc en la forma de distribució de l’assegurança en l’àmbit europeu? Cada un que respongui, però com podeu veure, crec que coneixeu la meva resposta.

Res, no vull ser negatiu ni molt menys, però sí realista del moment que vivim, professionalment parlant, i com bé diu l’editorial d’aquest número, procurarem que no ens passin el gat per l’esquena perquè la nostra feina grinyoli i perquè els col·legiats entenguin que el nostre objectiu és donar-los el servei adequat i el que esperin de nosaltres sigui realment el que volen.

Per acabar aquesta ”Plana dos”, i com a exemple que els nostres col·legis estan vius, vull donar les gràcies per la feina feta durant molts anys als presidents de Tarragona i de Lleida, Josep Maria Campabadal i Jordi Piqué, que han cedit el relleu a Àlex Mestre i Xavier Barberà, per encetar una nova etapa de futur, amb ganes i força de treballar i això sempre va bé. Moltes gràcies, Josep Maria i Jordi, i molta sort als nous presidents, Àlex i Xavier.

Molt bon estiu, agafem forces, que hi tornarem... i més forts encara.

Jordi Triola Guillem

President

Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona