Obligació, imposició o servei

D’aquí a quatre dies començarem a fer els nostres descansos estiuencs, segurament tots ben guanyats. També ens serveixen per veure el camí recorregut durant aquests primer mesos de l’any, i fent balanç col·legial, continua essent positiu del tot, segons el meu parer.

Sembla que quan ve la calor tot es veu una mica diferent i tenim una perspectiva millor de les coses i que aquell punt d’optimisme, adormit moltes vegades durant l’hivern, fes com si es despertés de cop i veiéssim totes les coses una mica millor, de forma més positiva, encara que no siguin bones del tot.

Quan parlo d’“obligació, imposició o servei”, em vull referir sobretot a les estratègies d’algunes entitats financeres asseguradores, vaja, el que coneixem com la típica bancaassegurança, que han convertit la seva missió inicial d’ajudar el client a fer projectes nous, a buscar solidesa del seu negoci en moments puntuals, a finançar noves adquisicions, a permetre comprar una casa, etc., en una obligació de contractació o una imposició clara de la vinculació total en la decisió d’aquest projecte lligat absolutament amb la compra “aconsellada” de les assegurances, això és fer un servei professional al client? Haig de respondre que no, de forma rotunda i contundent, no els fan cap mena de servei, tot al contrari, i a la professió, encara menys.

Tenim una nova IDD que entrarà en vigor el primer d’octubre, o hi hauria d’entrar, tot i que ja es parla que no podrà ser possible, que anirem amb retard.

Tenim una entrada en vigor, fa escassos dies, de la Llei de protecció de dades, sempre pensant en el client, i està bé, però moltes vegades crec que compliquem molt les coses i que les lleis les acaben fent a mida dels poderosos.

La meva opinió és que tenim una supraregulació, canvien normes, incrementen sancions de forma desproporcionada, sobretot per als petits. Em preocupa com accedeixen a les dades dels seus clients els operadors de bancaassegurança, no s’entén tampoc que no siguin mediadors complementaris aquests mateixos operadors, en definitiva, em pregunto, calia fer una nova llei per no gaire canvis i per assemblar-nos poc en la forma de distribució de l’assegurança en l’àmbit europeu? Cada un que respongui, però com podeu veure, crec que coneixeu la meva resposta.

Res, no vull ser negatiu ni molt menys, però sí realista del moment que vivim, professionalment parlant, i com bé diu l’editorial d’aquest número, procurarem que no ens passin el gat per l’esquena perquè la nostra feina grinyoli i perquè els col·legiats entenguin que el nostre objectiu és donar-los el servei adequat i el que esperin de nosaltres sigui realment el que volen.

Per acabar aquesta ”Plana dos”, i com a exemple que els nostres col·legis estan vius, vull donar les gràcies per la feina feta durant molts anys als presidents de Tarragona i de Lleida, Josep Maria Campabadal i Jordi Piqué, que han cedit el relleu a Àlex Mestre i Xavier Barberà, per encetar una nova etapa de futur, amb ganes i força de treballar i això sempre va bé. Moltes gràcies, Josep Maria i Jordi, i molta sort als nous presidents, Àlex i Xavier.

Molt bon estiu, agafem forces, que hi tornarem... i més forts encara.

Jordi Triola Guillem

President

Col·legi de Mediadors d’Assegurances de Girona

El temps passa i les coses queden

Encetar un any sempre costa, però haig de dir que aquest m’ha costat una mica més; suposo que és clar, per la intensitat acumulada i la que portem del dia a dia. Tot i així, ja ens hem menjat el primer trimestre d’aquest, diguem, encetat 2018 i amb ell les festes de Setmana Santa, que sempre ens ajuden a pensar i també a descansar.

Quan reflexionava sobre la passada Assemblea col·legial, em venia al cap la feina feta en aquests darrers quatre anys que porto al capdavant d’aquest exemplar Col·legi, tant en feina feta com en persones que el gestionen.

Els objectius aconseguits, els projectes nous desenvolupats, els actes formatius de nivell altíssim, la col·laboració de tots els membres de junta i els col·legiats, les ganes de sempre de voler-ho fer millor, la sobrietat econòmica, i un llarg etcètera. Mai m’hauria imaginat fa més de 17 anys, quan vaig començar a fer d’agent d’assegurances, que portaria un cavall guanyador com aquest, cuidant-lo, acaronant-lo i engreixant-lo, i que molts es fixarien en què fem i com ho fem, tal com havien fet els meus predecessors.

Com bé sabeu, el pal de paller del Col·legi, no només d’aquests darrers quatre anys de mandat, ha estat la formació, i així seguim. Els nostres col·legiats han d’entendre que si volen ser encara millors professionals, poder-se adaptar als canvis futurs, marcar la diferència amb altres canals de distribució, han de formar-se, i nosaltres hi som per ajudar-los, però el que és bo és que també hi serem, tot i els possibles canvis pel que fa a formació marcats en la nova IDD.

Un exemple del que dic, quan parlo de formació, és la col·laboració de nou amb la FOEG, dintre del projecte “Jo de gran vull ser com tu”, que pretén explicar a les escoles gironines què és un empresari i, és clar, també tenir l’ocasió de deixar-hi unes pinzellades del que és un mediador d’assegurances o si més no parlar d’aquest món realment desconegut a què ens dediquem. Sempre he cregut necessari que dintre del camí educatiu de l’ESO actual, inclús en l’àmbit universitari, caldria que tothom tingués una assignatura que parlés d’assegurances i també de productes financers, cosa que ajudaria en un futur a fer que la nostra societat estigués més formada i també informada.

Aquest exercici de pedagogia, de formació i de mostrar a nens i nenes de 12 anys una visió diferent de la realitat que solen viure, al meu entendre és molt engrescadora de cara a un futur professional encara no gaire proper per a ells, però segur que com a mínim els farà pensar una mica. Fa goig veure les seves cares d’interès, les seves preguntes netes, la seva curiositat, que enriqueixen alhora a qui vol transmetre aquests missatges. Realment un plaer.

Com deia a l’Assemblea, i sentint-ho de tot cor, el Col·legi treballa per als col·legiats, però el més important de tot, és que té la sort de poder treballar amb els col·legiats, que sumen cada dia, perquè siguem una mica millors.

Jordi Triola Guillem

President

Ja hi tornem a ser!

Deia per Nadal que semblava que érem dins la roda del hàmster, pot semblar que som allà mateix, que no ens moguem del lloc, però la veritat és que el camí recorregut ha estat llarg, enriquidor i feixuc, però n’hem fet molt de camí, molt.

El temps passa de forma continuada i inexorable, marcant els nostres camins col·legials, sempre intentant fer la feina una mica millor i sempre pensant en els nostres col·legiats.

Un tal Josep Guardiola deia que ”els elogis ens afebleixen”, però tot i estar molt d’acord amb aquesta afirmació, també és bo saber el que fem bé i que ens ho reconeguin i crec que tots nosaltres fem moltes coses ben fetes, als nostres negocis, a la nostra professió, a l’hora de fer pedagogia de la nostra feina, diria gairebé vocacional i també al nostre Col·legi, per això es bo el fet de veure clar cap on volem anar a parar i quins són els nostres objectius, per tenir clar el nostre camí a seguir i afortunadament és que el tenim marcat.

El primer número de l’any del nostre butlletí acaba contenint un detall de realitzacions del 2017 i d’interminables propòsits per al 2018. No voldria semblar conformista però la veritat és que ja firmaria que fos com aquest any que ha clos, parlo de forma professional i col·legial, perquè per aconseguir tot el que hem fet cal treballar molt i no es pot baixar la guàrdia en cap moment.

De les coses que segurament recordarem en un futur, almenys jo, és la darrera Setmana Mundial, quan vàrem presentar el curtmetratge “Una professió de cine”; sempre busquem la nostra millor visibilitat, sempre parlo que de forma natural la gent ens reconegui, i de ben segur que tenim una professió de cine; cap dia acaba essent igual a l’altre, hem d’estar alertes a tots els imponderables
que poden sortir en qualsevol moment i estem al costat dels nostres clients, sempre i quan dic sempre, vull dir sempre, hi hagi les dificultats que hi hagi i fem que els imponderables siguin el més lleugers possibles. I tant que som una professió de cine, no diria que arriscada, però sí entregada, moltes vegades som com aquells grans actors secundaris que sense ells aquella pel·lícula no seria la guanyadora de cap premi.

L’any passat parlava d’encetar l‘any amb més força, i la veritat és que aquesta valentia o enfoc de la vida, cal no deixarla de perdre mai de vista.

Que ens acompanyi a tots en aquest 2018 que comença!!!

Jordi Triola Guillem
President

Reflexió!

Normalment començo aquest número del tercer trimestre fent una mica de balanç del camí transcorregut durant l’any.

Aquesta vegada no ho faré.

Aquest trimestre m’ha costat molt arrencar la primera paraula escrita al paper i a més he volgut esperar al darrer moment.

No m’ha agradat el que he vist i vull dir-ho.

Parlava al juny del 2015 d’un possible plebiscit al setembre del mateix any; han passat més de dos anys i hem fet molt de camí, tant col·legial com de país, tot i que hi ha molta gent que no acaba d’entendre res.

Crec que val la pena que hi reflexionin; però que ho facin de veritat.

Espero que així sigui.

Reflexionin!

Jordi Triola Guillem

President

Un col·legi de primera

Aquesta vegada no es tracta de fer balanç d’aquests primers sis mesos de l’any. Tinc la sensació, rara per cert, que estem en un moment dolç esportivament parlant en l’àmbit gironí, s’ha aconseguit una fita a la qual mai no s’havia arribat, tindrem un equip a la Primera Divisió i això ho entenc com que és bo no només per a Girona, econòmicament, turísticament parlant, sinó per a tota la província i, per què no, per a aquest col·legi també. Aprofitem-ho!

Els gironins estem orgullosos de la nostra petita ciutat, petita només d’habitants, i també de les nostres comarques, de la muntanya, de les platges, dels colors, de les festes populars, de l’afamada gastronomia, de la forma de ser i pensar, en definitiva, de tota la seva gent.

Aquesta força que ens dona, també, al meu entendre i fent aquest paral·lelisme, la que tenim a nivell col·legial, per la resposta dels col·legiats als actes de formació, per la seva implicació, per les seves aportacions, per l’augment dels col·legiats.

Ja han transcorregut sis mesos de l’any, amb unes calors pràcticament inaguantables, però, alhora, amb una certa placidesa i punt d’alegria de recuperació econòmica.

Els mediadors, que estem fets d’una pasta especial, hem sabut aguantar les pitjors embranzides que hi ha hagut durant aquests darrers i llargs anys i n’hem sortit diria que absolutament reforçats.

Un fet que ens marcarà i que alhora també ens ajudarà a ser millors davant de tots seran les pluges i la calamarsada caiguda el passat divendres 30 de juny a la nostra ciutat i en algun altre indret de les nostres comarques, una cosa mai vista, potser comparable a les inundacions del 12 d’octubre de 1970, perquè la nostra professionalitat i proximitat farà que els nostres clients se sentin orgullosos de tenir un mediador d’assegurances col·legiat, un professional de confiança al seu costat i que això faci que els seus problemes inicials, en la mesura del possible, puguin quedar en certa forma esmorteïts per la seva ràpida intervenció. També voldria que els nostres col·legiats tinguessin les mateixes sensacions i se sentissin orgullosos del seu col·legi.

L’altre dia comentava, després d’aquest desgraciat fet, “a mala cara, un bon mediador!”, i això cal que fem, que aprofitem per demostrar que nosaltres Hi som!, que estem al costat del client, que no ens amaguem com altres, ans al contrari, treballem de forma coordinada per poder donar solució a aquelles frustracions inicials que pateixen els nostres clients.

Aprofitem-ho!

Recordava el trimestre passat, en relació amb la feina encetada fa escassos tres mesos amb el Consejo General de los Colegios de Mediadores de Seguros, que “tenim la sort de tenir un col·legi actiu, involucrat, participatiu, responsable i això em dona la tranquil·litat necessària per encetar aquesta etapa en què entenc que hi hem d’estar representats com un dels col·legis importants que som a l’Estat, on molts d’altres ens miren amb molt bons ulls i també esperen retorn de nosaltres”, però això també ha de ser motiu sempre de reflexió constant perquè no es pugui perdre el nord col·legial, i treballar de forma intensa per als col·legiats gironins i no perdre ni una dècima de la qualitat i representativitat.

Que la “felicitat que sembla que ens envolta” faci que siguem, per molt anys, aquest col·legi de primera que ja som, i de ben segur que aprofitarem aquelles oportunitats que esmentava abans per encara ser-ho més.

Bon estiu, recuperem forces per a una recta final de l’any que, si més no, sembla que serà apassionant i engrescadora. Aprofitem-ho!

Jordi Triola Guillem
President

Iniciem un nou projecte

Tenim l’any encetat i pràcticament ja estem pensant en la primera parada d’avituallament de l’any, la Setmana Santa, que ens serveix a molts de nosaltres per agafar l’embranzida necessària per fer el camí més lleuger fins a l’estiu.

Com molts de vosaltres ja coneixeu, el passat 7 de març va haver-hi eleccions al Consejo General de los Colegios de Mediadores de Seguros, i la candidatura de la qual jo formava part va resultar guanyadora i, per tant, tindrà la responsabilitat de portar el “nostre millor Consejo” on creiem que cal portar-lo amb l’ajuda de tots els companys, encapçalat per la presidenta del Colegio de Madrid, Elena Jiménez de Andrade.

Han estat gairebé nou mesos de concepció del projecte, d’intercanvis d’idees, de treball intens a l’ombra, compaginant totes les tasques possibles, però la il·lusió, les ganes i el projecte ens ha portat a emprendre aquest camí que, al meu entendre, és molt important els propers anys per a la mediació col·legiada.

Tenim la sort de tenir un col·legi actiu, involucrat, participatiu, responsable, i això em dóna la tranquil·litat necessària per encetar aquesta etapa ja que entenc que hi hem d’estar representats

com un dels col·legis importants que som a l’Estat, en què molts d’altres s’emmirallen i del qual esperen retorn de nosaltres.

Moltes vegades, critiquem coses que veiem i que es fan, però dintre del meu romanticisme col·legial i assegurador, per anomenar-ho d’aquesta manera, entenc que cal criticar però també cal intentar, almenys intentar, fer més per poder canviar aquelles qüestions que poden millorar, tant al Consejo com en referència a la nostra imatge dintre la mediació professional, cal arremangar-

se i fer alguna cosa diferent.

L’objectiu primordial és poder traslladar aquest esperit gironí que ens envolta i fa que tinguem la benzina necessària per entomar els reptes que ens plantegem en cada moment.

Evidentment, no es poden perdre de vista les coses properes, les del dia a dia, tant les col·legials com les professionals o les familiars, perquè acabaríem perdent la perspectiva necessària per poder conduir aquests vaixells.

Hi som, i tant que hi som!, al Consejo, però tal com diu algú prou conegut, però Girona més!, esperant poder aportar el nostre gra de sorra dins aquest món que tots nosaltres ens estimem, i som 

exigents, a fi de poder aconseguir els objectius que ens hem marcat.

Que la professionalitat i la proximitat siguin alguns del nostres millors valors i que ens ajudin en la nostra tasca diària.

Jordi Triola Guillem

President

Amb més força!

Ja hi tornem a ser, i la veritat és que Hi som!, sempre.

Quan comencem un any nou acostumem a mirar enrere i veiem la pel·lícula de 365 dies i ens passen els fets molt de pressa. Ens passen les coses bones i sembla que les dolentes ho facin molt més a poc a poc. Solem acabar el curs col·legial i professional un xic cansats però quan obrim les portes de l’any nou, solem fer-ho amb més força que mai.

Quan fem balanç d’aquest any 2016, l’any que la Generalitat de Catalunya ha tingut de nou un president gironí, vaja, més concretament d’Amer, i es tracta del quart que tenim d’aquesta vila selvatana (Francesc de Giginta, 1566-68; Miquel d’Alentorn i de Salbà, 1635-37, i Andreu Pont d’Osseja, 1647-49), tots tres abats del monestir d’Amer, hi ha persones, gurus o gairebé futuròlegs de TV de matinada, que ens diuen en un estudi recent —INSURTECH, tendencias globales del sector asegurador—, que d’aquí a 10 anys no hi haurà mediadors, ni agents ni corredors! I com molt bé diu l’editorial de la revista Aseguradores, “mentre hi hagi el risc, caldran professionals que el gestionin, caldrà assessorament, caldrà transferència i caldran entitats que l’assumeixin”. Potser va morir la ràdio? Doncs no, es va transformar i es va enfortir, i segurament moltes d’aquestes coses i moltes més les haurem de fer nosaltres i els nostres negocis. Tot i així recordaré la data del 2026, si realment hi ha hagut aquesta desaparició vaticinada per la Sra. Lourdes Rodríguez.

A part de balanços, hi ha una cosa que tenim clara quan comencem un any, també fem propòsits; els que jo voldria per a aquest any que encetem serien tres desitjos simples però difícils d’aconseguir:

El primer, que la mediació estigués molt més unida en general, sobretot en un any en què molt possiblement començaran les discussions de la nova directiva que ens marcarà de fet els propers anys de la mediació a l’Estat.

El segon, col·legialment mantenir el nivell d’exigència que tenim  amb nosaltres mateixos a l’hora de treballar i de “servir” els nostres col·legiats; tampoc voldria perdre de vista els nostres propis negocis que, després d’anys de certa intranquil·litat, sembla que les perspectives s’enfoquen cap a un camí millor al de temps passats, però seguim amb perseverança. Tot això, juntament amb les entitats que segueixen dipositant la confiança en aquest col·legi.

I el darrer, incrementar la nostra visibilitat de forma natural, però fent-ho pas a pas, tal com vàrem pretendre en l’espot televisiu creat i presentat el mes d’octubre passat a la Setmana Mundial, tal com espero que us acompanyi al calendari d’aquest any, que de segur tindreu en algun lloc ben visible.

En podria dir molts més i segurament molts serien d’aquells que no acabem mai d’aconseguir, però sí que espero que aquests tres els puguem realitzar i que no quedin en l’oblit.

Espero que aquestes paraules, com us deia al principi, tinguin la força necessària perquè encarem el 2017 amb més força, que sempre cal, per poder afrontar els reptes de la mediació que ens vindran i també els de país.

Jordi Triola Guillem

President